09.11.2020 - 19:02
|
Actualització: 10.11.2020 - 10:36
Dimarts comença a l’Audiència espanyola el judici pels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. La fiscalia demana per a Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres únics presumptes membres vius de la cèl·lula, penes de 41, 36 i 8 anys de presó, respectivament, per possessió d’explosius, pertinença a banda armada i conspiració per a cometre estralls terroristes, però no per assassinat. El judici és previst que duri fins poc abans de Nadal. Durant la instrucció de la causa s’han palesat molts dubtes sobre el paper real de l‘imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, les possibles connexions internacionals que tenia i el paper dels serveis secrets espanyols. Els atemptats van deixar setze morts i més de cent quaranta ferits.
Tant el magistrat instructor com la sala penal van descartar que cap dels tres processats participés presencialment en els assassinats a la Rambla de la capital catalana ni al passeig marítim de Cambrils. Seguint aquest argument, ni la fiscalia ni les acusacions populars de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona no acusen per assassinat. Ara, l’Audiència espanyola va deixar oberta la possibilitat que les acusacions poguessin acusar-los d’estralls terroristes consumats i d’assassinats en temptativa o de lesions de caràcter terrorista, per l’acumulació d’explosius a la casa d’Alcanar, perquè el propòsit, segons la investigació, era de cometre uns atemptats encara més greus. I per això hi ha acusacions particulars que sí que formulen l’acusació d’assassinat.
Què se’n sap, d’es-Satti? El relat de la investigació
La investigació policíaca i la instrucció judicial, a més d’una comissió d’investigació al parlament, han detallat les activitats dels acusats els últims dies i hores abans dels atemptats, però encara hi ha moltes llacunes sobre el paper que va fer l’imam els anys, els mesos i els dies abans de l’agost del 2017. Sobretot quant a la seva relació amb els joves de Ripoll, amb dirigents gihadistes a l’estranger i amb els serveis d’intel·ligència espanyols. El congrés espanyol s’ha negat sempre a constituir una comissió d’investigació sobre aquells atemptats, i només se n’ha parlat en profunditat en una sessió de la comissió de secrets oficials, a porta tancada.
Abdelbaki es-Satti havia estat investigat d’ençà del 2005 per vincles amb el gihadisme, però fou empresonat més endavant per tràfic de drogues i de persones. A la presó de Castelló s’hi van posar en contacte els serveis secrets de l’estat espanyol i no va ser expulsat del país com preveia inicialment la condemna. Després d’intentar de treballar en una mesquita de Bèlgica i d’un periple per alguns municipis del Principat, va arribar a Ripoll el 2015, on es va fer càrrec de la mesquita. Fou allà on va poder acostar-se a un grup de joves marroquins, alguns dels quals eren germans, plenament integrats a la vila. Feien trobades clandestines i d’una manera força ràpida els va radicalitzar.
La investigació continua dient que van ocupar un xalet a Alcanar per trobar-se amb tranquil·litat i aprendre a fer explosius gràcies a internet, comprant a poc a poc, amb diners propis o aconseguits il·legalment, productes precursors d’explosius i una gran quantitat de bombones de butà. També van fer viatges a França i a Suïssa on suposadament van rebre instruccions o van cercar nous objectius. Quan l’explosiu casolà que preparaven, anomenat ‘mare de Satanàs’, ja era gairebé a punt, la nit del 16 d’agost va explotar suposadament de manera accidental, matà l’imam i Youssef Aalla i ferí greument Mohamed Houli Chemal, que va ser arrestat a l’hospital i que és un dels acusats d’aquest judici. Això va precipitar els esdeveniments posteriors. Amb una furgoneta llogada, Younes Abouyaaqoub va anar a Barcelona i a primera hora de la tarda del 17 va baixar centenars de metres per la Rambla envestint tanta gent com va poder: va matar catorze persones i en ferí desenes. Quan fugia, va matar el jove Pau Pérez per robar-li el cotxe, va envestir uns mossos d’esquadra que feien controls de sortida de la ciutat i va deixar el vehicle abandonat a Sant Just Desvern. Abouyaaqoub va continuar caminant tres dies fins que fou mort a trets pels Mossos a Subirats (Alt Penedès).
Paral·lelament a l’atropellament de la Rambla, la casa d’Alcanar, on la policia després de la primera explosió sospitava que s’elaboraven drogues, va tornar a explotar mentre els equips de salvament hi treien la runa. L’explosió va causar uns quants ferits.
Aquella mateixa tarda la resta del grup de Ripoll va comprar ganivets i va anar amb un cotxe a Cambrils, on aquella matinada, ja 18 d’agost, va matar una dona i va provar de matar-ne més al passeig marítim, que era ple de gent. Tots els ocupants del cotxe van acabar morts per trets dels Mossos: Mohamed i Omar Hichami, Moussa Oukabir, Said Aalla i el-Houssaine Abouyaaqoub. Driss Oukabir, que no era amb ells, fou arrestat el 17 d’agost a la tarda quan es va lliurar a la comissaria dels Mossos de Ripoll.
