Guillem Fuster: ‘Superar el 50% dels vots sense una estratègia compartida és paper mullat’

Diumenge passat, Poble Lliure va fer la tercera assemblea nacional, en la qual va aprovar les línies mestres per als dos anys vinents: reforçar la institucionalitat republicana i els espais populars de masses –amb el Consell per la República, l’Assemblea de Càrrecs Electes i l’ANC al capdavant–, obrir la CUP com un espai ampli entre l’independentisme d’esquerres, començar un procés constituent de base i enfortir el sindicalisme de classe i autocentrat. El partit també va renovar el secretariat, tot i que Guillem Fuster (Barcelona, 1980) continuarà exercint de portaveu. En aquesta entrevista insisteix una vegada i una altra en la necessitat que l’independentisme acordi una estratègia compartida, parlem del gir que Poble Lliure creu que hauria de fer la CUP i explica la proposta per a un nou embat amb l’estat que treballa el Consell per la República, del qual forma part.

—El nou secretariat reitera l’opció per la CUP. Us presentareu amb ells a les eleccions?
—Nosaltres no hem deixat mai d’optar per la CUP com a organització referencial de la unitat popular i, si hi ha eleccions, continuarem amb ells. L’únic plantejament que fem, i ho fem tant en cicles electorals com fora, és que cal una reflexió profunda al si de la unitat popular. Cal una obertura que l’ampliï i la faci una proposta guanyadora que posi al centre del debat polític la no-renúncia a la lluita per la independència i a un projecte socialment avançat.

—Hi opteu i demaneu aquesta reflexió, però quan es va renovar el secretariat nacional de la CUP cap dels vostres militants no va voler ser-ne part, com sí que havia passat anys enrere.
—Això són debats interns. Cada militant és lliure de presentar-s’hi o no, i això no vol dir que nosaltres, com a organització, deixem de donar-hi suport. Continuem tenint la majoria de la militància enquadrada a la CUP i la unitat popular. Que no siguis a la direcció d’una organització no vol dir que no hi puguis incidir. Precisament, com que la CUP és de base assembleària, la direcció no té el mateix paper que en altres organitzacions.

—Les eleccions no tenen data, però seran aviat. Com veieu l’independentisme?
—Cal que, d’una vegada per totes, els debats estratègics del moviment independentista es facin fora de cicles electorals, i que no sigui l’independentisme qui forci aquests cicles. Això és urgent tant per a la CUP com per al conjunt del moviment. Sempre s’arriba als cicles electorals amb els pixats al ventre i sense haver pogut fer els debats estratègics. Llavors és quan s’evidencien les febleses de l’independentisme. No pots encarar una confrontació amb l’estat ni uns cicles electorals en què l’estat ens comptarà sense tenir una estratègia compartida. Anem tard i hi perdem tots.

—L’objectiu d’aquestes eleccions és superar el 50% del vot als partits independentistes?
—Arribar a un 50% més u sense tenir una estratègia compartida és paper mullat. S’ha de parlar de com es gestionarà el cinquanta més u, si s’hi arriba. A partir d’aquí, si s’escau, parlem de govern i com ha de ser. Sabem com no ha de ser: ni simbòlic ni retòric com ho ha estat fins ara. En aquestes eleccions, l’independentisme s’ha de mantenir com a debat central del país. Podem parlar de les altres derivades, però és clau mantenir el conflicte com a element central del debat polític. No han de ser mai unes meres eleccions autonòmiques.

–La CUP ha d’entrar al govern de la Generalitat?
–Si es parla de programa i és un que encamini el país cap a la ruptura i socialment avançat, la CUP hauria de reflexionar i plantejar-se si hi entra.

—Com ho ha de fer la CUP per millorar el suport electoral?
—És important que no tot recaigui en el suport electoral. Cal millorar l’explicació de la proposta guanyadora de la CUP, obrint els debats a més agents de l’independentisme i del republicanisme que se’n podrien sentir partícips. Creant aquestes sinergies i empaties és quan sumes més gent com a organització i, així, és molt més fàcil encarar un cicle electoral i els embats en la confrontació amb l’estat. Evidentment que la CUP ha de voler guanyar unes eleccions, i ho vol. Seria contradictori presentar-s’hi i no voler ser una opció guanyadora. Però també ha de voler ser una opció que lideri al carrer.

