18.03.2017 - 02:00
Malgrat els contratemps que la pluja ha causat enguany durant la ‘plantà’, més de 700 falles ja omplen València. Amb les falles, també arriba la pólvora, les xarangues, les llums, la gent al carrer i els bunyols amb xocolata. I, per què negar-ho, el caos de circulació, amb molts carrers tallats i aglomeracions.
Onze comissions formen part de les falles més destacades. Són les de la secció especial d’aquest 2017. Es tracta de Cuba-Literato Azorín; Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal; L’Antiga de Campanar; Exposició-Micer Mascó; Plaça del Pilar; Almirante Cadarso-Conde Altea; Regne de València-Duc de Calàbria; Sueca-Literato Azorín; Malvarrosa-Antonio Ponz Cavite; Na Jordana i Federico Mistral-Murta.
Enguany, la falla guanyadora ha estat l’Antiga del Campanar, després de 26 anys de sequera. Ha quedat frec a frec amb la del Pilar i la del Convent de Jerusalem. Precisament, aquesta darrera s’ha de visitar també perquè ha estat la guanyadora en la categoria especial de la falla infantil.
‘València Ca la Trava’, la falla de l’ajuntament
Aquestes falles són les que no us podeu perdre d’entrada si teniu poc temps, però cal afegir-hi la falla de la plaça de l’Ajuntament, que és fora del concurs. Si sempre és una falla que llueix, enguany encara més, perquè té el valor afegit de l’alçada. És la més alta de tota la història, amb 42 metres. Tot i així, no acaba de convèncer. La majoria dels assistents es demanen què és. I no, no és cap coet per a anar a l’espai, és un projecte de l’arquitecte Santiago Calatrava que ara s’ha reinterpretat en forma de sàtira fallera. L’obra és una crítica humorística a tots els projectes que va preveure Calatrava a la ciutat i que mai no s’han fet. La falla porta per títol ‘València, Ca la Trava’.
Fins ara hem esmentat les grans falles, les que s’emporten les mirades de tots els turistes. Però us recomanem d’anar a barris menys cèntrics i perdre-us veient les falles més petites. Tothom parla de la millor falla, però l’última classificada de la ciutat també té el seu encant. És la falla de l’avinguda de la Plata – General Urrutia, que lluita per sobreviure malgrat els problemes econòmics i generacionals. I és que les falles no són únicament monuments espectaculars, sinó també la complicitat que es crea entre la gent del casal faller. On millor es pot veure la lluita i dedicació és en aquests casals.
Falles alternatives
També teniu l’opció de les falles alternatives, com ara les falles populars i combatives, una proposta de festa oberta i autogestionada que va néixer el 2002 al districte de Ciutat Vella. Al llarg dels anys s’han anat consolidant com un espai de recuperació de l’esperit popular de les falles. Una altra visió, on el més important no són els monuments sinó la gent i la festa. Per a aquest dissabte a les dues han preparat una calçotada –les calçotades es van convertint en tot un fenomen per falles–, després es farà un ‘trivial faller’ i al vespre hi haurà el concurs de playbacks, un altre clàssic de la festa. Si voleu participar en algunes de les activitats, només heu d’anar al solar de la ‘cremà’, situat al carrer Na Jordana amb Beneficència, darrere de l’IVAM. També podeu visitar la falla emblemàtica reivindicativa Arrancapins.
Aquells qui voleu gaudir de les falles sense tantes aglomeracions podeu visitar altres poblacions, com Alzira, Borriana o Torrent, que també viuen la festa.
Carrers il·luminats
Moltes falles engalanen l’espai amb tota mena d’il·luminacions. Però quatre falles de València són les que cada any competeixen per ser el millor carrer il·luminat. Són: Sueca – Literato Azorín, Cuba – Puerto Rico, Cuba – Literato Azorín i la Falla Malva-rosa. Fan una il·luminació espectacular que cada vespre presenta un xou acompanyat de música. Enguany, la més espectacular és la de Cuba – Literato Azorín, que ha tornat a guanyar el primer premi del concurs. Visitar les falles de nit té l’avantatge de poder gaudir d’aquests espectacles de llum.
‘Mascletà‘
Des de l’1 de març la ciutat vibra cada migdia amb la ‘mascletà’, que es fa a les dues de la tarda a la plaça de l’Ajuntament de València. És un concert d’explosions acompanyades d’olor de pólvora. El dia 18 és el torn de la pirotècnica Martí i el 19, dels Caballer. S’hi ha d’anar amb molt de temps per poder viure la ‘mascletà’ des de la plaça i com més a prop millor. Sempre respectant les distàncies de seguretat. Es recomana de posar-se d’esquena a la direcció del vent per evitar el fum i els paperets dels petards. Un cop s’ha acabat, cal molta paciència per a sortir de la plaça.
Castells de focs artificials
Des del 15 fins al 18 de març, el cel de València s’omple de llum i de color totes les nits amb impressionants focs artificials. El millor lloc per a poder veure’ls és el passeig de l’Albereda, on es concentra la gran multitud de gent, però també es pot veure des de qualsevol pont del riu. Cal anar-hi d’hora per a aconseguir un bon lloc. La millor nit per a gaudir d’aquest espectacle és avui, dissabte, quan es fa la Nit del foc, que comença a dos quarts de dues de la matinada. És quan es tiren els castells més espectaculars i llargs.
Ofrena de flors
El 17 i el 18 de març, els fallers fan l’ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, patrona de València. Totes les comissions van des del seu casal fins a la plaça de la Verge per lliurar-li un ram. Són moltes hores de cua. Amb els rams, es fa un impressionat tapís de 15 metres just davant de la basílica. Un cop fet, queda exposat perquè tothom el vulgui veure.
La Cavalcada del foc
Un dels actes més desconeguts pels turistes és la Cavalcada del foc, que a partir de les set del vespre recorre els carrers de Russafa i Colom fins a arribar a la Porta de la Mar. Representa l’exaltació del foc, just abans de la ‘cremà’. És la barreja perfecta de foc i festa. Hi ha carrosses, mecanismes de foc gegants, pólvora, música…
La ‘cremà‘
És el punt final de la setmana fallera. Les primeres falles que es cremen són les infantils, a les deu de la nit. La falla infantil guanyadora del concurs és especial i per això es crema mitja hora més tard que la resta. A les onze és el torn de la falla infantil de la plaça de l’Ajuntament.
Després, toquen els monuments grans. Se segueix la mateixa metodologia. A mitjanit es cremen totes les falles, a excepció de la guanyadora, que ho fa mitja hora més tard. L’última falla que es crema és la de l’ajuntament, que s’encén després d’un gran castell de focs artificials, al voltant de la una. Veure cremar tres falles és molt complicat. És recomanable d’anar amb temps a alguna propera a l’ajuntament, com pot ser la del Convent de Jerusalem o la plaça del Pilar, allà veure tot el procés de la ‘cremà’ i després anar cap a la plaça de l’Ajuntament. Acostuma a haver-hi molta gent, tanta, que de vegades es fa difícil veure cremar la falla.
Aquesta és una nit de contradiccions per als fallers, festa i disbauxa es barregen amb la pena que les festes ja s’acaben. És normal veure caure alguna llàgrima mentre es cremen les falles, sobretot a les falleres majors, que acaben el seu regnat.
