29.12.2017 - 18:11
|
Actualització: 29.12.2017 - 18:59
Circulen amb el nom en clau de ‘Guilleries’. Des del passat octubre, com a mínim tretze comunicats signats amb aquest nom han circulat massivament per les comissaries dels Mossos i per les xarxes. Són comunicats que reflecteixen el pensament i les opinions d’un nombre indeterminat de policies que han liderat la resposta pública al cop d’estat emparat en l’article 155 dins el cos de Mossos d’Esquadra.
VilaWeb ha pogut llegir i analitzar la majoria d’aquests comunicats i ha comprovat que han arribat i s’han repartit profusament en unitats de tot el país, generalment per via telemàtica, però també per escrit. VilaWeb no està en disposició d’aclarir qui són els autors dels textos, però ha comprovat amb entrevistes a diversos membres del cos que els manifestos han circulat de manera important i que són ben coneguts.
El primer comunicat al qual ha tingut accés VilaWeb és el número quatre, signat el 12 de novembre. En aquest comunicat es critica l’assetjament patit per Carme Forcadell i la mesa del Parlament de Catalunya, així com la reacció observada en alguns fòrums freqüentats per policies espanyols:
‘Això ha estat aprofitat per sectors vinculats a la policia espanyola per fer escarni amb comunicats lamentables, com el que es va poder veure al Twitter de Foro GuadiasCiviles: “A la Forcadell le hubiera venido mejor una fianza de 155 mil euros… para que no olvide ese artículo en su puñetera vida. Total son 5.000 euros más…”
D’altra banda, el sindicat UFP (Unión Federal de Policías) mostra una fotografia amb tot el Govern de la Generalitat, marcant amb una creu vermella sobre la fotografia d’aquells que ja són a la presó.
Volem deixar constància que aquestes actituds i manifestacions són totalment contràries al codi deontològic policial, que no són castigades ni investigades per part de l’Estat espanyol, i que no tenen aturador.’
Nou dies després, el 21 de novembre, es va fer públic el comunicat número cinc, especialment important, atès que fa referència a l’assetjament contra el cos de Mossos d’Esquadra i el seu major:
‘Els darrers dies el cos de Mossos d’Esquadra és sotmès a un implacable assetjament per part del Ministerio del Interior amb l’emparament de l’article 155 CE, d’aplicació inconstitucional i antidemocràtica.
D’una banda, la destitució del major Trapero, que fou cessat de pla, sense cap expedient administratiu i per tant amb vulneració del seu dret fonamental a ser escoltat, i que ara de manera totalment arbitrària ha estat novament castigat, essent relegat a fer funcions administratives.
Però allò que més preocupa és l’onada de citacions a agents del cos per anar a declarar a la Divisió d’Afers Interns (DAI) en relació amb la seva actuació en el referèndum de l’1-O, en el marc d’uns vídeos aportats per la GC.
Esperem que els sindicats majoritaris denunciïn d’una vegada per totes aquesta persecució que pateix el nostre cos per part de tots els poders de l’estat i surtin d’aquest silenci còmplice quan no oberta col·laboració.
Als companys i companyes que estiguin en aquest tràngol els volem fer saber que estem al seu costat.
ELS MOSSOS D’ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS. TAMBÉ EXIGIM LA LLIBERTAT DELS NOSTRES PRESOS POLÍTICS.’
El comunicat número sis, amb data del 27 de novembre, conté una crítica al comissari Ferran López, nomenat al capdavant del cos en aplicació del 155:
‘La mort recent del Fiscal General de l’Estat ha comportat veure el nostre il·legítim cap del cos, el comissari Ferran López, assistint a la cerimònia on es rendia tribut a aquest personatge que ha estat l’estilet del govern del PP per a atacar judicialment el govern legítim de la Generalitat de Catalunya, el nostre parlament, representants de la societat civil i altres conciutadans. La seva presència a aquest acte la valorem com una vergonya i un deshonor per al nostre cos. Calia comissari López? O és el preu que s’ha de pagar per ocupar el càrrec de màxima autoritat del cos?’
I també una crítica a la investigació del paper dels Mossos el dia del referèndum:
‘D’altra banda, anem assistint a la miserable persecució en diferents fronts (sigui per expedients judicials o de la pròpia DAI) de companys que van fer servei l’1-O. Ara també s’ha estès a d’altres que en la seva condició de ciutadans decidiren, en aquella jornada, exercir el seu dret de vot, essent agredits impunement per efectius de la GC, i fins i tot assenyalant i desqualificant aquell comandament que en el seu període de vacances opta per ser al costat del president a l’exili.’
El comunicat número set, el primer del mes de desembre, denuncia les delacions i depuracions que diuen que tenen lloc dins els cos:
‘Pel que fa al nostre cos, un exemple n’és la intervenció i utilització, per motius ideològics, d’unitats tant sensibles com Informació o Afers Interns, en les quals els seus membres són instats a efectuar una depuració de la part del col·lectiu policial que s’ha mostrat fidel al poble i a les seves institucions.’
El número vuit arriba el 4 de desembre, després d’haver-se ratificat la presó per al conseller d’Interior, Joaquim Forn. Per aquest motiu hi expressen la solidaritat i denuncien el ministre Zoido i el PP.
‘Des d’aquestes línies volem recordar especialment el nostre conseller d’Interior Joaquim Forn, usurpat en les seves funcions de govern pel reprovat ministro Zoido, que forma part d’un partit amb més de 900 imputats per corrupció (ara investigats), que paga la seva seu amb “diner negre” i que té oberta una causa per la destrucció del disc dur de l’ordinador del seu tresorer, que probablement contenia multitud de proves incriminatòries de molts dels seus dirigents.’
