The Washington Post, per Widlore Mérancourt i Amanda Coletta

Port-Au-Prince, Haití. La guerra de bandes implacable a Port-au-Prince origina un èxode de persones de la capital d’Haití, que desborda ciutats i pobles ja empobrits i desencadena temor que les bandes les segueixin.

Més de 578.000 haitians, o el 5% de la població, han fugit de casa seva d’ençà del 2021, segons l’agència de migració de l’ONU. El nombre de desplaçats va augmentar d’un 60 % entre el març i el maig d’enguany perquè les bandes paramilitars fortament armades van atacar l’aeroport internacional i el principal port marítim, van irrompre en presons i van arrasar la capital.

Amb la frontera dominicana tancada als haitians i els països veïns interceptant vaixells, la gran majoria dels qui fugen del caos de Port-au-Prince s’adrecen cap al sud, on s’integren amb parents o desconeguts.

L’arribada de tota aquesta gent transforma comunitats que ja tenien crisis. A l’octubre començarà un nou curs escolar, endarrerit un mes per problemes de seguretat, amb escassetat de professors i aules. Els sistemes sanitaris, d’aigua i de residus, sotmesos ja a molta pressió, hauran de suportar la nova càrrega.

“La gent es basa en la solidaritat, acollint veïns”, explica Claire Daphné France, batllessa de la ciutat sud de Les Cayes. “Però això els complica la vida. Ja teníem un problema de població, però ara tots els nostres problemes s’han multiplicat per quatre.”

França estima que aquesta ciutat portuària, de 125.000 habitants, una destinació principal per als desplaçats, ara n’acull almenys 30.000 més. De resultes d’això, a Les Cayes i a la zona circumdant hi ha més “casos d’inseguretat i violència”, fet que fa créixer la preocupació per l’expansió de la violència de les bandes.

“Tenim molts nens al carrer”, diu al Washington Post. “Molts vénen de zones controlades per bandes i no arriben amb els pares. Molts transiten, i em fa por que no es converteixin en membres de bandes sense una guia adequada.”

Els paramilitars controlen el 80% de Port-au-Prince, segons l’oficina de l’ONU, i ja s’estenen també cap a l’interior. Les forces de seguretat aprovades per l’ONU i dirigides per Kènia, que van arribar al juny, han tingut pocs efectes fins ara.

Gairebé 1.400 persones van ser ferides o assassinades a Haití entre l’abril i el juny, segons l’informe més recent de l’oficina de l’ONU. Una quarta part eren dones o nens.

La majoria van ser víctimes d’atacs indiscriminats de bandes. Algunes altres van ser assassinades en enfrontaments entre bandes i els grups autogestionats de vigilants, que cada vegada s’hi enfronten més. Els assassinats van baixar respecte al trimestre anterior, però els segrests i les violacions van augmentar.

Edem Wosornu, funcionària humanitària de l’ONU, assegura que va quedar commoguda durant una visita al juliol “per la generositat del poble haitià que literalment comparteix el seu pa”. Així i tot, els funcionaris locals van insistir que “no poden fer front a aquest nivell de crisi”.

“Estan acostumats a fer front als terratrèmols”, assenyala Wosornu, directora global d’operacions per a l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU. “Van poder fer front a l’huracà Matthew. Van poder fer front a tota mena de desastres naturals. Però aquesta nova onada de violència perjudica molta gent i les autoritats locals estan simplement desbordades.”

La presidència d’Haití continua vacant d’ençà de l’assassinat encara no resolt del president Jovenel Moïse, el 2021. L’Assemblea Nacional és buida d’ençà que va expirar el mandat dels darrers legisladors a principi de 2023.

Aquesta nació caribenca, de dotze milions d’habitants, és ara governada per un consell interí i un primer ministre. La força de seguretat, amb el suport de l’ONU, dirigida per la policia kenyana i finançada en gran part pels Estats Units, és destinada a ajudar a estabilitzar el país perquè pugui fer eleccions a la presidència i a l’Assemblea Nacional el febrer del 2026. Però els funcionaris dubten que això arribi mai.

