L’estampa s’ha repetit cada estiu aquests darrers anys. Aquella vista idíl·lica cap a l’horitzó, amb un blau gairebé transparent de la mar, un sol que cau a l’horabaixa, i la sensació de ser en un lloc on l’espai-temps juga amb unes altres regles s’ha transformat en utopia. Ara, aquella mateixa postal del litoral de les Illes s’ha convertit en una platja del Trenc o una platja de les Illetes –per anomenar-ne dues de les més emblemàtiques– plena de barques que fondegen i cerquen aquell privilegi visual de què fa un temps disposaven la resta de residents ajaguts a l’arena.

Calcular el nombre d’embarcacions que circulen per la costa de les Illes és complicat, atès que no n’hi ha cap cens. Una cosa clara és que hi ha més embarcacions que espai a les cales. A Menorca, per exemple, sí que s’ha sabut que fa catorze anys ja se superava la capacitat de càrrega nàutica fora dels ports. Així ho denuncia l’entitat ecologista GOB-Menorca: les embarcacions detectades mitjançant un vol aeri que el consell insular va fer el 2010 superaven considerablement –en va comptar 2.344– les 2.115 embarcacions que pot suportar l’illa segons que estipula l’estudi de capacitat de càrrega incorporat al pla general de ports del 2020.

És una conseqüència més del model econòmic que viuen les Illes? La saturació és per terra i mar. Els excessos no solament són en nombre d’embarcacions, sinó també en traspassar tots els límits. De fet, circular lliurement i a velocitats descontrolades, que posa en perill la vida de banyistes, s’ha convertit en una cosa usual. La mort de Guillem Comamala, de solament vint anys, mentre pescava a Cala Bona (Son Servera) fa uns quants dies ha tornat a fer sonar totes les alarmes.

La responsable de l’Àrea Marina del GOB, Neus Matamalas, explica que la saturació que viu la mar respon a la tria del govern cap al creixement de totes les activitats i la manca de limitacions i de gestió. En aquesta línia, considera que al medi terrestre sí que s’ha procurat fer feina i posar alguns límits, però que el medi marí ha estat relegat a un segon pla o tercer. “Ara ens trobam que poder agafar una barca és molt fàcil. No necessites cap mena de coneixement perquè t’hi donin accés. Per tant, els riscos que hi hagi accidents són molt alts”, subratlla, i incideix sobretot en els moments d’amarrar o navegar prop de la costa. “Fa uns quants anys que l’activitat nàutica al litoral arriba a uns excessos en nombre d’embarcacions cada vegada més grans”, diu.

Precisament, el GOB, juntament amb més entitats, reclama solucions. Si bé Matamalas explica que se sent que hi ha un col·lapse, atès que per part de la societat com més va hi ha més queixes, denuncia que encara no s’ha fet cap anàlisi exhaustiva de la situació. Per això demanen un pla d’ordenació del litoral marítim que posi damunt la taula aquesta situació.

Velocitat, iots de lloguer i embarcacions sense llicència

Tot apunta que la mort de Comamala va ser per la gran velocitat del iot que va envestir la seva barca. Els passatgers del iot també han assumit que havien begut, tot i que deien que no anaven gats. A Menorca, fa una setmana, un altre pescador va esquivar la mort després de ser envestit per un iot de lloguer de vint metres que navegava molt de pressa.

“Hi ha una problemàtica molt concreta relacionada amb la velocitat de navegació. Vivim una situació en què hi ha un gran nombre d’embarcacions que van a molta velocitat i molt a prop de la costa”, explica Matamalas, que demana una ampliació de les restriccions. La normativa ara diu que a les zones de bany no marcades –les platges– s’ha d’anar a 3 nusos de velocitat a tot estirar en una franja de 200 metres, i a les zones rocoses baixa fins a 50 metres. Tenint en compte que com més va hi ha més persones que accedeixen a aquestes zones rocoses, sigui per a nedar, bussejar o fer activitats aquàtiques amb artefactes no motoritzats, reclamen que s’augmenti la restricció a 300 metres a tota la costa. “La gent necessita tenir un espai de protecció que actualment no té”, ressalta l’activista.

Una altra de les problemàtiques al voltant de tot plegat és el lloguer d’embarcacions. Un 56% de les matriculades durant l’any passat es van destinar al lloguer. I segons que denuncia el GOB, hi ha moltes empreses de lloguer sense llicència de navegació. Els ecologistes, que parlen de creixement incontrolat del turisme nàutic, demanen que augmentin les sancions, perquè és l’única manera de poder-ho aturar. En tot cas, ara com ara sembla una situació complicada, atès que les Illes solament tenen 6 embarcacions per a vigilar les més de 30.000 que circulen pel litoral marí durant tot l’estiu.

A prop de la costa

“Som en una situació en què hem perdut el sentit comú i tothom vol poder fer el que vol”, continua el GOB. En aquesta línia, si bé recorden que fondejar una embarcació a la vorera de la costa –en una zona rocosa– no hauria de ser necessàriament una acció perjudicial, cal estudiar-ne bé la situació. Precisament, l’entitat va fer públic un vídeo en què denunciava les interaccions de les embarcacions que se situen molt a prop dels banyistes. S’hi veuen vehicles i motos d’aigua que passen arran d’unes persones que fan surf de rem i d’unes altres que neden o bussegen. “La gent va rebre molt bé el vídeo, en el sentit que té por”, matisa Matamalas.

Aquest estiu les emergències a la mar han crescut d’un 36% respecte de l’any passat. Segons dades de Salvament Marítim, un 80% van involucrar embarcacions recreatives. A banda de la mort de Comamala i l’accident del pescador de Menorca, aquest estiu se’n recorden més casos, com ara un abordatge al cap de les Salines d’un catamarà a un llaüt o el xoc d’un vaixell contra l’illot de l’Espalmador. Sense comptar unes altres pràctiques nocives, com ara l’augment de les festes en vaixells (també anomenades boat parties) a tot arreu de la costa.

Un enemic més de la posidònia

Més enllà dels efectes físics sobre les persones, navegar irresponsablement també pot perjudicar greument el medi. Sobretot a les Illes, que tenen un 50% de la superfície de posidònia oceànica del planeta, una planta clau per a retenir grans quantitats d’un gas d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni.

Durant la legislatura passada es va aprovar un decret que prohibia de fondejar sobre aquesta planta, però tot i que sembla que se n’ha anat reduint l’impacte, no hi ha prou personal per a vigilar-ho. “Tampoc no es posen sancions. El servei avisa una barca i la fa moure, però l’impacte ja s’ha produït”, apunta Matamalas. Un impacte que té conseqüències greus, i que, a més, és molt directe, atès que quan s’arrabassa la planta aquests gasos tornen a l’atmosfera i encara l’encalenteixen més.

Però uns altres mals també són els abocaments d’aigües residuals de les embarcacions a la mar. En el cas de cales poc profundes amb posidònia, si hi ha un gran trànsit d’embarcacions l’aigua es torna molt tèrbola, i això en dificulta la funció de fotosíntesi d’una manera adequada, explica l’activista.