10.07.2021 - 11:25
|
Actualització: 10.07.2021 - 12:41
El govern d’Haití ha sol·licitat als Estats Units i a l’ONU que els enviïn tropes per a protegir unes quantes infrastructures clau del país, després de l’assassinat del president, Jovenel Moïse, aquest dimecres. De moment, els Estats Units han refusat d’enviar-hi suport militar, però ahir hi van enviar funcionaris de l’FBI i del Departament de Seguretat Nacional per ajudar a cercar els magnicides. Quant a l’ONU, qualsevol enviament d’ajut hauria de ser aprovat pel Consell de Seguretat.
La policia haitiana ha identificat vint-i-vuit mercenaris com els responsables de l’assassinat. Ahir, disset van ser detinguts a la capital, Port-au-Prince. Quatre més van ser morts a mans de la policia i n’hi ha vuit en crida i cerca. Segons el govern haitià, uns quants dels assassins són soldats colombians retirats. Les autoritats de Colòmbia han dit que investiguen quatre empreses amb vincles amb els detinguts. Taiwan ha confirmat que onze dels sospitosos detinguts van ser trobats al seu consolat.
La mort del president ha causat aldarulls al país, que ara mateix és en estat d’emergència. Una gentada va aplegar-se anit davant l’ambaixada d’Haití esgrimint visats per a viatjar als Estats Units.
Crisi política i de seguretat
Moïse, que tenia cinquanta-tres anys, va ser investit president el febrer del 2017. El seu mandat ha estat marcat per les protestes antigovernamentals, que des del juliol del 2018 han deixat vora dos-cents morts. També havia estat acusat de corrupció i d’haver censurat la premsa. L’assassinat posa Haití al límit perquè el buit de poder pot agreujar encara més la crisi política i de seguretat. El president feia més d’un any que governava per decret arran de l’absència d’un parlament electe.
Moïse havia fet un calendari electoral per intentar de revertir la inestabilitat política. Ara bé, el pla va anar variant. Inicialment havia convocat un referèndum a l’abril per a reformar la constitució, però el va ajornar al juny i finalment al setembre, tot coincidint amb la primera volta dels comicis legislatius i presidencials.
Aquesta incertesa també afecta el govern, que dirigeix Claude Joseph des de l’abril. Aquesta mateixa setmana, el president havia designat Ariel Henry, antic responsable del Ministeri de l’Interior, nou primer ministre. Li havia encarregat de solucionar el “problema flagrant” de la inseguretat i de donar suport al consell electoral per a fer les eleccions generals i el referèndum.
