Ha començat la cadena de titulars que porta a ‘la fi d’un estat’?

Avui, en la lectura de la premsa de campanya, mirarem una mica enrere, vint-i-quatre anys, per comparar els titulars de notícies i de portades de diaris de paper d’ahir amb els que ells mateixos feien fa més de dues dècades, quan parlaven d’Eslovènia i Croàcia.

Mireu les declaracions d’Obama després de la visita de Felipe VI:

I mireu les declaracions que feia el secretari d’Estat dels EUA James Baker en una visita a Belgrad, dient que no donaria suport a una declaració unilateral d’independència d’Eslovènia:

Si voleu més informació del precedent eslovè podeu llegir aquesta notícia. Però ara ens interessa fixar-nos en la manera com els diaris han posat a la portada les declaracions d’Obama. Per exemple, El País:

El Mundo:

O l’ABC:

L’avís de James Baker (‘desaconsellarem accions unilaterals preses de qualsevol manera que no siguin el diàleg i el consens’) fou recollit per mitjans de tot el món. Per exemple, el prestigiós Washington Post: ‘Baker demana als iugoslaus que mantinguin la unitat‘, un titular que sona ben familiar si recordem les paraules d’Obama. Els mitjans espanyols també se’n van fer ressò. Mireu el titular del diari espanyol El País l’endemà: ‘Baker dóna suport a Belgrad sobre la unitat de Iugoslàvia‘. Mireu una mica més amunt la portada d’El País d’ahir i trobeu-hi les diferències.

La Vanguardia també ho recollia, reproduint un teletip de France Presse:

I l’endemà passat es feia ressò de l’avís que els eslovens van rebre, aquesta vegada, de la Comissió Europea:

Però van passar dos dies més i els eslovens van declarar la independència, el 25 de juny.

I l’any següent ja eren reconeguts formalment per la Comissió Europea i pels Estats Units. Atenció al verb del titular que en va fer El País a la portada:

El missatge d’Obama sobre una ‘Espanya forta i unida’ que els mitjans espanyols s’han afanyat a destacar a tota plana recorda aquell que tant Washington com Brussel·les deixaven anar en relació amb la possible independència d’Eslovènia. Fins i tot aleshores era més directe, clar i contundent que no ara, quan les paraules són força més mesurades i obertes a matisos o a interpretació. I, tot i amb això, no va passar ni un any que van acabar reconeixent la independència d’Eslovènia i de Croàcia: