Helena Díaz: “Cambray va dir que faria tant com pogués per ajudar-nos, encara l’esperem”

Helena Díaz és una de les mares dels nens de la classe de P5 de l’escola Turó del Drac, a Canet de Mar (Maresme), que va veure com la justícia obligava a fer més classes en castellà. Ara la justícia ha imposat aquesta mesura a tot arreu. VilaWeb entrevista la senyora Díaz per a valorar la sentència recent del TSJC, el cas de la seva escola i la reacció que creu necessària.

—Per què esteu en contra de la imposició de més castellà a l’aula?
—Perquè crec que el model de la immersió lingüística, especialment amb els més petits, i els altres també, permet una cohesió social. I que tothom tingui una base cultural comuna, independentment de la base que tingui cadascú a casa.

—A casa vostra, quina llengua es parlava?
—Jo sóc de casa castellanoparlant. Amb els meus pares, hi parlo castellà. Amb el pare dels meus fills, barregem català i castellà, i amb els nens, català principalment. El pare amb els seus pares, també parla castellà. I crec que és bo per als nens que els avis puguin ensenyar-los el castellà, igual que crec que l’escola ha de poder ensenyar la base en català i a mesura que vagin creixent incorporar més idiomes. Això és riquesa. S’ha polititzat d’una manera…! Ara sembla que és un canvi de drets, però en realitat és una perversió del sistema. En realitat fem un mal servei a les generacions futures. I no t’ho dic en relació amb famílies castellanoparlants contra catalanoparlants. Perquè: i què passa amb les que no tenen cap d’aquestes llengües a casa?

—Penseu en la vostra infantesa. A l’escola, quines llengües rebíeu?
—Vaig fer castellà a partir de quart de primària. No obstant això, hi havia classes que en teoria s’havien de fer en català i les feien en castellà. Llibre de text en català i classes en castellà. Suma-hi extraescolars, menjador. I en teoria sóc filla de la immersió lingüística.

—Els pares de Canet vau presentar una demanda per frenar el 25%. En quin punt està?
—Som a la fase de proves. Hem presentat proves sociolingüístiques, pedagògiques. I som a l’espera. El que hem posat sobre la taula és això: fins ara el dret d’un sol infant passava per sobre de la resta. Una família posava la denúncia al Departament d’Ensenyament, s’aplicaven mesures cautelars i no es tenia en compte què passava amb la resta de companys i companyes i l’entorn. Això, principalment, és el que hem posat damunt la taula amb la demanda: per què té primacia aquesta família a la resta? Què té que no tenen els altres?

—Després de la sentència, a la classe del vostre nen, com ha acabat?
—Des del pont del desembre s’ha de fer el 25% en castellà. I a partir de primària s’ha de fer en una de les quatre troncals: català, castellà, anglès o matemàtiques. L’única que pots modificar seran les matemàtiques. Faran “dos por uno, dos”.

—Què en penseu de la sentència que hi ha hagut ara i que afecta tothom? Com la valoreu? Ja no és tan sols un cas d’unes escoles, sinó de totes.
—És horrorós, és devastador. És una notícia molt dolenta a la qual, i ho diré sense embuts, no s’està a l’altura políticament. El govern actua de manera massa tova. No defensa els drets dels infants i joves que necessiten la immersió lingüística. S’hauria de deixar de gesticular i dir que s’ajuda les famílies, i passar a prendre mesures contra aquest atac. Pel que fa a la sentència del 25% que afecta a tothom, s’haurien de poder fer propostes molt més confrontadores. Es diu amén massa fàcilment. Trobo que l’estratègia de delegar-ho a les escoles perquè hi ha autonomia de centre és una disgregació de les decisions. Dificulta una resposta homogènia i contundent. Venim de molts embats socioculturals i polítics cap a Catalunya i els Països Catalans. Com a govern, flaquegen i posen abans la retallada que no la reacció. Falta força.

—Fa poc hi va haver un acord entre Junts, ERC, comuns i PSC, que es va vendre com una manera d’evitar, precisament, això que ha acabat passant. Com el vau veure, l’acord?
—Ens vam posar les mans al cap. Em va semblar decebedor des de qualsevol color polític. L’origen de la immersió lingüística és un consens social. L’han trepitjat. No l’han tractat amb el respecte que es mereix. S’han deixat endur per un joc polític extern, en comptes de ser un mur sòlid. És un embat més cap a un dels pilars de la nostra societat. I que posa en risc la cohesió social.

—L’associació de pares Canet, camineu sols o acompanyats?
—Hem rebut molt de suport. Vull deixar clar que no som l’Associació Famílies de l’escola. Nosaltres som un col·lectiu de famílies en concret. I hem rebut suport d’entitats, sindicats de mestres. En l’àmbit formal també hem rebut suport polític, sí. Però formal. Quan va venir el conseller Cambray a parlar amb les famílies va gesticular molt. Encara esperem que ens facin assessorament jurídic des del Departament d’Ensenyament. Va dir que faria tant com pogués per ajudar les famílies. I encara espero a veure què hem de fer.

—Fins ara sou pares afectats d’una classe. Però ara això pot afectar totes les escoles. Ampliareu l’associació?
—Això haurà de tenir un abast nacional. I una vehiculació que superi la nostra classe. I vehicular-se amb les entitats que hi treballen, com Som Escola o altres. Nosaltres donarem suport a allò que es decideixi.

—La sentència diu que s’hauran d’enviar inspectors a les escoles a comprovar que es faci el castellà.
—Ho hem viscut a l’escola. S’han fet inspeccions. Ara no sé si donaran l’abast, però sé que les entitats demandants, com l’AEB, ja han procurat de demandar jurídicament i propiciar les inspeccions.

—Voleu afegir-hi res?
—Crec que seria bo que les famílies reaccionessin. El conflicte que hi ha ha de ser una qüestió de comunitat educativa. Tothom hauria de tenir una certa opinió i una posició clara sobre les afectacions. Si és que volem preservar l’educació com un bé públic i de qualitat.