09.06.2016 - 22:00
Poble Lliure s’ha mostrat favorable des de fa dies a retirar l’esmena a la totalitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. El consell polític de la CUP ha votat en un sentit diferent. I la CUP ha defensat al parlament l’esmena a la totalitat. El president Carles Puigdemont ha dit que s’havia trencat el pacte d’estabilitat amb la CUP i que se sotmetria a una qüestió de confiança al setembre. I ara el debat sobre com continuarà el procés cap a la independència és ben obert. Hem parlat amb Guillem Fuster, un dels portaveus de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP, per saber què ha portat a aquesta situació i quines conseqüències tindrà.
Poble Lliure ha convocat un acte diumenge (17.00) a les Cotxeres de Sants, a Barcelona. L’organització hi exposarà els punts principals de les resolucions aprovades a la seva primera assemblea, a més de les propostes de l’organització per als mesos vinents. Serà un acte amb actuacions musicals i intervencions polítiques.
—Què ha de fer la CUP ara, en vista de la qüestió de confiança de Puigdemont?
—La reacció del president és molt positiva i dóna un to de radicalitat democràtica del procés. És un missatge que diu que sempre donarem explicacions sobre allò que fem i demanarem sempre la confiança per a continuar avançant. La confiança de la CUP hi serà. Ja ho va dir la diputada Boya ahir. Hi serà perquè estem convençuts que el procés d’independència no descarrilarà. Si es garanteix que el procés continua i avança, cap problema. La confiança hi serà. Perquè ja ha demostrat que no canviarà el paradigma i no es tornarà a l’autonomisme.
—Unes quantes diputades de la CUP proposen d’incloure el referèndum unilateral al full de ruta per donar confiança a Puigdemont.
—Hi estem totalment d’acord. Hem arribat a un punt que el referèndum unilateral és una prioritat i cal posar-hi data. Hi ha un moment que cal caminar cap a la confrontació amb l’estat. Un referèndum d’aquestes característiques tindrà ressò internacional i tornarà a activar la gent. Això és bàsic. Ha de formar part de l’estratègia.
—Si Junts pel Sí, que és l’opció majoritària de l’independentisme, no creu que aquest sigui el camí, la CUP retirarà la confiança a Puigdemont?
—En el moment que es confirmi això, la CUP ha de convocar les bases a una assemblea i demanar-los què en pensen. I també s’ha de preguntar a les entitats i institucions cíviques del país què en pensen. Un referèndum unilateral no els semblarà pas malament, penso. No és tan sols una decisió de la CUP i Junts pel Sí.
—Qui representa democràticament la ciutadania són els partits. I el 27-S es va aprovar un mandat i un full de ruta. Canviar-lo seria alterar el mandat aprovat per la ciutadania…
—Teniu raó. Però hem d’entendre que hi ha contextos que canvien. I que en una situació de blocatge de l’estat espanyol, bona part del full de ruta aprovat al mandat democràtic no es pot dur a terme. I hi ha opcions que no alteren significativament el mandat democràtic perquè són coherents amb les propostes fetes. Canviar la DUI pel RUI pot tenir més legitimitat si es fa en un marc parlamentari. Si s’explica d’una manera coherent, s’ha de poder fer. Amb tot, potser ara ens avancem en els esdeveniments i cal veure com evoluciona el debat i la negociació.
—Què ha passat amb el pressupost? Per què la CUP torna a posar el seu soci contra les cordes?
—Poble Lliure respecta la CUP com a organització sobirana, tal com ho som nosaltres. Això ha de quedar clar. Nosaltres també tenim opinió pròpia. Ahir es va portar a debatre el manteniment de l’esmena a la totalitat al pressupost i es va evidenciar que, més enllà del grup parlamentari, dins de la CUP hi havia qui pensava que calia retirar-la. Es van activar els mecanismes per debatre-ho i es va arribar a la conclusió que calia mantenir l’esmena amb l’expressió evident d’un gruix important de gent que en discrepava.
—Poble Lliure forma part d’aquest gruix.
—Nosaltres hem estat clars a demanar que es retirés l’esmena perquè calia negociar el pressupost proposat basant-nos en l’acord que tenim signat amb Junts pel Sí. I considerem que el pressupost entrava dins aquest acord. Però, independentment de la decisió que s’hagi pres, creiem que les negociacions han de continuar. I més enllà del pressupost. Ens hi juguem continuar avançant cap a la independència.
—Per què s’ha arribat a aquesta situació?
—Hi ha hagut un sector de Convergència que ha volgut posar la CUP entre l’espasa i la paret en lloc d’evidenciar quin era el model social del pressupost. Amb tot, considerem que hem de continuar negociant i treballant perquè això vagi endavant. I continuarem. S’ha d’obrir una reflexió en el conjunt de l’independentisme sobre com s’ha d’acabar el procés cap a la independència.
—Assenyaleu ‘un sector de Convergència’, però la responsabilitat del pressupost recau en una conselleria d’ERC. Els republicans han fet allò que esperàveu?
—El retret és per a CDC en el sentit que, mentre ERC emplaçava a negociar el pressupost i la CUP s’hi avenia de diverses maneres, alguns sectors convergents han fet servir mitjans de comunicació i xarxes per transmetre el missatge que amb la CUP no s’hi pot fer res.