Mentrestant, els donants han contribuït tan sols amb el 25% dels 674 milions de dòlars en ajuda humanitària sol·licitats per l’ONU per a Haití. Gairebé la meitat de la població s’enfronta a una inseguretat alimentària aguda, segons el Programa Mundial d’Aliments.

No és clar quants desplaçats tornaran a casa. “Moltes persones que se’n van anar no tornaran perquè allò que van veure, allò que van viure, allò que van experimentar anava més enllà de la imaginació”, diu Daniele Febei, director de resposta d’emergència de l’Organització Internacional per a les Migracions a Haití. Alguns altres “consideren que la seva estada lluny de casa és temporal”, perquè creuen que poden guanyar-se millor la vida a Port-au-Prince.

És fonamental, diu, “pensar en aquestes persones que es quedaran en aquests llocs durant períodes prolongats de temps” i mantenir “una relació positiva amb les comunitats locals”, perquè altrament es podrien crear greuges i ressentiments.

Les Cayes va ser durament colpejada per un terratrèmol de magnitud 7,2 el 2021 que va matar més de 2.200 persones, en va ferir 12.000 i va arrasar desenes de milers de cases i edificis. En el moment del sisme, la zona encara es recuperava de la devastació causada per l’huracà Matthew el 2016. Poques estructures han estat reconstruïdes.

“Tinc familiars que es van posar en contacte amb mi de Port-au-Prince estant i no vaig poder-los trobar una casa”, diu Vital-Herne Zéphy, un funcionari local. “El problema principal és que no estàvem preparats per a acollir tota aquesta gent.”

Molts dels que van fugir de Port-au-Prince no estaven ben preparats per a establir-se en un altre lloc. En alguns casos, tan sols van poder agafar unes quantes pertinences quan van veure que les bandes s’acostaven, i han arribat a les noves comunitats sense els documents necessaris per a obrir comptes bancaris o inscriure els fills a l’escola.

Si fa no fa la meitat dels desplaçats internament a Haití són nens, segons dades de l’UNICEF, la majoria encara en edat escolar. Això afegeix pressió sobre un sistema educatiu ja sota tensió.

Al sud d’Haití, moltes de les escoles que van ser destruïdes pel terratrèmol del 2022 no han estat reconstruïdes. Bruno Maes, el representant de l’UNICEF a la zona, estima que el 30% dels educadors van abandonar el país en virtut d’un programa de llibertat condicional humanitària de l’administració Biden. Ara les escoles estan mal preparades per a acollir la nova afluència d’estudiants o per a donar suport a aquells que arribaran amb un trauma profund. “La violència té un impacte en les persones i especialment en els nens”, diu Maes. “Això afegeix estrès mental.”

Guybonce Bonnet, director d’un centre educatiu a Les Cayes, va dir que el centre donaria la benvinguda a cent nous estudiants amb sis professors menys. No hi ha prou aules ni aigua potable i moltes famílies tenen dificultats per a pagar les matrícules. En un any normal, va dir, més de la meitat de les famílies ja haurien pagat la primera de les tres quotes… Ara, han pagat menys de deu pares.

Elsa François va fugir de Port-au-Prince al desembre amb el seu marit, dos fills i uns quants parents. Poc abans, les bandes havien fet un atac i havien incendiat cases. Es va traslladar a Jérémie, la ciutat al sud-oest d’Haití on havia nascut i on continuen els desafiaments.

El seu negoci de venda de roba ha d’encarar moltes dificultats. Un blocatge de les bandes a la carretera que condueix al sud des de la capital fa que tot sigui més car. Per això es va vendre el bestiar i va rebre ajuda de la família per pagar el lloguer anual de casa seva, però l’habitació és tan petita que el seu marit viu en un altre lloc.

François és un dels qui han aconseguit d’inscriure els fills a l’escola, però lluita per pagar la matrícula i comprar el material escolar. Encara deu la matrícula del curs passat. La nova vida a Jérémie ha arribat amb moltes incerteses, però té una cosa segura: “Malgrat la lluita, no tornaré.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb