Habitatge impossible

Martxelo, Vicent, primer de tot, gràcies per haver visitat fa poc Galícia per donar a conèixer als subscriptors de Nós Diario la realitat informativa de les vostres nacions. Aquesta setmana volia compartir amb vosaltres i amb els nostres lectors un problema preocupant que s’ha agreujat aquests darrers anys i que ha tornat a l’agenda pública a causa de la pujada dels tipus d’interès aplicada pel Banc Central Europeu. Em refereixo a l’accés a l’habitatge, tota una odissea, sobretot per a la joventut.

No sé quines polítiques apliquen els vostres governs per mobilitzar el parc d’habitatge, però a Galícia, amb més de 340.000 pisos buits –més de 2.700 dels quals són de la Sareb–, la deixadesa és la tònica general. Per exemple, el Pla d’Habitatge 2015-2022, l’objectiu del qual era posa a disposició dels més de 15.000 interessats 870 habitatges de promoció pública. En aquest temps, el govern gallec tan sols va ser capaç de construir-ne 40.

Per una altra banda, en un context en què el preu dels lloguers ha crescut gairebé d’un 50% d’ençà del 2016, la Junta posa el focus en l’adquisició d’habitatges per part del jovent i no en el lloguer, com si els joves tinguessin una feina estable que els permetés d’endeutar-se. A més, el percentatge d’habitatge protegit disponible per a llogar a Galícia és tan sols del 0,3%, quan la mitjana espanyola és del 0,9% i, l’europea, del 9%.

Una altra mostra de la desídia de l’executiu a l’hora d’exercir aquesta competència la representa el pressupost gallec mateix. Per al 2023, dedica 130 milions a l’habitatge, 80 milions menys que no el 2009, darrer pressupost del govern bipartit. I la liquidació del pressupost del 2021 demostra que no es van invertir 17 milions del programa d’accés a l’habitatge.

Aquest és el panorama que va deixar Alberto Núñez Feijóo i el continuisme del qual garanteix el seu successor, Alfonso Rueda. Parlant de Feijóo, no us sembla que l’ús del delicte de sedició com a excusa per a no renovar el Consell General del Poder Judicial mostra la debilitat i la interinitat en què es troba? Hi veig una prova més que és Ayuso qui marca la política a un Feijóo instal·lat en les posicions més ultres. Aquells periodistes progressistes espanyols que elogiaven el seu centrisme ara hi carreguen en contra. No deu ser que no els vam avisar.