Helena Rufat Casals (Torrelameu, Noguera, 1967) i Salvador Ortells Miralles (Sueca, Ribera Baixa, 1977) són els guanyadors dels premis literaris Ciutat de Gandia 2024. Rufat ha guanyat el 46è premi Joanot Martorell de narrativa amb Les ànimes fidels, i Ortells, el 62è premi Ausiàs March de poesia amb Insomni. Tot i que els premis es lliuraran divendres de la setmana que ve, 22 de novembre, a Gandia en el context de la Tardor Literària –enguany, en homenatge a Tirant lo Blanc–, els autors van ser presents ahir en un acte a la llibreria Laie de Barcelona per presentar-hi les obres guanyadores, publicades el 6 de novembre per Edicions 62. La situació d’alerta per una possible nova gota freda al país i la petjada de la catàstrofe de fa dues setmanes al País Valencià, va obligar a canviar la modalitat de l’acte: per evitar la mobilitat i qualsevol risc, Salvador Ortells i la representant de l’Ajuntament de Gandia, Gisela Sendra, de l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB), van connectar-se telemàticament a la conferència de premsa.

Els premis van ser anunciats al juliol. El jurat del premi Joanot Martorell de narrativa, format per Valèria Gaillard, Martí Domínguez, Xavier Aliaga i presidit per Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, es va reunir el 26 de juny i va decidir d’atorgar el guardó a Helena Rufat Casals, sota el pseudònim Edney, per Les ànimes fidels. La novel·la tracta les lluites personals i col·lectives d’una mestra i una infermera durant la guerra del 1936-1939. Una història a la rereguarda de l’Ebre que combina personatges ficticis amb figures històriques reals, com és el cas de la britànica Patience Gertrude Darton, que va venir de voluntària amb les brigades angleses per ajudar les víctimes de la guerra.

D’altra banda, Insomni, de Salvador Ortells, ha estat valorat especialment per “la destresa amb què l’autor combina les tirades d’alexandrins amb alguns passatges en prosa”, tal com ha comentat el seu editor, Jordi Cornudella. El poemari de l’ex-director de l’Espai Joan Fuster de Sueca és un poema llarg dividit en cinc parts, en què el poeta exposa els seus pensaments en una nit d’insomni, adreçant-se sovint a la seva filla.

Compromís amb la llengua

En la seva intervenció, Sendra va voler remarcar el compromís que manté l’Ajuntament de Gandia d’ençà del 1959 amb els premis que, segons que va explicar, tenen el suport de tots els grups polítics, “governe qui governe” –actualment, el PSPV. “Els premis es mantenen en homenatge als clàssics que escrivien en la nostra llengua, cosa que, si no cuidem, desapareixerà.” Els premis són dotats amb 20.000 euros –18.000 atorgats per l’IMAB i 2.000 per Edicions 62–, fet que els fa ser un dels referents del país en llengua catalana. Enguany, s’hi han presentat trenta-una obres de narrativa original i cinquanta-dos de poesia.

Edicions 62 ja fa més de trenta anys que publica les obres premiades, i la bona sintonia entre l’editorial i la ciutat es feia palesa en els intercanvis de bones paraules entre els uns i els altres, editors, escriptors i polítics. “Cada any és una gran satisfacció que una vila com Gandia mantingui la vigència que tenen els clàssics com Ausiàs March i Joanot Martorell, especialment la voluntat de fer-ho en català”, va comentar Beltran.

La guerra que van lluitar les dones i els voluntaris

Amb l’esclat de la guerra del 1936-1939, els brigadistes estrangers viatgen fins a l’estat espanyol per lluitar contra l’amenaça del feixisme. La primavera del 38, la infermera britànica Patience Gertrude Darton arriba a València per col·laborar amb el bàndol republicà. És una dona jove, infermera.

Durant la preparació de l’ofensiva de l’Ebre a la rereguarda, als voltants de la Bisbal de Falset (Priorat) es munta un hospital de campanya. Hi conflueix la tropa, el personal sanitari, els oficials, els vilatans i un grup de dones i nens que, a la seva manera, també fan la guerra. La Patience Gertrude coneix les veïnes i intima amb la Clara, una mestra vídua amb un fill que fuig de la barbàrie.

Les ànimes fidels narra la lluita personal i col·lectiva d’una mestra i una infermera. Una història de coratge i lleialtats que mostra la resistència i la solidaritat de les dones durant el conflicte. Segons Beltran, el jurat va decidir de premiar aquesta obra perquè era la més arrodonida, tant per la història com pels personatges.

Per a Rufat, aquesta novel·la ha estat un desafiament literari. Acostumada a fer novel·les realistes –és autora de dues novel·les més, Una història d’amor i Tardes de bar–, aquesta vegada va voler fer un tomb literari i endinsar-se en la novel·la històrica. Això li va comportar un llarg procés de documentació que va durar més d’un any. Tot plegat va començar quan Rufat va descobrir la vida i història de Patience Gertrude Darton. “Conèixer la història de Darton va obrir-me les portes a la novel·la històrica. Em venia de gust, aquest canvi de registre”, va dir. I defensava: “És un acte de justícia i memòria d’aquests voluntaris que van venir a lluitar contra el feixisme en una guerra que els quedava lluny.” Tot i que la guerra civil del 36-39 és un tema que ha estat molt plasmat en la literatura, Rufat explicava que la guerra que van lluitar les dones no s’havia explicat gaire. “Tenia una idea de la guerra masculinitzada. Amb la Patience i la Clara [el personatge fictici de la mestra], vaig adonar-me que hi havia un nou punt de vista: que les dones també fan la guerra, que lluiten a escala individual, perquè lluiten per la supervivència, i també la seva gran aportació a la lluita col·lectiva, perquè s’organitzen molt bé per col·laborar. Que no hi hagi front no vol dir que no hi hagi lluita.”

El neguit d’un pare fet poema

Per la seva banda, el poemari de Salvador Ortells és un retrat íntim i familiar. Ortells és pare. Cada nit, acompanya la seva filla a dormir. Si bé per a alguns pot ser un dels moments preferits, per a Ortells és un moment de neguit. Segons que va confessar durant l’acte, quan aconsegueix d’allitar la filla, surt de l’habitació nerviós i amb certa angoixa: quin món deixem als nostres fills? Aquesta és una pregunta que a Ortells li ressona durant la nit, i li causa cert insomni. D’ací neix l’obra premiada, Insomni, que, tal com va voler destacar l’autor, “més que un poemari és un poema llarg”. En aquest poema, Ortells reprodueix una nit d’insomni que estructura en cinc parts, segons les cinc franges que té la nit: del crepuscle a l’albada.

Cornudella, editor i membre del jurat, va destacar-ne l’alternança entre versos alexandrins i passatges de prosa poètica que li atorga un punt de narració al poema. Segons l’autor, aquesta alternança d’estils li ha permès de diferenciar els moments en què vol representar somnolència i tocs onírics, com és el cas dels versos alexandrins, i moments de consciència, com en la prosa. Aquest és el tercer poemari que publica Ortells. Abans, havia publicat els reculls de poemes Quan el cel es tanka (2007) i Els mots ferits (2014).