05.11.2024 - 01:50
The Washington Post · Annabelle Timsit, Kelsey Ables, Niha Masih i Adela Suliman
Kamala Harris i Donald Trump han presentat dues visions molt diferents del rol dels Estats Units en la política mundial de cara a les eleccions d’avui, que prometen de tenir repercussions molt més enllà de les fronteres nord-americanes.
Guanyi qui guanyi, el nou president haurà de bregar amb alguns dels problemes més intractables d’aquest món. El conflicte al Llevant continua causant estralls als països de la regió. La situació militar d’Ucraïna penja d’un fil. El canvi climàtic, mentrestant, roman una amenaça global sense precedents. Trump ha promès de posar fi a allò que considera com una manca de respecte internacional als Estats Units amb la seva estratègia “d’America first“. Harris, per la seva banda, s’ha presentat a si mateixa com la candidata que reforçarà, en compte d’abdicar, el lideratge global dels Estats Units.
Això és tot allò que us cal saber sobre la posició de cada candidat en algunes de les qüestions més importants de la política internacional.
El conflicte al Llevant
Un repte immediat per al pròxim president serà contenir el conflicte al Llevant i aconseguir un alto el foc a Gaza.
Trump ha demanat de posar fi al conflicte a l’enclavament, però no ha explicitat quina via seguirà per a aconseguir aquest objectiu. En privat, l’ex-president ha ofert el seu suport al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i a les ofensives de l’exèrcit israelià contra Hamàs i Hesbol·là, dient-li en una trucada recent que “faci el que hagi de fer.” James Carafano, que va formar part de l’equip de transició presidencial durant el primer govern Trump, va dir fa poc que “no crec que l’alto el foc [a Gaza] sigui la seva prioritat” i que l’ex-president, probablement, “no posarà cap límit a Israel a l’hora de respondre a l’amenaça de l’Iran, Hesbol·là o Hamàs”.
The Washington Post ha informat que, si Harris guanya, és probable que dugui a terme una “anàlisi integral” de l’estratègia dels Estats Units envers Israel, en què podria estar sobre la taula la possibilitat d’imposar condicions a algunes de les ajudes que Washington ofereix a l’estat jueu. Molts funcionaris israelians, tanmateix, no creuen que Harris es desviï substantivament de la política de suport militar, pràcticament sense condicions, de Biden.
Les relacions amb l’OTAN
La campanya d’Harris ha promès que defensarà les aliances dels Estats Units amb els seus socis estrangers, incloent-hi amb el bloc militar de l’OTAN. No obstant això, els funcionaris europeus veuen a Harris com una dirigent que no comparteix el vincle emocional a l’OTAN de Biden, que va néixer durant la Segona Guerra Mundial i que va participar en la diplomàcia entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant la Guerra Freda.
Com a president, Trump va adoptar un enfocament més bel·ligerant cap a l’aliança militar, tot acusant-ne els membres d’aprofitar-se indegudament del suport financer i militar dels Estats Units. Durant la campanya electoral, Trump ha suggerit que podria instar Rússia a atacar els membres de l’OTAN que no augmentin la despesa en defensa, com també que podria plantejar-se de retirar els Estats Units de l’aliança, dissenyada originalment per a contrarestar el poder de la Unió Soviètica a Europa, després de 75 anys com a membre.
La majoria dels dirigents polítics europeus no creuen que l’amenaça de Trump de retirar-se de l’OTAN sigui de debò. Pocs, però, creuen que el magnat optarà per mantenir l’statu quo militar al Vell Continent, i alguns membres de l’OTAN ja han començat a fer preparatius per a protegir l’aliança d’una possible presidència de Trump. L’ex-president, en aquest sentit, ha demanat de “reavaluar el propòsit i la missió de l’OTAN” durant la campanya.
El canvi climàtic
El llenguatge que Harris i Trump utilitzen per a parlar del canvi climàtic evidencia punts de vista molt diferents. Per a Harris, és una “amenaça existencial”. Per a Trump, es tracta d’una “enganyifa”.
Harris s’ha compromès a abordar el canvi climàtic mitjançant la cooperació internacional. La candidata demòcrata dona suport al compromís dels Estats Units a reduir les emissions de combustibles fòssils en almenys un 50% per al 2030, en comparació amb els nivells registrats el 2005. La històrica llei de reducció de la inflació (IRA), aprovada el 2022 amb el suport d’Harris, ha destinat milers de milions de dòlars en fons federals per a accelerar la transició cap a l’energia verda. “Espero que un govern d’Harris promulgui restriccions d’emissions més estrictes per als turismes i els vehicles pesants, com també per a camions i autobusos, i ampliï la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics”, diu Michael Gerrard, fundador del Centre Sabin sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de Colúmbia.
Els polítics de la resta del món, mentrestant, temen que els esforços internacionals per a mitigar el canvi climàtic s’estanquin sota el mandat de Trump. Com a president, Trump va eliminar o relaxar més d’un centenar de regulacions mediambientals als Estats Units. Enguany, el candidat republicà ha promès de revocar immediatament dotzenes de lleis i polítiques mediambientals aprovades sota el govern de Biden, com també ha promès d’impedir que se’n promulguin de noves.
Trump també ha promès abandonar novament l’històric Acord de París, tot al·legant que suposa una càrrega injusta per als Estats Units. La retirada dels Estats Units de l’acord durant el seu primer govern va alarmar els científics i experts en el canvi climàtic (Biden s’hi reincorporà el 2020, poc després de ser elegit). “Ho farem de nou”, va prometre el magnat en una entrevista televisiva recent.
La guerra comercial amb la Xina
“La competència estratègica entre els Estats Units i la Xina s’intensificarà independentment de qui esdevingui president dels Estats Units el gener del 2025”, explica Ali Wyne, expert en les relacions diplomàtiques entre Washington i Pequín, a The Washington Post.
En campanya, Trump ha anunciat que està estudiant mesures comercials que, segons l’opinió dels experts, podrien desencadenar una guerra comercial mundial. L’ex-president ha plantejat la idea de promulgar un aranzel del 10% al 20% sobre gairebé totes les importacions als Estats Units; en privat, també ha suggerit la possibilitat d’augmentar significativament els aranzels sobre les importacions xineses, fins a un 60%.
Economistes d’ambdós partits afirmen que aquests plans podrien causar pertorbacions enormes en l’economia nord-americana –i l’economia mundial– que superarien, amb escreix, l’impacte de les guerres comercials del primer mandat de Trump.
S’espera que Harris, que també veu a Pequín com una amenaça estratègica i econòmica per als Estats Units, continuï en gran manera amb les polítiques de l’administració Biden, que va mantenir moltes de les mesures proteccionistes del mandat de Trump i va acabar de redactar el mes passat un seguit de normatives que limiten la inversió nord-americana en el desenvolupament xinès de tecnologies amb aplicacions militars.
Encara que Harris ha remarcat que no cerca un conflicte amb Pequín i ha atacat a Trump pel cost dels aranzels sobre els productes xinesos quan era president, el seu programa electoral promet combatre el que considera com a “pràctiques comercials deslleials” xineses. Això podria incloure mesures punitives com ara aranzels, com també invertir en fàbriques nacionals per a reduir la dependència nord-americana dels productes xinesos.
L’ajuda militar a Ucraïna
Trump i el seu company de fórmula, el senador J.D. Vance, han expressat un profund escepticisme sobre la continuació de l’ajuda financera dels Estats Units a Ucraïna. Harris, per la seva banda, ha promès un suport “indestructible” a Kíiv i s’ha reunit amb el president Volodímir Zelenski mitja dotzena de vegades d’ençà que Rússia va envair Ucraïna el 2022.
Funcionaris ucraïnesos expliquen a The Washington Post que creuen que Harris mantindrà l’statu quo entre Washington i Kíiv és elegida. Alguns membres del govern de Zelenski, però, temen que Trump pressioni a Ucraïna perquè cedeixi territoris a Rússia, una petició a la qual Kíiv s’oposa rotundament.
El Kremlin no s’ha pronunciat sobre quin candidat vol a la Casa Blanca, però els mitjans de comunicació estatals russos han cobert amb entusiasme la campanya electoral de Trump, que sempre s’ha vantat de la seva “relació molt bona” amb el president rus Vladímir Putin.
La immigració
La immigració ha estat un tema central en la campanya de Trump, que ha cercat de treure rèdit polític del descontentament dels electors nord-americans amb la gestió que l’administració Biden ha fet de la frontera. En el seu primer mandat, Trump va aplicar polítiques agressives per a limitar la immigració legal, i el seu programa electoral promet de recuperar moltes d’aquestes mesures. L’ex-president ha anunciat la intenció de “dur a terme la campanya de deportacions més gran de la història dels Estats Units” en cas de ser elegit.
Com a vice-presidenta del govern Biden, Harris ha reforçat l’ajuda humanitària dels Estats Units als països de Centreamèrica, amb l’objectiu de dissuadir els potencials migrants d’aquesta regió d’emprendre la perillosa ruta cap als Estats Units. La xifra de migrants que han travessat la frontera de forma il·legal, tanmateix, ha continuat augmentant al llarg de la seva vice-presidència. En campanya, Harris s’ha compromès a reactivar un projecte de llei bipartidista de seguretat fronterera que els republicans van torpedinar enguany al Congrés. La legislació hauria invertit milers de milions de dòlars en reforçar la seguretat a la frontera, i també hauria permès al govern nord-americà de suspendre el procés d’asil en resposta a l’augment en les arribades d’immigrants il·legals.
Christian Shepherd, Loveday Morris, Steve Hendrix, Kate Brady, Anthony Faiola i Ellen Francis han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
