Guia per a seguir les eleccions a la presidència dels Estats Units i al congrés

Els Estats Units elegeixen avui un nou president. La candidata demòcrata, la vice-presidenta Kamala Harris, i el republicà, l’ex-president Donald Trump, necessiten 270 vots electorals per a declarar-se guanyadors. Podreu seguir la nit electoral a VilaWeb, amb un directe que començarà a les vuit del vespre i romandrà actiu fins demà, la cobertura de les notícies que sorgeixin durant la matinada i, a primera hora del matí, les anàlisis dels resultats que hi hagi fins llavors. Mentrestant, podeu recuperar les cròniques de Blai Avià, que és a Carolina del Nord, un dels estats que seran decisius. També teniu a disposició la Pissarreta d’en Partal que ja vam publicar per a entendre com es vota en aquestes eleccions i els articles en català de The Washington Post sobre la campanya. Podeu seguir l’emissió en directe d’Associated Press, ABC News i NBC News.

Us expliquem, també, la resta de detalls que heu de tenir en compte per a seguir la nit electoral amb tots els ets i uts.

Com funciona el sistema del col·legi electoral nord-americà?

El sistema electoral dels Estats Units funciona de manera representativa: cadascun dels cinquanta estats té assignats una quantitat de vots electorals depenent de la població. En la immensa majoria de casos, se’ls endú el candidat que guanya en cada estat. Aquest mecanisme, pensat per equilibrar el poder entre la costa i l’interior, el nord i el sud, i les zones urbanes i les rurals, fa que, de vegades, el candidat que guanya en vots individuals no guanyi en vots electorals. L’any 2016, per exemple, Hillary Clinton va superar el seu rival per més de tres milions de vots, però Trump va acabar essent president perquè va guanyar per un marge més estret en uns quants estats decisius. La majoria de vots electorals se situa en 270 i és possible d’empatar a 269, cosa que no ha passat mai. Els estats amb el premi més gros són Califòrnia, amb 54, Texas, amb 40, Florida, amb 30, i Nova York, amb 28.

Quan se sabran resultats?

La cosa més probable és que es trigui força a saber el resultat de les eleccions. Els primers col·legis electorals tanquen a les dotze de la nit –hora catalana– i els darrers, a les set del matí, però tot anirà ben lent. L’any 2016, per exemple, la victòria de Donald Trump fou clara entre les vuit del matí d’ací i les nou, però d’ençà del 2020, per efecte de la covid, ha augmentat molt el vot per correu, i això complica l’escrutini. És previst que el resultat sigui molt ajustat, cosa que aigualeix l’esperança de tenir aviat cap guanyador clar. A més a més, en els estats on la diferència sigui mínima, és probable que hi hagi un recompte. La campanya de Trump ha començat a impugnar resultats perquè creu que hi ha un intent de frau electoral i fa mesos que insinua que no reconeixeria una victòria de Harris.

Cap a les quatre de la matinada –hora d’ací–, els equips de campanya calculen que hi haurà gairebé tots els resultats de Virgínia, Florida, Ohio i Colorado; també parcials de Wisconsin, Michigan i Pensilvània –aquest darrer, el més determinant–, i la majoria de resultats de Geòrgia i Carolina del Nord. Segons les estimacions de The New York Times, si un dels dos candidats s’encamina cap a una victòria clara, en aquell moment ja n’hi hauria indicis. Per exemple: si Harris encapçala l’escrutini a Carolina del Nord i Geòrgia, guanya confortablement a Virgínia i no fa un mal paper a Florida, serà molt bon senyal per a ella. Si Trump guanya ràpidament a Carolina del Nord i Geòrgia, Virgínia sembla en disputa i a Florida hi guanya de sobra, ho serà per a ell. Si el resultat final és ajustat, llavors encara continuarà tot en l’aire.