Heus ací la cronologia dels atemptats:
Els tres acusats
Per tot això, el fiscal demana 41 any de presó per a Mohamed Houli, l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar, pels delictes de pertinença a organització terrorista, possessió, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista, i conspiració per a cometre un delicte d’estralls de caràcter terrorista. Per a Driss Oukabir, germà d’un dels membres de la cèl·lula morts, en demana 36 pels mateixos delictes. I per a Said Ben Iazza, 8 com a col·laborador.
Segons la fiscalia, Mohamed Houli formava part de la cèl·lula de Ripoll articulada entorn d’Abdelbaki es-Satti, i va participar activament en la planificació dels atemptats i en el trasllat dels materials explosius a la casa d’Alcanar. També diu que Houli va participar en l’elaboració, fabricació i assecatge de les substàncies explosives i en la confecció dels artefactes, seguint les indicacions d’es-Satti. A més, Houli va enregistrar Youssef Aalla, Mohamed Hichami i Younes Abouyaqoub mentre feien els explosius i mentre “realitzaven proclames de la seva militància al salafisme combatent, anunciant la seva lleialtat a les consignes d’Abu Bakr al-Baghdadi i a Abu Mohammad, dirigents d’Estat Islàmic”.
A les fotografies que van fer del procés d’assecatge i muntatge també hi apareix Houli, juntament amb Aalla i Abouyaaqoub. Segons la fiscalia, Houli i Aalla també van vendre joies robades els dies previs als atemptats per “sufragar les despeses de la compra de bombones de butà” i van acompanyar els altres a comprar-les el 15 d’agost.
De Driss Oukabir, el fiscal en considera provat que es va integrar en el grup de Ripoll a mitjan 2017 i que va estar-se a la casa d’Alcanar, juntament amb Abouyaaqoub, durant la primera quinzena de juliol, un mes abans dels atemptats. Oukabir va viatjar al Marroc a començament d’agost i durant la seva estada a Tànger va cercar informació amb el seu telèfon mòbil sobre excavadores, plataformes elevadores i maquinària pesant. Quan en va tornar, el 13 d’agost, va romandre a Ripoll tot esperant de comparèixer en el judici que tenia el 14 d’agost per un delicte de violència masclista. Tanmateix, segons la fiscalia, consten diversos missatges i converses amb el seu germà Moussa i trucades d’Abouyaaqoub. I també la visualització de vídeos amb discursos del predicador egipci Abdel-Hamid Kishk.
El 16 d’agost, un dia abans de l’atemptat de la Rambla, Abouyaaqoub va trucar a Oukabir. Tots dos van anar a l’empresa Telefurgo per llogar una segona furgoneta, a nom d’Oukabir i presentant la seva documentació com a conductor del vehicle. Oukabir, a més, en va pagar el lloguer. Aquell mateix dia a tres quarts de dotze de la nit va tenir una conversa amb el seu germà per Facebook, en què l’acusava de dur-li sempre “problemes”. Moussa li va recriminar que no estava “preparat” i Driss va respondre que volia fer les coses al seu estil: “I no hi ha manera”, afegia.
Said Ben Iazza és acusat de deixar una furgoneta a un dels membres del grup, bo i sabent que l’havia d’utilitzar per a transportar-hi explosius. En concret, la fiscalia considera provat que Said Ben Iazza va fer-ho “amb la finalitat d’aconseguir els precursors necessaris per a l’elaboració de substàncies explosives”. A més, el 27 de juliol, Yousseff Aalla i Mohamed Hichami, “amb la identificació facilitada per Iazza”, van una altra compra de dotze garrafes de vint litres de peròxid d’hidrogen per a la fabricació dels explosius.
Les altres acusacions del judici del 17-A
Per la seva banda, la Generalitat, com a acusació popular, demana penes de quaranta-quatre anys de presó per a Houli i Oukabir, a qui posa al mateix nivell en la preparació dels atemptats, i els afegeix el delicte de lesions per imprudència greu, pels bombers i policies ferits en la segona explosió d’Alcanar quan desenrunaven el xalet. Per a Ben Iazza també demana vuit anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.
L’Ajuntament de Barcelona demana noranta-cinc anys de presó per a Houli i noranta per a Oukabir, pels mateixos delictes que li imputa l’acusació de la Generalitat. I vuit anys de presó també per a Ben Iazza.
L’Ajuntament de Cambrils, personat també com a acusació en aquest judici, demana presó permanent revisable tant per a Houli com per a Oukabir, a qui sí que acusa d’assassinat.
Entre les acusacions populars hi ha algunes associacions de víctimes, com ara l’Associació 11M o l’AVT, que demanen presó permanent revisable per a Houli i Oukabir i trenta anys per a Ben Iazza.
