Les claus per a seguir les eleccions basques i gallegues

Divendres va acabar la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Galicia i el País Basc. Hi ha en joc la formació dels respectius governs nacionals i el lideratge de l’esquerra. Així mateix, s’hi ha volgut donar una gran transcendència en relació amb la formació d’un govern a Espanya.

Què diuen les enquestes?
Un dia abans de començar la campanya, el CIS publicava l’enquesta pre-electoral del País Basc i Galicia. Cal afegir-hi la d’EiTB Focus, Euskal Irrati Telebista i el sondatge de la Voz de Galicia. En el cas basc, les enquestes indiquen que el PNB serà la primera força i repetirà els resultats del 2012. Amb una entrada contundent de Podem, EH Bildu baixaria lleugerament i aquestes dues formacions es disputarien la segona posició, mentre que els dos grans partits espanyols perdrien encara més pes. Segons EiTB, Ciutadans pot obtenir l’escó que tenia UPyD.

A les eleccions gallegues, tot i la clara majoria del PP, es preveuen uns resultats molt ajustats. Mentre que el CIS preveu que el PP revalidi la majoria absoluta, el sondatge de La Voz de Galicia diu que farà curt. Una altra diferència és que mentre La Voz preveu que En Marea superi el PSOE, el CIS diu que empataran. Les enquestes també divergeixen en l’enfonsament del BNG i la possibilitat que Ciutadans hi entri.

Qui governarà a cada parlament?
A Galicia, el Partit Popular ha governat amb majoria absoluta des del 1993 menys la legislatura 2005-2009, quan el PSOE-BNG van superar al PP per un sol escó. Tothom restarà pendent de si el PP serà capaç de tornar a tenir majoria absoluta, que és de 38 escons. El CIS considera que sí (amb 40 o 41 diputats). En canvi, l’enquesta de La Voz de Galicia indica que no.

En el cas basc, durant aquesta última legislatura el PNB ha governat en minoria, juntament amb el PSOE, amb el qual ha aprovat el pressupost d’enguany. La majoria de bascs consideren que aquest serà el pacte que es repetirà. Les enquestes no preveuen que EH Bildu i Podem puguin tenir majoria, ni tampoc un pacte PSOE-PP, que van governar el País Basc entre 2009 i 2012 aprofitant la il·legalització de l’esquerra abertzale.

La clau gallega: el BNG
Els resultats del partit nacionalista gallec, el BNG, pot ser clau per a la formació d’una majoria alternativa al PP. Si el sondatge de La Voz estima que obtindrien cinc escons, el CIS només els en dóna dos. La barrera electoral serà clau, en aquest cas, a Ourense. Amb un llistó del 5%, La Voz de Galicia els atorga un 6,8%  del vot a Ourense, i per tant un escó, mentre que el CIS només un 3% i, per tant, els deixa fora del repartiment d’escons. Una diferència força significativa, que podria ser clau.

Els altres dos escons de diferència provenen de la pèrdua d’un dels dos escons tant a Pontevedra com a la Corunya. En aquest cas, la diferència entre les dues enquestes és menor: a la Corunya el sondatge gallec els dóna un 7,1% i el CIS un 5,1%, i a Pontevedra l’estimació és de 7,1% i 8,8% respectivament. Per tant, per una petita quantitat de vots del nacionalistes es decantarà la majoria absoluta del PP.

La clau basca: el PSE-EE
En el cas basc, el PSE-EE sembla que tornarà a ser el soci natural del PNB. L’interrogant és fins on caurà el PSOE, perquè les enquestes diuen que aquesta ensulsiada faria que el PNB i el PSOE no tinguessin prou escons per a arribar a la majoria parlamentaria. Si fos el cas, el PP podria tenir un paper clau per a la formació d’una majoria, i situaria la investidura de Mariano Rajoy al centre de la política basca.

Si s’extrapolessin els resultats del 26-J, el PSOE hi obtindria 10 escons i la suma de PNB i PSE es quedaria al llindar de la majoria absoluta.

Diferències geogràfiques i un sistema electoral peculiar
Les eleccions de tots dos països tenen sistemes que desvirtuen considerablement la premissa d’una persona, un vot. Al País Basc, cada un dels tres territoris històrics aporta el mateix nombre de diputats al Parlament, independentment de la població. Biscaia, amb un cens de 945.179 votants té el mateix nombre de parlamentaris que Àlaba, amb 254.013 habitants.

Si els escons hi fossin repartits proporcionalment, Biscaia tindria triaria 40 escons, Guipúscoa 25 i Àlaba només 10. El PP obté un suport molt més gran a Àlaba, on va obtenir el 19% dels vots el 2012, mentre que a Guipúscoa i a Biscaia només van sumar el 8,48% i el 11,79%, respectivament. El repartiment perjudica EH Bildu i PNB, que en un sistema electoral proporcional haurien guanyat tres escons, i faria impossible que Ciutadans tingués un escó.

En el cas gallec, es reparteixen deu escons automàticament en les quatre províncies. La resta dels 35 es reparteixen proporcionalment. El fet que més de la meitat es reparteixin sense tenir en compte la població fa que la Corunya, amb 1.128.694 habitats, tingui 25 escons, mentre que Lugo i Ourense, que entre totes dues províncies sumen una població de 657.660, n’obtenen 28 escons entre totes dues. A més cal afegir-hi una barrera electoral del 5%.

