14.04.2022 - 21:30
Helena Guillén és una de les portaveus de la plataforma Stop JJOO, que s’oposa que el Pirineu aculli els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Guillén lamenta que el govern no s’hagi atrevit a fer una sola consulta sobre els jocs i critica que encara no hi hagi tots els detalls de la candidatura sobre la taula, inclosos els informes d’impacte ambiental i socioeconòmic. “Què ens demanen que votem? Volen que anem a cegues? Si és així, el que volen és un xec en blanc per a fer el que vulguin”, diu, i lamenta que la Generalitat no tingui un pla de desenvolupament de país i que tan sols identifiqui macroprojectes i macroesdeveniments com a motor de l’economia.
—Com valoreu la proposta del govern de dividir el Pirineu en dues consultes sobre els Jocs Olímpics d’Hivern?
—Nosaltres valorem positivament que es faci la consulta, tot i que defensem el no als jocs. Cal recordar que sense la pressió que ha exercit la plataforma, segurament, ara no hi hauria una consulta el 24 de juliol i el govern hauria tirat pel dret. Dit això, no ens sembla gens just que s’hagi apartat el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès de la consulta principal. Aquestes tres comarques, si es fan uns jocs olímpics, seran territoris directament afectats i en rebran els efectes negatius encara que s’hi oposin. Tal com passa cada cap de setmana amb el turisme i el col·lapse de les carreteres.
—Queden poc més de tres mesos per a la data de la consulta i el govern encara no ha posat sobre la taula tots els detalls de la candidatura.
—És preocupant. Ara per ara ja hauríem de tenir sobre la taula tot el projecte detallat i acompanyat d’informes seriosos i ben fets sobre l’impacte ambiental, social i econòmic dels jocs. Què ens demanen que votem? Volen que anem a cegues? Si és així, el que volen és un xec en blanc per a fer el que vulguin. Cal explicar tots els detalls per respecte al territori, però també per transparència. Nosaltres proposem una esmena a la totalitat. El monocultiu del turisme i de l’economia dels macroesdeveniments tan sols agreujarà la situació delicada del Pirineu, però una consulta justa, on es vota una cosa tan transcendent, s’ha de fer amb tota la informació, que permeti el debat i l’anàlisi d’igual a igual.
—Teniu previst de fer campanya?
—Ara la plataforma va organitzant xerrades a totes les comarques del Pirineu i també per presentar el manifest científic. A més, fem molta feina de carrer amb encartellades, paradetes informatives i assemblees obertes. Evidentment, farem campanya pel no, però encara l’hem de definir. Alhora, hem convocat la manifestació del 15 de maig a Puigcerdà, que serà una demostració de força i de transversalitat de l’oposició als jocs.
—Ara per ara, d’informe sobre el canvi climàtic tan sols se n’ha publicat un de la legislatura passada que només té una pàgina.
—I va costar cent euros… Explicat així sembla un acudit, però és flagrant. Les conseqüències ambientals són un dels principals motius pels quals ens oposem als jocs. Tanmateix, el govern insisteix amb la cantarella que seran sostenibles i equilibrats. Si és així, que ho demostrin d’una vegada. És innegable que els jocs tindran un gran impacte i que es farà un ús intensiu dels recursos del Pirineu. Caldrà fer-hi noves instal·lacions o millorar-ne d’existents i s’haurà de produir neu artificial a dojo. La Generalitat mateixa ha reconegut que moltes de les estacions no seran viables a mitjà termini: temperatures més altes, menys nevades i en cotes més altes. A mi, això no em sembla sostenible. I tot plegat, sense tenir en consideració l’impacte en la biodiversitat que pot tenir l’ús intensiu de la muntanya en un macroesdeveniment com els jocs.
—El govern ha admès que el “Dossier Blau dels Jocs” es va fer sense consensuar-ho amb el territori. En aquest document, hi apareixen propostes com ara construir una pista d’esquí al Pla d’Anyella i una vila olímpica a Puigcerdà, tot i que són idees que quedaran obsoletes si s’arriba a un acord amb l’Aragó. Què en penseu?