Entre les quatre de la matinada i les sis –hora catalana, hi insistim–, l’escrutini haurà anat avançant en tots els estats esmentats i ja hauran entrat resultats d’Arizona i Nevada, dos estats en què Joe Biden va guanyar l’any 2020 per un marge molt estret. Aquests resultats s’aniran consolidant, sobretot, entre les sis i les vuit. Novament, si llavors el lideratge d’un dels dos candidats és clar –i aquest mateix candidat manté un lideratge sòlid en els estats on haurà començat primer el recompte–, la disputa ja semblarà encarrilada. Un altre indici d’una victòria clara de Harris podria ser que s’imposés a Iowa, un estat republicà on un sondatge recent, per sorpresa, li atorgava aquesta victòria. Si no, caldrà esperar. Fins a les dotze del migdia de dimecres continuaran arribant resultats de Pensilvània, Arizona i Nevada.

Amb tot, si les enquestes no s’han equivocat fins ara i, en efecte, el resultat és molt empatat, l’equip de campanya de Harris preveu la possibilitat que ni tan sols dimecres no sigui clar qui ha guanyat, i que en estats tan importants com Pensilvània, Nevada i Arizona encara continuïn revisant vots. De fet, a Nevada la cosa es pot allargar ben bé fins a començament de la setmana vinent. Segons aquestes mateixes previsions, a Carolina del Nord hi pot haver urnes impugnades que no siguin escrutades fins divendres, dia 15, quan la situació s’hagi aclarit. Fins i tot, preveuen la possibilitat més sonada de totes: que aquell divendres encara no s’hagi declarat un guanyador. En aquell moment, la crisi política que es pugui haver desencadenat depenent del resultat és probable que ja domini la situació.

En què més cal fixar-se?

A banda de les eleccions presidencials, els nord-americans també renoven un terç del senat i un terç de la cambra de representants. El control d’aquestes cambres –50 senadors i 218 representants per a la majoria– serà decisiu per al nou president, atès que s’hi debaten les grans decisions polítiques i la majoria d’iniciatives legislatives i de nomenaments. Durant la presidència de Joe Biden, els demòcrates han governat el senat amb un marge molt estret i la cambra de representants fou demòcrata durant la primera meitat de la legislatura i republicana durant la segona, amb batusses importants. Aquesta vegada, les enquestes dibuixen un escenari complicat per als demòcrates. En canvi, preveuen un frec a frec molt disputat entre totes dues famílies, amb estimacions que apunten que la diferència podria ser tan sols de cinc escons, del 435 que hi ha. Us expliquem quines són les conteses més importants.

El cas més interessant és, segurament, el de Montana, un estat on Trump va guanyar tant el 2016 com el 2020, i on és probable que ara resisteixi. Tanmateix, Montana ha tingut, d’ençà del 2007, un senador demòcrata, Jon Tester, que ara perd a les enquestes davant el republicà Tim Sheehy. A Pensilvània, un dels estats decisius en les presidencials, el senador demòcrata Bob Casey Jr. aspira a la reelecció contra el republicà Dave McCormick. Els sondatges donaven fins ara un marge lleuger per a Casey, però s’han anat inclinant cap a l’empat. A Wisconsin, la senadora Tammy Baldwin, que ho és d’ençà del 2013 i fa de cap orgànica dels senadors demòcrates, té molt poc avantatge sobre Eric Hovde, republicà. A Ohio, un altre demòcrata històric, Sherrod Brown, que fa disset anys que és al senat, s’encara al republicà Bernie Moreno, que aquests darrers dies ha aconseguit de superar-lo als sondatges. També seran importants els resultats de Michigan, Nevada, Arizona i Texas.

Quant a la cambra de representants, un combat molt més intricat, alguns dels districtes més disputats entre els que aspiren a retenir els demòcrates són: el setè de Virgínia, el desè de Pensilvània, el primer de Carolina del Nord i el setè de Michigan. I, entre els que aspiren a retenir els republicans, el dissetè de Nova York, el segon de Nebraska i el tercer d’Iowa.