—Parlem de la institucionalitat republicana. Què se’n sap del bloc per la ruptura que treballa el Consell per la República?
—Hi ha hagut una confusió. El bloc per la ruptura no és un concepte electoral ni un agent polític, forma part de la concepció històrica de l’independentisme d’aglutinar tots els agents socials i polítics favorables a la ruptura democràtica amb l’estat espanyol. Tal com ho planteja el Consell per la República, és que aquest òrgan sigui el dinamitzador de tota l’estratègia compartida.

—Un nou full de ruta independentista?
—El Consell per la República planteja la redacció d’una proposta d’estratègia compartida per a preparar el pròxim embat amb l’estat. La farem pública aviat, no sabem si abans de l’estiu o després. Serà una proposta que tots els agents que formen part del consell de govern s’hauran llegit, haurem debatut i s’haurà consensuat.

—De què parla la proposta?
—No és ni un nou referèndum ni un nou full de ruta màgic. És, simplement, posar els elements sobre la taula d’allò que hem estat dient. Analitzem quins van ser els errors que es van cometre el 2017 i quins escenaris va posar sobre la taula l’estat espanyol, partint de la base que ells neguen qualsevol opció democràtica que tinguem com a poble per a declarar-nos estat independent en forma de república. A partir d’aquí, dibuixem com ha de ser la confrontació amb l’estat espanyol, ja sigui aconseguint fer-lo seure a negociar el reconeixement del resultat del Primer d’Octubre o com a inici d’un procés d’autodeterminació.

—Com se’l fa seure a negociar?
—Sabent com estan a sobre la fiscalia i companyia és força complicat ser explícit… Se’l fa seure amb una mobilització sostinguda i una estratègia compartida que li creï costos i desgast. Hi ha mil maneres, una és la mobilització a escala internacional per a evidenciar la naturalesa autoritària i franquista de l’estat espanyol. En són exemple tot allò que es guanya als tribunals europeus i les resolucions dels grups de relators de l’ONU. O a l’interior, potenciant campanyes com la de Consum Estratègic de l’ANC perquè l’Íbex 35 perdi la força que té. Al final, la base de tot això requereix una estratègia compartida per tot el republicanisme i l’independentisme. Cal veure si aquesta proposta és assumida per tot el conjunt. Serà aquest, realment, el pilar principal de desgast de l’estat espanyol: anirem tots a l’una fora de cicles electorals i amb la força de la unitat estratègica, que al nostre entendre ha de ser el Consell per la República.

—Tots els actors polítics del Consell per la República comparteixen la idea de fer una mobilització sostinguda?
—Jo crec que sí.

—També Junts per Catalunya, amb Miquel Buch al capdavant del Departament d’Interior?
—Ho hauríeu de demanar a ells, les seves contradiccions són cosa seva. Ells són al Consell per la República i saben que és un ens que camina per la via de la confrontació tan a fora com a l’interior. Si volen ser coherents amb allò que es decideix al Consell per la República, han de depurar les seves responsabilitats i deixar d’actuar com actuen. De totes maneres, crec que va més enllà de la Conselleria d’Interior, és una cosa de la gestió del seu govern.

—I ERC, que prioritza el diàleg estable amb el govern espanyol a la confrontació?
—Ningú no està en contra de la negociació política amb l’estat espanyol. No hi ha una taula de diàleg si no hi ha confrontació. La taula de diàleg no hauria arribat si l’estat no hagués evidenciat que hi ha un conflicte. Això a Poble Lliure ho tenim claríssim. ERC ha de ser conscient que qualsevol diàleg arriba perquè l’estat sap que té un desgast que es pot fer més gros i que qualsevol negociació ha de ser amb uns mínims consensuats pel conjunt de l’independentisme i el republicanisme. Si ERC està a favor de la confrontació o no, ho haurem de demanar a ells. Tinc molt clar que si no hi hagués hagut cicles de confrontació l’octubre del 2017, no hauríem sumat més gent al projecte independentista. Vull pensar que ERC comparteix aquesta visió, i una cosa no es contradiu amb l’altra.

—Com és que la CUP encara no és al Consell per la República?
—En el seu moment va analitzar-ho i va decidir de no sumar-s’hi. Ara, que ja hi ha la major part dels agents de l’independentisme, se l’hauria d’emplaçar per saber què vol fer. A Poble Lliure sempre hem vist la necessitat que hi fos, però la CUP té els seus propis mecanismes per a decidir si és necessari ser-hi o no.

—Hi ha l’exemple d’Òmnium Cultural, que hi ha entrat fa poc.
—La millor manera de treballar els consensos és fer-ho fora dels debats públics. Hi ha hagut uns mesos de treball entre Òmnium i el Consell per a llimar diferències i veure la finestra d’oportunitat que pot ser per a treballar de manera segura una estratègia compartida.

