02.11.2020 - 19:50
‘Les pimes i treballadors autònoms estan tocats i enfonsats, i sense ells no hi haurà ocupació ni riquesa. Hem patit el confinament i múltiples restriccions i ara afrontem una nova etapa de tancament administratiu de la gran majoria d’activitats’, piulava aquest matí Antoni Cañete, secretari general de la PIMEC. És un crit d’alerta en uns moments en què milers i milers de persones d’aquest segment de la població les passen molt magres. La setmana passada, la patronal catalana exposava unes xifres esfereïdores sobre la repercussió que han tingut en la lluita contra la covid-19 les últimes mesures restrictives de l’activitat decidides per la Generalitat.
Deia que aquestes mesures tenen un impacte directe sobre 65.000 empreses catalanes, 245.000 treballadors i 70.000 autònoms. I reclamava que es concretessin, s’ampliessin i s’executessin immediatament mesures compensatòries per a aquests sectors, perquè més de 19.500 empreses, que vol dir més de 73.500 llocs de feina, perillen d’haver de tancar. Així mateix, apuntava l’esperança que els tres-cents milions d’euros anunciats es traduïssin en ajuts directes i no en línies de crèdits d’ICF-Avalis, tenint en compte que aquests sectors ja tenen dificultats serioses per a assumir més endeutament.
Aquest matí, a RAC1, el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ha comentat una proposta que volen presentar a la Generalitat, pactada amb el sector de bars i restaurants. La Cambra proposa que cada local tingui el seu ‘agent de covid’ que vigili el compliment de totes les normes. Hauria de vetllar que es complissin, informar-ne els clients i, si cal, les autoritats. Una altra idea que ha aportat seria l’ús de mampares entre els clients i que el límit de capacitat de bars i restaurants es fixi tenint en compte cada espai. Així mateix, demana que els locals puguin fer proves ràpides, una idea que, si no recordo malament, ja va suggerir el doctor Oriol Mitjà fa un quant temps a TV3. En concret, proposa que, amb acords amb les farmàcies de més a la vora, els restaurants ofereixin als clients de fer-se la prova abans d’entrar a dinar o a sopar.
Les organitzacions empresarials cerquen sota les pedres solucions d’un problema que ara apunta a una situació gairebé definitiva. Ja hem acceptat que en primer lloc cal lluitar per retornar la salut. Però la segona prioritat és l’economia. I així no es pot continuar, sobretot amb la por dels afectats que els quinze dies anunciats no siguin sinó un altre pas cap a restriccions més llargues. Diverses veus d’especialistes sanitaris i el mes de confinament decretat pels anglesos, francesos o belgues abonen aquesta por.
És l’hora de la veritat per al govern, que, malauradament, va més enllà dels tres-cents milions anunciats. Necessitem més diners. Necessitem que no tanquin més empreses ni pleguin més autònoms. La Generalitat està ofegada? Sí, i fa molt de temps. Massa. Però al govern espanyol, que n’és el responsable i té l’aixeta dels diners, se li ha d’exigir més. Ha de començar a pensar seriosament i urgentment en ajuts directes a la societat, si no vol que ens convertim en un desert i els aldarulls socials, que comencen a treure el nas, augmentin.
Que se n’aprofita l’extrema dreta? Evidentment, però no ens enganyem: ho fa sobre un terreny adobat per la desesperació i hi ha trobat un filó. Aquests darrers dies hem vist al carrer un primer assaig de què pot arribar a passar a Barcelona i a diverses ciutats de l’estat espanyol. Europa avala la disposició de tants euros com calguin per a lluitar contra aquesta situació i no s’hi poden fer escarafalls. Com diu el professor Oriol Amat, ara necessitem diners amb urgència. Del deute públic que generin, ja ens en preocuparem d’aquí a dos anys o tres…
