09.08.2022 - 21:40
Ara fa un any, la indústria audiovisual mundial va tremolar quan es va anunciar la fusió de dos gegants: l’emblemàtica productora Warner Media i la xarxa de canals de televisió Discovery. Era el naixement de Warner Bros Discovery, un colós de l’entreteniment, símptoma d’un clima de concentració de capital en la indústria. Pocs anys abans, Disney havia comprat 21st Century Fox, i mesos després, va ser Amazon qui va donar un gran impuls a la seva plataforma Prime Video amb l’adquisició de Metro-Goldwyn-Mayer. Quan es va anunciar Warner Bros Discovery, ràpidament va aparèixer el dubte de si les plataformes HBO i Discovery+ es mantindrien independents o si convergirien en una sola plataforma. Els rumors ja insinuaven la segona opció, i durant la reunió anual d’inversors el director executiu de l’empresa, David Zalav, va confirmar que es fusionarien en un únic servei de streaming que s’estrenarà l’any vinent als EUA i que arribarà a Europa el 2024.
Abans de l’anunci, ja s’esperava que la reunió amb els inversors presentés un gir de guió important. Pocs dies abans, s’havia filtrat l’anul·lació de Batgirl, un film ja enregistrat en el qual s’han gastat 90 milions de dòlars i que no encaixava en l’estratègia empresarial dels nous responsables de Warner Bros Discovery, que volen rellançar la franquícia de films de DC Comics (segell editorial de personatges icònics com Batman, Superman i Wonder Woman) promovent-ne només les superproduccions d’alt format destinades a la gran pantalla. Els actuals responsables de l’estudi consideren que Batgirl no té prou qualitat per a portar-la al cinema, però tampoc no els encaixava per a HBO Max, perquè no preveien que pogués atraure nous subscriptors. Han cregut que era més rendible renunciar a estrenar el film i recuperar els imposts pagats que no pas afrontar un fracàs a la taquilla.
El moviment ha despertat molt de recel en la indústria i l’equip de Batgirl ha expressat públicament l’enuig amb Warner per haver deixat en no res tota la feina feta. Tampoc no ha ajudat a la imatge d’HBO Max l’aturada en sec de produccions europees ni la desaparició silenciosa de certs films del catàleg, entre els quals The Witches, An american pickle, Locked down, Moonshot, Superintelligence i Charm city kings, que es creu que es volen explotar oferint-los a altres plataformes. Sí que s’ha anunciat el comiat a partir del setembre de tota la saga de Harry Potter, una de les banderes que Warner va enarborar per promocionar HBO Max amb un documentari nostàlgic que tornava a reunir els actors protagonistes. Com passa amb els altres films, segurament la saga basada en les novel·les de J. K. Rowling passarà al catàleg d’una altra plataforma en un moviment més encarat a aconseguir diners ràpids que no pas a prestigiar la seva pròpia companyia.
La situació econòmica de Warner Bros Discovery és complicada –acumula un deute de 57.000 milions de dòlars– i HBO Max no aconsegueix el volum de subscriptors previst. Històricament, HBO havia estat el canal de pagament nord-americà de les grans sèries, com ara The Sopranos, The Wire, Sex and the City o Game of thrones, però en el paradigma de la televisió a la carta es va quedant enrere dels principals competidors. No tan sols de Netflix, que tot i la baixada en el ritme de creixement continua essent la plataforma més popular, amb 220 milions de subscriptors arreu del món, sinó també de nouvinguts com Disney+, que només amb tres anys d’existència ha atret 138 milions de subscriptors. En canvi, HBO i HBO Max van tancar l’any passat amb 73,8 milions, poc per sobre dels 65 milions de Paramount+, que ni tan sols s’ha estrenat a Europa.
Amb aquest panorama, Warner Bros Discovery està convençuda d’arromangar-se i fer foc nou amb una plataforma que uneixi HBO Max i Discovery+ i els permeti de recuperar la iniciativa, però no serà fàcil. Per començar, són dues tradicions televisives oposades. HBO és un segell de sèries originals de qualitat i durant els últims anys s’ha construït en oposició a l’estratègia de Netflix d’estrenar moltíssimes hores de contingut, sense tenir en compte si són productes de prou qualitat. En canvi, Discovery és especialista a fer reality shows i documentaris banals. Una manera de fer televisió molt més barata que la d’HBO, però que l’allunya d’aquell ideal de qualitat que havia estat.
De fet, una cosa que ha fet encendre totes les alarmes és el rumor que corre per Hollywood que la companyia pensa reduir en gran terme la plantilla de guionistes que s’encarregava de les produccions amb el segell Max Original –encarregats de sèries com And just like that… (seqüela de Sex and the City), The flight attendant, Raised by wolves o Peacemaker. S’esperava que la reestructuració es fes pública durant la reunió amb inversors de Warner Bros Discovery, però no se’n va dir res, i ara molts dels treballadors viuen amb la incertesa de saber si finalment és un rumor sense fonament o si han de buscar una altra feina a curt termini.