—Parlant de xarxes, la reacció a la nova decisió de la CUP ha indignat molta gent que considera que fa xantatge des de la minoria, aprofitant l’aritmètica parlamentària.
—El terme ‘xantatge’ és molt greu. I no hi volem entrar, en aquest llenguatge perquè parlem de companys d’organització. I ens devem a una lleialtat amb la CUP. Ara, sí que creiem que s’hauria de negociar a fons en tot moment. I l’esmena a la totalitat no era el camí. Però es perd una mica qui fa un piulet a la nit a cop calent i nerviós parlant de xantatge. I també ens perdem tots una mica perquè no sabem quina intensitat ha tingut la negociació. Ara cal aclarir amb el famós ‘llums i taquígrafs’ com es fa la negociació. Aquest és el debat de fons. Cal ser més transparents en la negociació.
—En el combat entre Endavant i Poble Lliure dins la CUP, sempre s’acaben imposant ells per una distància curta. Com s’explica? Controlen l’organització?
—No vull centrar-me en aquest debat. Jo crec que el debat va molt més enllà. És cert que nosaltres ens vam queixar d’una sobrerepresentació al grup d’acció parlamentària d’organitzacions molt petites. Ens hem queixat que no tenim una organització preparada amb mecanismes adaptats a la realitat actual d’un procés independentista que demanarà en tot moment prendre decisions ràpides. Això s’hauria de resoldre. La CUP ha de saber respectar la diversitat d’organitzacions i moviments que integra, però ha de basar-se en la militància individual i de base. S’han sobredimensionat les organitzacions en la presa de decisions interna. Que hi ha un sector que domina més que l’altre? Que actua dictatorialment? Bufff… Això és molt relatiu i cal conèixer la casa des de dins. Els debats s’hi viuen amb molta intensitat, això és cert. Però ara no és el moment de criminalitzar determinades organitzacions titllant-les de manipuladores o dirigistes ni res de tot això.
—Persones amb projecció de la CUP s’han expressat amb amargor a les xarxes contra la decisió d’ahir. Lluc Salellas, Francesc Ribera, Mireia Boya… Quins són els diputats crítics amb la posició?
—Els diputats que vulguin manifestar públicament què en pensen, ja ho faran. Ho ha fet Mireia Boya. Nosaltres estem molt d’acord amb la reflexió de Francesc Ribera, que diu que quan es fa una esmena a la totalitat, s’ha de presentar un pressupost alternatiu si es vol començar a negociar. I aquí és on hem d’anar ara. I això és molt difícil de fer. Calia negociar des del minut zero la proposta que se’ns feia perquè havíem signat un acord d’estabilitat amb Junts pel Sí. Compartim completament les reflexions que han fet Ribera i Lluc Salellas. També ho vivim amb amargor.
—Diumenge Poble Lliure ha organitzat un acte. Què passarà? Hi tindrà cap repercussió el manteniment de l’esmena a la totalitat?
—Nosaltres no desvinculem cap de les nostres actuacions de l’actualitat i de l’estratègia col·lectiva de l’esquerra independentista. Farem la primera assemblea nacional de Poble Lliure. Som una organització jove, amb un any de vida. Ens volem reforçar organitzativament i volem fer una presa de posició pública en el marc de l’estratègia ‘El poble català en marxa’, que consisteix a engreixar el moviment popular cap a la independència. Volem fer una aposta per un nou full de ruta. Creiem que hem d’emplaçar el conjunt de les esquerres catalanes compromeses a construir la república catalana. Hem de caminar amb grans acords polítics per a fer aquest camí. I això no vol dir acords electorals. Totes les repúbliques s’han construït a partir de grans acords polítics.
—Quants militants té Poble Lliure?
—[Riu.] La militància és l’eterna pregunta.
—I és l’etern secret, també.
—A veure, som massa pocs per a qui es pensa que som molts. I som massa per a qui es pensa que som pocs i el molesta la nostra existència. No és una qüestió de secretisme. És una qüestió de respecte a les altres organitzacions. No volem fer una guerra de xifres. No hi estem d’acord. Quan alguna vegada hem parlat d’això, se’ns ha dit que érem immadurs i s’ha malinterpretat. Som massa per a uns i massa poc per a uns altres.
—Amb decisions com la del vet a Mas o aquesta de l’esmena al pressupost, Poble Lliure ha considerat mai d’anar més enllà de la queixa pública?
—No hem considerat en cap moment de vertebrar un nou moviment polític fora de la CUP. Això no forma part de l’ordre del dia. D’entrada, per lleialtat a la CUP. Segon, perquè creiem que l’objectiu és ampliar i anar més enllà de les geometries variables de caràcter electoral. El nostre objectiu és vertebrar un acord polític de país per a avançar en la construcció de la república catalana. Venim d’un fil roig i n’hem après molt d’aquell blanc sobre negre de l’independentisme combatiu. Tenim molta gent que ha passat anys a la presó i que hi ha deixat la pell. N’hem après. Sabem que els marcs unitaris són els que permeten d’avançar i ampliar la base. I aquesta és la nostra voluntat. Diumenge, a l’assemblea de Poble Lliure, no crec que canviï aquest enfocament.