El comunicat número nou és del 10 de desembre i, per primer vegada, sembla tenir la intenció d’anar més enllà del cos de policia i dirigir-se també a la ciutadania. Arriba després del comportament dels Mossos en casos com l’espoli de les obres d’art de Sixena i d’unes declaracions d’una regidora de la CUP a Barcelona.
‘Davant dels fets succeïts a Lleida i a Mataró, demanem a la ciutadania que entenguin que som un cos jeràrquic i que el nivell més alt està actualment segrestat per un ministre espanyol reprovat pel Congreso i uns col·laboradors que persegueixen obstinadament l’enfrontament entre la ciutadania catalana i la seva policia i la pèrdua de prestigi i crèdit social de la nostra Institució, que no podem oblidar és una estructura cabdal per a l’assoliment dels objectius polítics que anhelem.
Creiem que ara, més que mai, cal defensar el cos de Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, les irresponsables declaracions d’una regidora de Barcelona de les CUP que són d’actualitat per l’obertura d’actuacions judicials –consistents a qualificar d’”execució extrajudicial” l’abatiment d’un terrorista autor d’uns atemptats gravíssims– han de merèixer la repulsa del conjunt de la ciutadania catalana.’
El comunicat número onze arriba dies abans de les eleccions i crida els membres de la policia de Catalunya a acudir a les urnes.
‘El cos de Mossos d’Esquadra és una estructura d’Estat clau. En conseqüència, davant de persecucions, atacs, difamacions i falsedats, encoratgem els companys i companyes del cos a emprar el seu vot per rebutjar les opcions polítiques que ens volen com a policia de segona categoria, preservant així la dignitat de la nostra policia, votant una candidatura que defensi els interessos de la nostra institució policial, que no són altres que els de preservar els valors de la democràcia i la garantia dels drets i llibertats dels nostres conciutadans.’
El comunicat número dotze, també especialment rellevant, fa una anàlisi del resultat electoral.
‘Després dels resultats de les Il·legítimes eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya, volem fer les següents consideracions:
1) S’ha demostrat que la majoria del poble català amb el seu vot ha ratificat els resultats del referèndum de l’1-O, ha condemnat l’aplicació de l’article 155 i ha instat a la restitució de les institucions catalanes, Il·legítimament usurpades pel govern de l’estat espanyol.
2) L’anomenat “bloc del 155” ha estat àmpliament derrotat per una majoria independentista, la qual ha augmentat en gairebé 100.000 vots respecte de les eleccions del 27-S del 2015, malgrat no haver disputat la contesa electoral en igualtat de condicions i trobar-se immersos en un context de ferotge repressió, amb candidats a la presó i a l’exili.
3) L’autoritat i legitimitat del nostre govern –que per a nosaltres mai ha deixat d’existir– han quedat reforçades.
Esperem que ben aviat es pugui conformar un govern de restitució, conjurat per a implementar efectivament la República, i que puguin resultar investits tots els candidats que han estat elegits, rebent el suport d’aquells que considerem injusta l’acció repressora d’un estat, on els seus màxims òrgans judicials ‘confonen’ les manifestacions, reivindicacions i expressions democràtiques amb delictes de sedició, rebel·lió i d’incitació a l’odi.
El cos de Mossos d’Esquadra, que està patint un assetjament constant, coneix la importància d’aquests resultats i exigeix la restitució del Major Trapero al capdavant de la direcció de la PGME, com a primer pas per a reparar els greuges infligits a la nostra institució policial.’
Finalment el comunicat número tretze, el darrer a què ha tingut accés VilaWeb, datat el dimecres 27, reacciona a la retirada dels efectius de la policia espanyola arribats per reprimir el primer d’octubre.
‘S’ha anunciat per a aquest cap de setmana la retirada total dels milers de policies que van ser desplaçats a Catalunya farà 100 dies amb la proclama bel·licista del “a por ellos”.
Aquesta maniobra intervencionista, anomenada “operación Copernico”, no ha impedit el referèndum de l’1-O, ni ha frenat la proclamació de la República. A més, ha representat un cost al voltant de 80 milions d’euros.
Amb el seu equipatge s’enduen un resultat de més de 10.00 persones pacífiques i desarmades ferides de diferent consideració a conseqüència d’unes càrregues desproporcionades i que anaven en contra de la mateixa resolució judicial que emparava l’actuació policial.
Durant el temps d’estada il·legal en territori català, la policia espanyola ha protagonitzat diversos incidents, alguns per part d’alts comandaments: des d’amenaces amb arma de foc a una cafeteria de Sarrià-Sant Gervasi, a encarar-se amb els cambrers d’un bar del Born, agafant pel coll a un d’ells, després de dir: “en Barcelona yo soy la puta ley y el bar se cierra cuando lo digo yo”, fins a participar en furts a banderes ubicades en balcons privats i causar danys a canonades, a l’Alt Empordà.
Fou tan “encomiable” l’actuació policial que el govern espanyol va condecorar el cap del dispositiu de l’1-O i Ciudadanos va arribar a demanar distingir tots els participants.
Les forces policials d’ocupació s’emporten un nefast balanç i és d’esperar que cada agent faci una reflexió individual sobre si la seva participació en la repressió vers una ciutadania cívica i pacífica es correspon amb els valors de la policia d’una societat democràtica europea del segle XXI.’
