03.08.2018 - 19:12
|
Actualització: 03.08.2018 - 22:07
Diversos responsables d’Hamàs han arribat a Gaza avui per discutir amb els seus
companys del moviment islamista que governen l’enclavament palestí un possible alto-el-foc amb Israel, amb el qual posarien punt final a les protestes a la frontera amb l’estat hebreu a canvi de la construcció d’un aeroport i un port marítim, segons el diari libanès Al Ajbar.
Més llunyana, però també viable, és la possibilitat d’afegir un acord d’intercanvi de presoners entre Hamàs i Israel, que inclourà el retorn de dos ciutadans israelians i les restes de dos soldats israelians. No obstant això, aquest intercanvi només es faria al final de la implementació de l’acord, segons la informació recollida pel diari israelià Yedioth Aharonoth.
La majoria de la cúpula d’Hamàs té la seu a Gaza, però bona part dels dirigents continuen en la diàspora, com per exemple Saleh al-Arouri, fundador de l’ala militar d’Hamàs a Cisjordània i autor intel·lectual d’atacs violents contra israelians en el passat; el portaveu d’Hamàs a l’exterior, Husam Badran; o l’històric Musa Abu Marzuk.
El líder adjunt d’Hamàs a Gaza, Jalil al Hayya, va acompanyar aquesta delegació al Caire i va tornar a Gaza dijous, en la primera reunió del ple de l’ala política de grup, després de rebre garanties d’Israel que no serien objecte d’atacs. La frontera entre Israel i l’enclavament palestí ha estat escenari d’un increment de la violència des del 30 de març, quan va arrencar la ‘Gran Marxa de la Tornada’ per a reclamar el dret dels refugiats palestins a tornar als habitatges on vivien abans de la creació de l’estat d’Israel el 1948. Des de llavors, la repressió israeliana de les protestes ha deixat com a mínim 155 palestins morts. També ha mort un soldat israelià que va ser tirotejat la setmana passada per un franctirador.
El Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar el 18 de maig l’obertura d’una recerca per a esclarir els possibles crims d’Israel durant la repressió de les últimes protestes a Gaza, malgrat les crítiques del govern de Benjamin Netanyahu. La resolució, que proposava la creació d’una comissió ex profeso per analitzar la situació, va ser aprovada amb 29 vots a favor, 14 abstencions i dos vots en contra, els dels Estats Units i Austràlia.