I hi ha també un nombre important d’acusacions particulars, de víctimes dels atemptats del 17-A: la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) representa desenes de les víctimes. De fet, va arribar a posar-se en contacte amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però al judici se n’hi han personat finalment 74. A més, hi ha un centenar més de víctimes que aquesta entitat no ha pogut localitzar, tot i que sí que consten en documents oficials. Segons la UAVAT, són víctimes dels atemptats els 14 atropellats mortalment a la Rambla, els 125 ferits per la furgoneta, el jove Pau Pérez, assassinat a la zona universitària de Barcelona per Younes Abouyaaqoub, els tres mossos atropellats a la sortida per la Diagonal per Abouyaaqoub, els 29 ferits per les explosions d’Alcanar, la dona morta a l’atemptat de Cambrils i els 12 ferits allà mateix, a més de tots els afectats psicològicament. Totes aquestes víctimes demanen presó permanent revisable per assassinat tant a Houli com a Oukabir i deu anys de presó a Ben Iazza com a col·laborador.
És el cas també del sindicat USPAC (Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya) dels Mossos d’Esquadra, personada com a acusació particular. Sol·licita presó permanent revisable per a Houli i Oukabir, i deu anys per a Ben Iazza. El sindicat considera els tres acusats autors de 16 delictes d’assassinat de caràcter terrorista, 147 delictes d’assassinat en grau de temptativa amb resultat de lesions i col·laboració amb organització terrorista.
El tribunal
El magistrat que presidirà el judici del 17-A, i que serà també el ponent de la sentència, és Félix Alfonso Guevara, de seixanta-quatre anys, president de la secció tercera de l’Audiència espanyola. Entre els casos que ha jutjat durant la seva trajectòria hi ha el macrojudici de l’11-M, juntament amb Javier Gómez Bermúdez, que va presidir aquell tribunal. També ha participat en judicis diversos a presumptes membres d’ETA.
Els altres dos magistrats del tribunal del judici del 17-A són Carolina Rius i Carlos Fraile.
El calendari del judici
Segons el calendari previst pel tribunal, el judici del 17-A tindrà 19 sessions assenyalades, que es faran a la seu de l’Audiència espanyola a San Fernando de Henares, als afores de Madrid. Demà, dimarts dia 10, serà el torn de les qüestions prèvies i l’interrogatori dels acusats i de dos mossos d’esquadra. Dimecres dia 11 declararan tretze mossos més i dos guàrdies civils, a més de Mohamed Aalla, germà de dos dels membres de la cèl·lula de Ripoll morts, i que també fou detingut inicialment. També declararà i Salh el-Karib, el propietari d’un locutori de Ripoll on els autors de la matança suposadament van comprar bitllets d’avió. Dijous serà el torn de vuit testimonis civils, un testimoni protegit i nou mossos més.
Dimarts de la setmana vinent, 17 de novembre, declararan una quinzena de mossos i dos bombers de la Generalitat, i l’endemà més de vint agents dels Mossos. També hi haurà un testimoni civil. Dijous serà el torn d’una quinzena d’agents més i un testimoni civil.
La setmana següent, el dilluns 23 hi haurà els vint-i-tres mossos citats a declarar. Dimarts hi haurà catorze mossos més, un policia local de Canovelles (Vallès Oriental), i tres testimonis civils més. L’endemà serà un dels dies amb més testimonis civils, disset en total, a més d’un guàrdia civil i dos testimonis experts. El dijous 26 declararan nou testimonis civils més, dos mossos d’esquadra, un policia espanyol i cinc guàrdies civils.
El dilluns 30 de novembre hi ha prevista la declaració d’un altre testimoni protegit, i de setze testimonis civils. L’endemà declararan una desena de testimonis civils més, i diversos mossos tècnics en explosius. Dimecres és el torn d’una quinzena de testimonis civils, i dijous declararan per videoconferència diversos forenses, quatre mossos i dos policies espanyols de la Comissaria General d’Informació, a més de dues expertes.
El dimecres 9 de desembre declararan nombrosos mossos que van analitzar els manuscrits dels membres del grup, i dijous agents dels mossos de la policia científica especialitzats en restes biològiques, balístiques i gràfiques. Aquell dia també declararan diversos traductors, mossos que van fer informes pericials d’intel·ligència i una psiquiatra i una psicòloga dels dos principals acusats.
El dilluns 14 de desembre declararan diversos mossos com a experts, dos guàrdies civils, un agent del Centre Criptològic espanyol i diversos experts dels Mossos i la Guàrdia Civil sobre el material electrònic decomissat. El dimarts continuaran declarant més experts dels Mossos i la Guàrdia Civil i un inspector en cap de la policia espanyola. L’últim dia previst, ara com ara, de judici del 17-A, el dimecres 16 de desembre, declararan diversos mossos que van fer informes pericials sobre la cronologia dels fets, sobre la integració en organització terrorista i sobre el finançament dels atemptats. I es donarà per acabat el judici dels atemptats del 17-A.