—És una prova més de la manca de transparència d’un govern que s’omple la boca de sostenibilitat, democràcia i altres grans idees, i a la pràctica actua gairebé d’amagat. Aquests jocs no han estat mai una proposta o una demanda del Pirineu, sinó que són un tripijoc que volen aprofitar quatre lobbies econòmics per enriquir-se a costa nostra. L’exemple més clar és que la idea d’acollir els jocs es va presentar abans al Cercle d’Economia que als alcaldes de les zones afectades. No els importen les necessitats reals de la gent que viu aquí dalt.
—El govern posterior al referèndum de l’1-O i a l’aplicació de l’article 155 és el que va ressuscitar la idea de fer els jocs. Què us sembla que Quim Torra, que presidia en aquells moments l’executiu, ara signi el vostre manifest en contra dels jocs?
—[Riu] És positiu que hagi signat el manifest. Això demostra que tenim suport de molts sectors diferents. Tant de l’independentisme com de l’ecologisme, de sectors més socials i de la pagesia. Que el govern torni a impulsar aquesta candidatura tampoc no ens ha de sorprendre. Ara mateix no tenen cap mena de pla B per al país. L’única cosa que saben fer és xutar la lluna a cop de pelotazo. En tenim un bon grapat d’exemples: l’ampliació de l’aeroport del Prat, el Hard Rock Cafè, la Copa Amèrica de vela, etc. Cal pensar quines són les necessitats reals del país i quins són els sectors que cal potenciar, en comptes de jugar constantment a la loteria. Aquí, al Pirineu, tenim molta feina per fer.
—Com quina?
—Hem de fer un canvi de model econòmic. Depenem majoritàriament del turisme i, per tant, de la seva temporalitat i dels seus llocs de treball precaris. I mentrestant, tenim el sector primari maltractat i sense el suport necessari perquè aprofiti totes les seves potencialitats. Podríem tenir un sector energètic propi i també una petita indústria que oferís estabilitat a la gent que es vol quedar a viure al Pirineu. Així mateix, tenim un dèficit important de serveis. Tenim una oferta formativa molt marginal i una oferta mèdica molt restringida. Hi ha molts elements a potenciar per fer el Pirineu atractiu, però el govern tan sols hi veu un lloc on fer diners.
—Què en penseu, de l’acord tècnic que van presentar el Comitè Olímpic espanyol i el govern ara fa uns dies?
—És obvi que aquests jocs olímpics són uns jocs espanyols. Igual que ho van ser els de Barcelona 92. Els jocs són propaganda nacional de l’estat que els organitza, per tant, dins el marc estatal espanyol, seran uns jocs espanyols. A més, sembla que el govern els utilitza com a mecanisme per a refredar el conflicte amb l’estat. No podem permetre que es faci servir un macroesdeveniment que pot marcar el futur a llarg termini del Pirineu per complir agendes polítiques curtterministes i per rebaixar tensions.
—Què us ha semblat la reculada del president aragonès, Javier Lambán, que ara demana més pes en l’organització dels jocs.
—Això són rebequeries dels polítics en clau nacionalista i anticatalanista. Lambán segurament també té ganes de participar en aquesta fórmula del pelotazo i emportar-se una part més grossa del pastís. A l’Aragó ja hi tenen experiència, tan sols cal recordar l’Expo de Saragossa del 2008.
—Us ha decebut la postura tènue d’Ada Colau, que ara fa uns anys va posar el projecte dels jocs al congelador?
—Nosaltres creiem que la decisió l’ha de prendre el Pirineu, perquè és qui rebrà els impactes directes dels jocs. I hem de reclamar les sobiranies dels mons rurals, perquè si no, per una qüestió demogràfica, s’acaba imposant sempre la voluntat de les zones urbanes. Per tant, creiem que l’última paraula l’ha de tenir la gent del Pirineu. Ara bé, que Ada Colau no hagi fet una oposició clara als jocs en els darrers mesos és decebedor, sobretot tenint en compte que Barcelona en Comú es defineix com un partit d’esquerres i ecologista.
—Per acabar, la plataforma Stop JJOO té diversos portaveus. Ens podeu explicar una mica qui és Helena Guillén?
—Jo sóc ramadera i tinc un ramat de vuitanta cabres. Amb la seva llet, a la granja Montmelús fem diversos tipus de formatges artesans. Si ens veniu a visitar, us n’oferirem un tast. També tinc una gossa de muntanya que es diu Ka, és molt maca, però també una mica rabiüda [riu].
