13.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 13.01.2024 - 21:43
The Washington Post · Joby Warrick i Souad Mekhennet
Tres dies després de l’atac del 7 d’octubre contra Israel, un dels principals dirigents polítics d’Hamàs va fer una crida a obrir un nou front en el conflicte del grup amb Israel. És una lluita que no es lliura pas amb bales, sinó amb dòlars.
“Això és el gihad financer”, digué Khaled Maixal, ex-cap polític del grup, en un discurs difós a les xarxes socials en què instà els simpatitzants de tot el món a donar ajuda, diners i tot allò que tinguessin al grup.
Pocs dies més tard, una allau de diners va començar a arribar als comptes creats per ajudar els habitants de Gaza. Els fons procedien, en gran part, de gent commoguda per les imatges de les víctimes dels atacs aeris israelians.
El conflicte a Gaza ha reactivat velles xarxes de recaptació de fons vinculades a grups islamistes de tot el Llevant i Europa, incloent-hi grups acusats d’haver recaptat fons per a al-Qaida i els talibans, segons que diuen funcionaris en actiu i retirats del govern dels Estats Units.
Aquests grups van ajudar a recaptar milions de dòlars, pràcticament de la nit al dia, mitjançant campanyes de micromecenatge a les xarxes socials amb fotografies i vídeos que mostren el patiment dels civils de Gaza. Part d’aquests diners es va acabar dipositant en comptes controlats per Hamàs amb uns quants mètodes, com ara criptomonedes i xarxes informals de transferència d’efectiu emprades durant segles en països del Llevant, segons fonts del govern nord-americà.
Entre les organitzacions que donen suport a les campanyes de micromecenatge d’Hamàs, segons les autoritats nord-americanes, hi ha grups com ara Revival of Islamic Heritage Society de Kuwait, que ha estat acusada tant per les Nacions Unides com pel govern dels Estats Units de recaptar diners per a al-Qaida. Tanmateix, el grup nega haver secundat el terrorisme o haver-ne fet apologia. Els estatuts fundacionals d’Hamàs demanen la destrucció d’Israel, i tant els Estats Units com la Unió Europea consideren el grup com una organització terrorista.
Encara que els principals recaptadors de fons fa anys –i fins i tot dècades, en alguns casos– que són actius, les seves tàctiques s’han perfeccionat considerablement durant els darrers anys gràcies a l’ús de plataformes com ara Facebook i Twitter. Els grups islamistes milicians i els seus partidaris van adoptar l’ús del micromecenatge a les xarxes socials després de l’esclat de les revoltes de la Primavera Àrab, especialment a Síria. Alguns també van emprar aquesta tècnica per sol·licitar diners després del terratrèmol devastador de l’any passat a Turquia i Síria.
“És cert que Gaza està molt necessitada en aquest moment, i és molt fàcil crear pàgines que mostrin, per exemple, fotografies de nadons ferits”, explica Matthew Levitt, ex-funcionari d’antiterrorisme del Departament del Tresor dels Estats Units. “Si et dediques a recaptar fons per a Hamàs, ara és el teu moment”, afegeix.
És difícil d’obtenir xifres precises de la quantitat de diners que Hamàs ha obtingut per mitjà de campanyes de micromecenatge d’ençà que va començar el conflicte. Funcionaris del govern israelià han calculat el total en uns dos-cents milions de dòlars, una suma que reconeixen que inclou els diners recaptats per organitzacions benèfiques legítimes que proven d’ajudar els milions d’habitants de Gaza que necessiten desesperadament aliments, medicines i refugi.
Els funcionaris israelians diuen que Hamàs fa servir part dels diners per pagar els salaris dels seus combatents i finançar les operacions polítiques del grup a l’estranger. En el futur, diuen, els dirigents del grup podrien fer-los servir per renovar-ne l’arsenal de coets i més armes.
Funcionaris dels Estats Units, Europa i el Llevant expliquen que el micromecenatge s’ha convertit en una font d’ingressos clau per a Hamàs d’ençà que es va reactivar el conflicte amb Israel després de l’atac del 7 d’octubre. D’ençà del començament de l’ofensiva terrestre israeliana, Hamàs –l’autoritat que governa la franja de Gaza– no ha pogut recaptar imposts i taxes dels ciutadans de l’enclavament, cosa que fins ara n’era la font d’ingressos principal.
Les restriccions bancàries imposades pels Estats Units i més governs occidentals han dificultat a Hamàs l’obtenció d’ajuda financera de l’Iran i més socis estrangers i l’ús dels seus fons, estimats en uns cinc-cents milions de dòlars. És per això que Hamàs s’ha vist obligat a recórrer com més va més al micromecenatge, segons que expliquen funcionaris dels Estats Units consultats per The Washington Post.
D’ençà del 7 d’octubre, alts funcionaris del Tresor dels Estats Units han visitat unes quantes capitals europees i del Llevant per provar d’aturar la recaptació de fons per part d’Hamàs i garantir, al mateix temps, que els fons es canalitzin cap a organitzacions d’ajuda humanitària legítimes. Gran part d’aquest esforç diplomàtic s’ha centrat en Turquia, el govern de la qual històricament ha fet costat a Hamàs i ha permès que el grup establís empreses pantalla, moltes de les quals ara són subjectes a les sancions dels Estats Units.
Un funcionari del Tresor dels Estats Units va descriure les negociacions amb funcionaris turcs com a “converses difícils”, però va dir que el govern de Biden assolia l’objectiu de blocar la capacitat d’Hamàs d’accedir a comptes bancaris a l’estranger.
Aquests darrers dos anys, el Departament del Tresor ha imposat sancions contra més de quaranta empreses i particulars presumptament vinculats a les xarxes financeres d’Hamàs. D’ençà del 7 d’octubre, uns quants funcionaris nord-americans també s’han reunit amb executius d’empreses per fomentar mesures més estrictes que impedeixin a Hamàs de fer servir el sistema bancari i els serveis de crèdit i de pagament. La campanya per a ofegar financerament Hamàs ha estat tan agressiva que, aquestes darreres setmanes, el govern de Biden ha hagut de prendre mesures per garantir que les organitzacions legítimes d’ajuda humanitària puguin continuar tenint accés a fons destinats a Gaza.
“Provem de ser prescriptius a l’hora de perseguir les organitzacions benèfiques il·legals i alhora permetre que les legítimes rebin ajuda”, explica l’alt funcionari del Tresor nord-americà.
No obstant això, tal com reconeixen funcionaris en actiu i retirats dels Estats Units, Hamàs s’ha empescat maneres astutes d’accedir a part dels fons que els seus partidaris recapten a l’estranger. És una mescla d’estratègies modernes i mètodes que es remunten a la baixa edat mitjana.
El grup, per exemple, és un usuari experimentat de criptomonedes i ha acceptat amb freqüència transferències de fons digitals –generalment bitcoin– de comptes estrangers a moneders virtuals controlats pel grup. Els registres del Tresor dels Estats Units identifiquen més de tres-centes transaccions d’ençà del 2020 que impliquen transferències de criptomonedes a comptes d’Hamàs amb “possible finalitat de finançar el terrorisme”.
Aquestes transaccions solen implicar sumes relativament modestes, segons que expliquen els funcionaris consultats. Els investigadors d’antiterrorisme del Tresor dels Estats Units, en un operatiu que s’ha allargat durant anys, han identificat tot un seguit de transferències petites que involucraven un sol negoci amb seu a Gaza anomenat Buy Cash, una companyia que ofereix serveis de canvi de criptomonedes i de transferència de diners als ciutadans palestins. Part dels diners que va arribar al moneder virtual de Buy Cash semblen haver estat regals o préstecs a Hamàs per part de gent vinculada a uns altres grups terroristes. Per exemple, una transferència de dos mil dòlars va ser autoritzada, l’any 2019, per una filial d’al-Qaida a Turquia. Una altra transferència, l’any 2017, involucrà un compte prèviament vinculat a l’Estat Islàmic. El Tresor dels Estats Units va imposar sancions a Buy Cash el 18 d’octubre.
Les sumes més grans destinades a Hamàs es transfereixen per mitjà de cases de canvi del Líban, Síria i Turquia, i del sistema hawala, una xarxa bancària informal originària del sud de l’Àsia i el Llevant. Les hawales solen cobrar comissions ínfimes per cada transacció –alguns musulmans consideren prohibit el pagament d’interessos– i són basades en una mena de codi d’honor islàmic per transferir grans sumes de diners, fins i tot entre agents separats per milers de quilòmetres. Aquestes transaccions són pràcticament indetectables per als sistemes bancaris tradicionals i les forces de seguretat nacionals.
D’ençà de la dècada dels 2000, aquestes xarxes d’intercanvi continuen essent un dels obstacles principals per a aturar el flux de diners cap a grups terroristes. Hamàs, seguint les passes d’al-Qaida, s’ha tornat especialment hàbil a l’hora de navegar el sistema i ocultar així al món exterior gran part de la seva activitat de recaptació de fons.
Com a mostra de la importància d’aquestes xarxes, el govern israelià va promocionar a so de bombo i platerets les recents –i reeixides– operacions per a matar dos funcionaris d’Hamàs estretament vinculats amb els esforços de recaptació de fons del grup, incloent-hi aquesta mena de transferències informals. Un dels quals era el financer Subhi Ferwana, que va morir –juntament amb un nombre indeterminat de civils– en un atac aeri israelià en el sud de Gaza a mitjan desembre. Un altre era Saleh Arouri, sots-cap d’Hamàs mort en un atac israelià contra un suburbi de Beirut la setmana passada.
Els oficials israelians descriuen Arouri com un dels cervells principals rere l’atac del 7 d’octubre. Els Estats Units van sancionar-lo l’any 2015 i el van titllar de “financer clau” de les cèl·lules militars del grup.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
