07.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 08.12.2021 - 22:01
Actualment, la pandèmia l’encapçalen els infants. Ara mateix, la incidència entre els menors de zero a nou anys és la més alta de totes les franges. No és casual, atès que els menors de dotze anys són la franja d’edat que queda completament desprotegida del vaccí i, per tant, els qui tenen més probabilitat d’infectar-se.
Aquests darrers deu dies, s’han detectat 6.128 positiu entre alumnes i personal educatiu a Catalunya. Al País Valencià, s’han confinat 303 grups de 160 centres educatius. Malgrat que les xifres van creixent, cal tenir en compte que la majoria de classes continuen funcionant amb normalitat. Al País Valencià, per exemple, la primera setmana de desembre el 99,2% dels grups va seguir les classes presencials sense cap incidència.
Per això, els experts deixen clar que, si bé són els infants els qui encapçalen la pandèmia, això no significa que les escoles s’hagin convertit en un focus important de la covid-19. Toni Soriano, metge de la Unitat de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ens explica: “L’escola no deixa de ser un mirall d’allò que passa a la societat. Com que hi ha més incidència en l’àmbit comunitari, hi ha més nens que donen positiu.”
Però els menors de dotze anys no estan vaccinats, de manera que els contactes estrets d’un cas positiu d’un d’aquests menors encara s’han de confinar –això ja no passa gaire sovint entre els adults, en què només cal confinar-se si la persona no està vaccinada o si ha tingut contacte amb la variant òmicron. La situació podria canviar les setmanes vinents, quan es comenci a vaccinar els menors de dotze anys.
El contagi entre infants és molt improbable
Arran d’aquest augment de nens confinats, Soriano tranquil·litza les famílies: “Veiem que a les franges infantils, hi ha casos inicials a partir dels quals s’ha de confinar la classe, tal com marca el protocol, però és molt estrany veure casos secundaris dins d’aquests grups bombolla.” El patró acostuma a ser sempre el mateix: les infeccions s’inicien per algun adult infectat que té contacte amb els infants, sigui dins l’escola o fora. “Sabem que la transmissió de nens a adults és menor. No és zero, però sí que es contagia molt menys que un adult cap a un nen.”
Han confinat el meu fill perquè és contacte estret, m’he de confinar jo també?
Soriano deixa clar que si es confina un fill perquè és contacte estret d’un cas positiu, els pares no han d’extremar les mesures, perquè simplement són contacte d’un contacte. Seria diferent en el cas que fos el fill qui fos positiu de covid-19. En aquest cas, sí que caldria extremar les mesures de protecció. Però malgrat tot, si els pares estan vaccinats, no se’ls obliga a confinar-se.
Els primers cinc dies, els més importants
Aquest curs escolar, s’ha decidit d’endarrerir la PCR fins al tercer dia o cinquè del contacte, per saber amb més fiabilitat si el nen és positiu de covid-19. “Aquests dies hauríem de vigilar més els infants, i mirar si tenen cap simptomatologia que pugui fer sospitar que s’ha infectat. Si veiem res que no quadra, cal trucar al CAP per informar-los, i així avançaran la prova de detecció per mirar de confirmar el contagi o desmentir-lo. Això sí, passat aquest cinquè dia, sabem que el virus difícilment podrà donar la cara, per tant, podem estar més tranquils.”
Evitar el contacte amb persones de risc
Malgrat tot el que hem dit, durant els primers dies de confinament és important mitigar els riscs. Soriano diu que la qüestió més rellevant és evitar que els nens tinguin contacte amb persones de risc, és a dir, persones més grans de seixanta anys, persones amb una malaltia crònica o un càncer i embarassades. Per tant, aquests dies és millor evitar que els nens tinguin contacte amb els avis. Però tenint en compte que els pares no poden obtenir una baixar per fer-se càrrec del fill confinat, això no sempre és possible. En els casos que no es pugui evitar, és important que l’adult porti una màscara FPP2, a més de ventilar els espais i mantenir tant com es pugui les distàncies de seguretat.
Si els pares no formen part de cap grup de risc, en el cas que el nen només sigui contacte estret d’un positiu, no cal que portin la màscara posada tota l’estona.
Com confines un nen de tres anys o de cinc?
Infants de tres anys o de cinc són encara molt dependents dels pares, cosa que fa molt difícil de mantenir les distàncies de seguretat o no tocar-los, encara que s’hagin infectat. En aquests casos, els experts recomanen que siguin els adults qui es posin una màscara FPP2, per protegir-se de possibles contagis. També és molt important mantenir les normes higièniques bàsiques, com ara rentar-se les mans i ventilar sovint els espais tancats.