A Galícia també hi ha grans diferències geogràfiques: si a les dues províncies occidentals és on el PP obté més poc suport i on s’espera que En Marea superi el PSOE, a les dues més orientals podria haver-hi una majoria absoluta de vot del PP i el PSOE avançaria En Marea.

En aquest cas, les províncies de Lugo i Ourense són les més beneficiades pel sistema electoral i de retruc el PP. Mentre no representen ni una quarta part de la població gallega, aquestes dues províncies es reparteixen el 37% dels escons.

El vot dual capgira el mapa electoral de les espanyoles

La taula mostra la transferència de vot entre les espanyoles i les eleccions als Parlaments nacionals d’aquest 25-S, aquesta diferència es coneix com a vot dual. Aquest pot ser entre opcions del mateix bloc ideològic (vot dual intrabloc) o entre diferents famílies ideològiques (vot dual interbloc). Aquest comportament pot ser degut a un vot útil, com el que es produeix a Ciutadans, on més d’un terç es decanten pel PNB o el PSOE, o a que segons les eleccions es pot votar en clau estatal, nacional, local, etc.

En el cas basc, on Podem va ser primer força en les espanyoles, el 25-S el PNB obtindria gran part del vot de totes les forces d’àmbit estatal i es situaria com el partit més votat. Un 16% dels de Podem o un 31% dels del PP ara ho farien pel PNB, a la vegada que el mateix PNB i EH Bildu gaudeixen d’una alta fidelitat de vot. A EH Bildu cal sumar un 15% de vots de Podem a les estatals que anirien a EH Bildu, per tant, tot i que Podem ha estat primera força el 26-J, el canvi de comportament dels electors sembla que donarà una folgada majoria al PNB i situaria a Podem en disputa amb EH Bildu.

Prop d’un terç dels bascos segueixen indecisos. Dins d’aquest grup d’electors la major indecisió es produeix entre PNB i Podem (12%), EH Bildu i Podem (11%), PNB i PSE (9%), PNB i EH Bildu (8%) i PSE – Podem (6%).

En el cas gallec l’accent es posa sobretot en el vot útil, on hi ha més votants de Ciutadans que prefereixen votar els populars aquest 25-S que no pas repetir vot. Aquests serà un factor clau, ja que en un resultat tant ajustat, la quantitat de vots que en altres eleccions gallegues eren del PP i ara es puguin “perdre” a Ciutadans poden marcar el resultat del 25-S també.

A la vegada més enllà l’intercanvi de vot entre En Marea i PSdeG, s’observa que una part del vot va a parar al PP, amb un Feijóo que gaudeix de bona valoració.

El lideratge de l’esquerra.
Tant a Euskadi com a Galicia trobem un empat per a liderar l’esquerra. A Galicia, el partit instrumental que formen Podem, Anova, Esquerda Unida i les marees es disputen ser segona força a les eleccions. Mentre a les espanyoles del 20-D En Marea va superar al PSOE, el 26-J els socialistes van vèncer per poc més de 1.000 vots. Cal afegir que al març, el secretari general del PSdeG va haver de dimitir en ser investigat per frau i malversació de fons i es va haver de substituir el candidat.

En el País Basc, Podem va ser la primera força doblant en vots a EH Bildu. En unes eleccions basques, amb el vot dual existent, la balança s’equilibra. En aquest anàlisi cal afegir la inhabilitació d’Otegi, que pot provocar un vot protesta que afavoreixi l’esquerra independentista.

El partit que resulti guanyador pot tenir una transcendència més enllà de les fronteres, ja que molts mitjans espanyols han volgut lligar els resultats als dos països amb la investidura a Espanya. Una tercera posició del PSOE a Galicia i un escenari on el PSOE no sumés amb el PNB després d’enfonsar-se en vots, pot suposar un debilitament de Pedro Sánchez i facilitar una abstenció en la investidura de Rajoy.

El factor generacional
Les enquestes també mostren un comportament diferenciat segons l’edat. A Galicia, En Marea és la força amb més suports entre els més joves i a mesura que augmenta l’edat va disminuint el seu suport i va augmentant el del PP. Si afegim la resta de formacions d’esquerra, entre els més joves hi ha una folgada majoria alternativa al PP. El grup clau per explicar la majoria del PP són els majors de 65 anys, on la diferència entre els populars i En Marea és impressionant.

Observant les dades, la mobilització dels joves serà clau. Les eleccions gallegues tenen una abstenció més alta que les espanyoles. Si a les eleccions del 26-J la participació era propera al 70%, a les eleccions al Parlament de 2012 la participació va ser del 55%. Ens els últims anys el suport a més competències i fins i tot el dret a la independència ha augmentant considerablement a Galicia, passant el 2012 de ser el 13% els que volien més descentralització o independència a ser-ho el 33%.

Aquest creixement es deu en gran part a les noves generacions, si només un 19% dels majors de 65 vol més descentralització o independència, entre els de 18 a 24 anys aquest percentatge puja fins el 57%. La participació dels joves pot ser una factor important per a la formació d’una alternativa al PP.

Al País Basc aquest comportament diferenciat segons l’edat també es produeix. Si Podem i EH Bildu són les forces més votades entre els més joves, aquesta diferència es va capgirant fins a assolir el PNB una gran majoria i passant Podem a ser la cinquena força del Parlament.

Amb uns resultats tant ajustats, les dues setmanes de campanya seran clau en la formació de majories que decidiran els nous governs nacionals i fins i tot es poden convertir en un factor clau més enllà de les seves fronteres.