22.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.02.2024 - 07:54
The Washington Post · Widlore Mérancourt, Rachel Pannett
Port-au-Prince, Haití. El jutge que investiga l’assassinat del president haitià Jovenel Moïse, l’any 2021, ha encausat 51 persones en relació amb l’atac, entre les quals hi ha la vídua, Martine Moïse.
Un grup d’homes armats va assassinar Moïse i va ferir la seva dona en un atac coordinat el 7 de juliol de 2021 a casa de la parella, situada sobre els turons que dominen Port-au-Prince. Ara un informe sobre l’atac elaborat pel jutge Walther Voltaire, obtingut per The Washington Post, acusa l’ex-primera dama de complicitat en l’assassinat i d’associar-se amb criminals.
La interlocutòria d’acusació també encausa pels mateixos càrrecs Claude Joseph, que va dirigir breument el país després de la mort de Moïse, i l’ex-cap de la policia d’Haití i encarregat de dirigir les primeres investigacions sobre l’assassinat, Léon Charles, actualment representant permanent d’Haití davant l’Organització d’Estats Americans, un fòrum diplomàtic regional.
L’acusació aporta poca informació sobre els motius de l’assassinat, i tampoc no aporta proves directes de la implicació de l’ex-primera dama, sinó que es basa en entrevistes amb un testimoni clau, l’ex-funcionari del Ministeri de Justícia Joseph Felix Badio. Segons l’acusació, Badio treballava per als conspiradors, que li van prometre que seria nomenat ministre d’Interior després de la mort del president. Badio va declarar davant el jutge que Martine Moïse formava part del complot i volia convertir-se en presidenta.
Badio és ara detingut a Haití, acusat d’ajudar a orquestrar l’assassinat. Quant a Martine Moïse, no se sap on és.
La investigació paral·lela sobre el crim als Estats Units ha encausat onze homes per haver conspirat per assassinar Moïse, sis dels quals s’han declarat culpables. La resta són pendents de ser jutjats a l’estat de Florida.
Haití, un país sacsat per la violència de les bandes criminals, es troba ara com ara sense president ni càrrecs electes nacionals. L’informe d’aquesta setmana podria atiar encara més les tensions després d’una sèrie de protestes violentes per a exigir la dimissió del primer ministre, Ariel Henry.
Els detractors d’Henry, entre els quals hi ha Claude Joseph, sospiten que l’encausament de l’ex-dirigent i Moïse respon a motivacions polítiques, cosa que la justícia haitiana nega. Joseph, que ara és cap d’un dels partits de l’oposició, acusa Henry de: “Instrumentalitzar el sistema judicial haitià, processant opositors polítics com jo mateix, que he estat dirigint protestes pacífiques en tot el país per a obligar-lo a dimitir.” I afegeix: “És un cop d’estat en el sentit clàssic del terme.”
En un comunicat, el portaveu d’Henry, Jean-Junior Joseph, diu que el primer ministre “no té cap relació directa amb el jutge d’instrucció, ni tampoc el controla”. I afegeix: “El jutge continua essent lliure de dictar sentència, d’acord amb la llei i la seva consciència.”
El 2021, un fiscal d’alt rang va presentar càrrecs contra Henry, elegit primer ministre per Moïse uns dies abans de la seva mort, a partir d’unes converses telefòniques en què, suposadavament, havia parlat amb Badio unes hores després de l’assassinat. Henry va negar haver actuat de manera il·lícita i va acomiadar al fiscal.
Voltaire és el cinquè jutge designat per a supervisar aquesta investigació. L’ex-primera dama es va negar a cooperar-hi i ha demanat repetidament la dimissió del jutge.
L’informe qüestiona les declaracions públiques de Martine Moïse, incloent-hi l’afirmació que es va amagar sota el llit de la parella per protegir-se dels atacants. Els investigadors asseguren que no hi havia prou espai sota el llit perquè una persona s’hi amagués.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
