11.09.2024 - 07:37
|
Actualització: 11.09.2024 - 09:06
Un debat força animat entre la vice-presidenta Kamala Harris i l’ex-president Donald Trump anit va servir a tots dos candidats a la presidència dels Estats Units per a parlar sobre l’economia, la immigració, l’avortament, la democràcia i el canvi climàtic.
Els candidats van topar una vegada i una altra i la vice-presidenta va provocar l’ex-president perquè donés la cara sobre les acusacions criminals a les quals s’enfronta.
En un canvi molt evident respecte del debat del juny entre el president Joe Biden i Trump, els moderadors d’ABC News van rebutjar una vegada i una altra les moltes mentides de l’ex-president, incloent-hi afirmacions sense fonament com ara que els immigrants haitians es menjaven els animals de companyia de la gent en un poble d’Ohio.
Pocs minuts després d’haver-se acabat el debat, l’estrella del pop Taylor Swift va anunciar que votaria Harris en una publicació a Instagram, en què feia referència a imatges generades per intel·ligència artificial que han circulat que deien falsament que havia donat suport a Trump.
Si els demòcrates estaven preocupats per una possible repetició del mal rendiment de Biden en el debat de final de juny, que va acabar fent que es retirés, aquestes preocupacions es van dissipar de seguida en el debat d’anit. Harris va tornar a exhibir la bona forma que la va convertir en la guanyadora indiscutible dels primers debats de les primàries demòcrates del 2020.
Però, més enllà d’això, Harris es va assegurar que el debat girés majoritàriament al voltant de Donald Trump i els seus trets menys atractius i polèmics.
Harris va tocar gairebé totes les qüestions clau que Biden no va poder abordar en el debat anterior: els judicis criminals de Trump, el Projecte 2025, l’assalt al Capitoli, la seva lloança a dictadors, les seves crítiques a John McCain i els suposats comentaris despectius sobre els soldats, la violència racista a Charlottesville, que va minimitzar, el suggeriment de Trump de rescindir parts de la constitució dels Estats Units, les crítiques dels seus antics assessors i, potser el més notable de tots, la seva posició sobre els drets reproductius i l’avortament.
També el va provocar parlant de les seves divagacions sovint confuses en els mítings i de la poca assistència que hi ha i també va citar una crítica negativa de les seves polítiques econòmiques que ha fet la seva alma mater, la Wharton School de la Universitat de Pensilvània. Trump sovint es va veure acorralat defensant el seu historial en compte de dedicar-se a criticar el de Biden i Harris. Va interrompre repetidament el debat per demanar més temps per parlar sobre les seves pròpies vulnerabilitats. Sovint semblava com si fos l’incumbent.
Mentrestant Harris va lligar totes les qüestions oferint la perspectiva d’una presidència menys caòtica que la de Trump. “A tothom que ens mira i recorda què va ser el 6 de gener, li dic: no hem de tornar enrere. No tornem enrere. No tornarem enrere –va dir–. És l’hora de girar full. I si això va ser massa per tu, doncs hi ha un lloc en la nostra campanya per a tu, per defensar el país, defensar la nostra democràcia, defensar l’estat de dret i posar fi al caos i a aquesta actitud d’atacar els fonaments de la nostra democràcia només perquè no t’agrada el resultat.”
Trump no va tenir gaire temps per a vincular Harris a Biden fins al final del debat. I, excepte per un breu moment cap al final, no la va atacar realment per les seves posicions liberals específiques de fa anys, com ara el programa obligatori de recompra d’armes o la prohibició del fracking. Trump també va entrar poc en detalls sobre les seves pròpies polítiques.
L’argument que Trump va destacar una vegada i una altra va ser la criminalització dels immigrants i el rècord d’immigració il·legal durant l’administració Biden, un dels punts febles per al tàndem demòcrata, fins i tot ara que les travesses il·legals de la frontera han disminuït substancialment. En general, l’actuació de Trump al debat va ser, de bon principi, un raig incessant de desinformació i mentides, que van ser contestades pels periodistes que moderaven el debat.