Hi ha mercat per a la nova plataforma?
També hi ha la qüestió de què pot aportar la nova plataforma de Warner Bros Discovery en un mercat com més va més saturat i on velles espases com Netflix ja temen que la bombolla esclati, més encara quan hi ha la previsió d’una recessió econòmica que farà que els subscriptors hagin de retallar despeses.
Actualment, on poden créixer més les plataformes de televisió a la carta és l’Àsia, on HBO és present amb la plataforma HBO Go, més limitada tecnològicament que HBO Max, que encara no s’hi ha implantat. Tanmateix, el moment de transició que s’obre ara amb l’anunci de la nova plataforma atura els plans per a portar-hi HBO Max amb una bona campanya per a atraure nous subscriptors, i se subordinarà al desenvolupament i expansió de la nova plataforma, que no s’estrenarà pas alhora a tot el món. Aquesta congelació en el creixement podria ser aprofitat per Prime Video, que té la ferma intenció d’obrir forat amb l’estrena de la sèrie El Senyor dels Anells: Els anells del poder i compta amb el múscul financer d’Amazon, i d’altres, com Apple TV, que els darrers anys ha destacat amb produccions com Ted Lasso, que també volen expandir-s’hi.
La voluntat de Warner Bros Discovery és que la nova plataforma tingui 130 milions de subscriptors el 2025, un creixement del 41,3% respecte dels 92 milions que sumen les diferents versions d’HBO i Discovery+. Per fer-ho, es plantegen un canvi de model important en l’estratègia comercial, i han anunciat un model de subscripció gratuït finançat per publicitat del qual no van donar detalls.
Sí que van dir que volien fer valer les diferents marques que són propietat del conglomerat, com HBO i Discovery, i també el canal de notícies CNN (una de les primeres decisions després de la fusió entre Warner i Discovery va ser tancar el servei de streaming CNN+, que havia començat tan sols un mes abans), el canal especialitzat en programes sobre la llar HGTV, l’infantil Cartoon Network, els superherois de DC Comics i els icònics Looney Tunes. També volen explotar franquícies com Joc de trons (de la qual a final d’agost s’estrena la sèrie House of the dragon, i encara hi ha oberts més projectes associats) i la saga de Harry Potter, de la qual han anunciat la intenció de fer més films i sèries.
La relació complicada entre la pantalla gran i la petita
El confinament i les restriccions per la covid van impulsar molt les plataformes de televisió a la carta i van obrir un debat encara no resolt sobre el futur de les sales de cinema. Tot plegat va coincidir amb el llançament d’HBO Max, i Warner Bros va voler atraure l’atenció dels subscriptors potencials anunciant que tots els films de la productora s’estrenarien simultàniament al cinema i a la plataforma sense cap cost afegit. L’anunci va despertar el pànic dels propietaris de les sales i la indignació de molts directors, que van reivindicar que havien estat treballant en films pensats per a una experiència plena al cinema, i que la gent no tindria al·licients per a anar-hi si podien mirar-los directament a casa per la mateixa quota mensual que ja pagaven.
Quan HBO Max va arribar a Europa, ja havia rebaixat aquesta promesa, però encara era molt atractiva, perquè el compromís era de publicar-hi els films quaranta-cinc dies després de l’estrena al cinema. I ara arriba un nou canvi. Els nous responsables creuen que aquesta estratègia, aplicada de manera general per a totes les estrenes, pot haver frenat el nombre d’espectadors de grans produccions com Dune o The Batman, i sense que hagin comportat un augment de subscriptors a la plataforma prou considerable que compensi l’operació. És per això que, a partir d’ara, la data d’estrena dels nous films a HBO Max es decidirà un per un, i no com fins ara, amb una norma general per a tots.
El primer film al qual s’ha aplicat el nou règim és Elvis, estrenada als cinemes el 14 de juliol i que, seguint la norma dels quaranta-cinc dies, s’hauria d’haver estrenat ahir a HBO Max. Això permet a Warner Bros Discovery de continuar explotant-la econòmicament en el mercat de compra i lloguer digital (es pot llogar per 12,99 euros i comprar per 16,99 a Apple TV, Movistar+, Rakuten TV, Google Play i Microsoft) abans d’oferir-la sense cost afegit per als subscriptors de la seva pròpia plataforma.
Aquesta relació complicada entre el cinema i les plataformes de televisió a la carta també es viu a Disney, on els creadors de la filial de Pixar se senten menystinguts perquè tres dels darrers quatre films s’han estrenat directament a Disney+, cosa que consideren que n’ha rebaixat l’exposició i que no fa lluir prou el detall tècnic de les animacions.