—El Consell per la República ha de treballar a banda del govern de la Generalitat o han d’anar en paral·lel?
—El Consell és fruit d’un acord de govern entre JxCat i ERC, i segons el paper, havien d’anar en paral·lel. Les limitacions que imposa el 155 a la Generalitat havien de ser superades des d’aquesta institucionalitat republicana i anar a l’una. Això ha estat impossible. D’una banda, perquè al si de la majoria independentista no s’ha cregut per igual en el Consell. I de l’altra, perquè ha funcionat sense estar gaire pendent d’allò que passava a la Generalitat. Crec que el Consell ha de dirigir aquesta confrontació democràtica i la construcció de la institucionalitat republicana i la Generalitat ha de treballar per mantenir les majories independentistes, fer unes polítiques públiques que permetin d’ampliar la base social de l’independentisme i tenir una maquinària a punt per, si en algun moment de la confrontació és necessària, hi sigui present. Un dels aprenentatges del 2017 és que sense una institucionalitat al marge de la legalitat espanyola, la confrontació era impossible de sostenir en el temps. La importància del Consell per la República i de l’Assemblea de Càrrecs Electes rau en això. El poder institucional que tenim als municipis, consells comarcals, diputacions i al Parlament de Catalunya mateix ha d’estar organitzat en un organisme paral·lel perquè tingui el seu paper al marge de la legalitat espanyola.

—Justament, un dels punts forts del Primer d’Octubre va ser que fos organitzat per la Generalitat de Catalunya.
—El Primer d’Octubre és una victòria que beu de la combinació de la força institucional i de la força de la gent que creu en l’aposta que ha fet la institució. És una evidència, però és que jo en cap moment no he parlat de tornar a fer un 1-O. Mai no podrem tornar a fer un 1-O perquè res serà igual. La repressió limitarà la maquinària institucional que podria generar un nou 1-O. La qüestió és seure i pensar com fer un nou embat amb l’estat aprenent del passat, però no volent constantment repetir-lo ni mitificar-lo, perquè res serà igual. Crec que l’independentisme no n’és prou conscient, d’això. Hem arribat molt lluny, però potser hem de fer coses diferents per anar encara més lluny.

—Què me’n dieu, de l’Assemblea de Càrrecs Electes? Va trigar a arribar i va desaparèixer.
—Les coses arriben i desapareixen d’aquesta manera perquè, com que no hi ha una estratègia compartida ni una unitat estratègica i estem abocats als cicles electorals, ningú no es planteja seriosament la creació d’aquestes eines. Fins que no aconseguim que tothom posi les cartes sobre la taula –per després amagar-les– i mostri fins on vol arribar, l’Assemblea de Càrrecs Electes no funcionarà com ha de funcionar. Hi ha gent que es va trencar la cara perquè ho fes. Si el que es fa no és fruit d’una estratègia compartida, és molt difícil que cada cosa pugui actuar perquè no se sap què pensa el del costat.

—Quin rol ha de tenir l’Assemblea de Càrrecs Electes?
—La institucionalitat republicana ha de ser multilateral. El Consell per la República ha de tenir un paper i la força de l’Assemblea de Càrrecs Electes rau en el poder municipal. L’objectiu és que emplaci a fer coses com ara que els ajuntaments aprovin l’adhesió a la campanya de consum estratègic de l’ANC i canviïn totes les seves relacions econòmiques que tenen amb empreses de l’Íbex 35, o que els ajuntaments siguin reconeguts com una nova força d’on emana la sobirania i es reconegui de manera republicana que en aquell territori faran tota mena d’iniciatives encaminades a la construcció cap a la independència. En molts sentits, tant en la participació ciutadana com en el fet de la desconnexió econòmica, que és clau. Si els ajuntaments van de bracet amb una estratègia compartida de confrontació, aquesta força institucional és clau perquè avancem en el nou embat amb l’estat.

—Fins ara Poble Lliure s’ha mostrat com una organització autònoma, més enllà de l’esquema clàssic de l’esquerra independentista. Continuarà d’aquesta manera?
—Poble Lliure va néixer com una organització independentista i socialista de caràcter independent que té les seves opcions. Defensa la unitat popular amb la CUP, tal com he explicat que l’entenem. I defensa els agents de ruptura democràtica allà on creiem que hem de ser perquè són la majoria independentista popular, digues-li ANC, CDR, Òmnium o Consell per la República, en el marc d’una estratègia compartida. Continuarem en aquesta línia.