29.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 31.05.2018 - 21:52
La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es fa a Berga fins diumenge. Aquesta festa única a tot el país va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005 i està vinculada a Corpus. En total, seran cinc dies de salts de plens, tirabols, Patums completes, Patums de lluïment i les sortides de tota mena de peces d’imatgeria festiva úniques i centenàries com ara les Guites, els plens o els Nans Vells.
Amb els familiars dels presos polítics i dels exiliats al balcó de l’ajuntament, la plaça ha entonat un impressionant cant de ‘Els segadors’ i s’ha tenyit de groc.
Els Segadors han sonat especialment emotius aq nit a la pl. de Sant Pere amb els familiars dels presos al balcó de l’@AjBerga. #LaPatum2018 pic.twitter.com/6pTMcq28ME
— Martí Estruch (@MartiEstruch) 31 de maig de 2018
Història exprés de la Patum
La festa de Corpus és de les poques que té una data clara d’instauració: la va crear l’església catòlica el 1262 per celebrar el misteri del Cos de Crist. El 1454 hi ha el primer document que parla de la celebració del Corpus a Berga, tot i que no se sap del cert com era la festa. Tot i això, tal com expliquen a Festes.org, pot ser que alguns elements de la Patum fossin anteriors al Corpus i la festa els assumís. Durant el segle XVII, la festa es desenvolupa i és quan apareixen documentades la majoria de les comparses més antigues de la festa.
La Patum no sempre s’ha dit així: fins a final del segle XVIII, la festa s’anomenava ‘la bulla’. La primera fotografia que es conserva de la Patum és del 1868. A final del segle XIX, va començar un procés de potenciació. Això vol dir que ja hi havia la consciència que era una celebració única i que calia preservar-la. El procés va culminar l’any 2005, quan la Unesco va declarar-la obra mestra del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Les comparses: úniques i centenàries
El Tabal. És l’únic element de la Patum que participa en tots els actes de la festa. La seva presència és constant i, en certa manera, es pot dir que la presideix i dirigeix.
Els Turcs i Cavallets. Quatre cavallers cristians i quatre de turcs simulen una batalla, de la qual els primers sempre resulten vencedors. La primera referència data del 1621, tot i que les figures actuals van ser construïdes el 1890.
Les Maces. Aquesta antiga escena, documentada des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el bé i el mal. Es representa amb una batalla entre àngels i dimonis.
Les Guites. Són un dels elements més antics i singulars de la celebració: la seva forma arcaica de mulassa forma part d’un element únic dins el bestiari festiu. Tradicionalment només n’hi havia una, la Guita Grossa, de la qual es té constància des del 1621.
L’Àliga. És, sens dubte, l’element més distintiu del bestiari festiu català: és la figura més senyorial, aristocràtica i distingida. Tot i això, l’Àliga de la Patum té un naixement més tardà que la resta d’elements de la festa i la seva història representa un gran enigma.
Els Nans Vells. La introducció dels nans a la Patum és força moderna: daten del 1853. Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen tocant les castanyoles.
Els Gegants. Actualment a la Patum hi ha dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866, que en van substituir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musulmans vençuts.
Els Nans Nous. Foren estrenats el 1890 per substituir els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests últims es van restaurar i han continuat participant en la festa. Representen dues parelles, jove l’una i vella l’altra.
Els plens. Són l’espectacle més gran de la Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa. Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc.
Els tirabols. És el punt final de la festa, la màxima expressió de joia berguedana. Hi ballen els Gegants i les Guites barrejats amb la gent que omple la plaça. L’origen del tirabol és desconegut i tampoc no se sap des de quan Berga celebra el final de la Patum amb aquest salt.
La seqüència de la festa: passades, tirabols i salts de plens
Dimecres, la sortida del tabal. És un passacarrers en què participen el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells. A les 20.00 les comparses passegen pels carrers del centre de Berga i fan balls d’honor davant els domicilis de les autoritats locals. La passada també fa dos triabols: un a la plaça de Sant Joan al so de la popular melodia ‘Ella s’ho pensa’, i l’altra ben entrada la matinada a la plaça de Sant Pere.
Dijous, el dia gran. Després de la missa major, al migdia, es fa la Patum de lluïment. És una representació amb un caràcter d’exhibició i solemnitat en què participen els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants i els Nans Nous, i per acabar, hi ha tirabols. Després, a les 21.30, es fa la primera Patum completa. La conformen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només un salt se’n fan quatre. Després dels salts segon i quart, es fan plens, i al final, hi ha tirabols.
Divendres, el dia dels nens. Tota la jornada estarà dedicada a la Patum infantil, una versió concentrada de la festa que es fa des del 1956. Serveix per a introduir la mainada a la festa i en un sol dia els infants protagonitzen els actes més destacats de la Patum: al migdia hi ha Patum infantil de lluïment i a les 17.00, Patum infantil completa.
Dissabte i diumenge, la repetició de la Patum. Dissabte es fa la mateixa cercavila que dimecres (a les 19.30), i diumenge es repeteixen els actes de dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre (21.30). Tradicionalment, els actes del cap de setmana es dediquen als forasters que no poden ser a Berga el dijous de Corpus.
Una Patum de color groc?
Com moltes altres mostres de cultura popular que s’han fet aquests darrers mesos, la Patum no és aliena a l’actualitat. Per això, durant els cinc dies de la festa ja hi ha anunciades diverses mostres de solidaritat amb les famílies dels presos polítics i els exiliats i també accions simbòliques de protesta. Per aquest motiu, per exemple, l’Àliga, que és l’element més distingit de la comparseria, portarà un ram de clavells fet amb flors grogues en comptes de vermelles, com fins ara.
El Patronat de la Patum també ha decidit d’homenatjar els presos polítics i els exiliats convidant les seves famílies a la festa. Els regidors els cediran les seves places al balcó de l’ajuntament. Finalment, durant l’acte de lliurament dels títols de patumaire d’honor també hi haurà un reconeixement per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Marta Rovira i Clara Ponsatí.
Una Patum més segura
En alguns moments de la festa, hi poden haver aglomeracions, sobretot a la plaça de Sant Pere. Per això, l’Ajuntament de Berga ja ha informat que repetirà els controls als accessos a la plaça. Per això, també recorda que el salt de plens sempre va en sentit contrari a les agulles del rellotge, que no es poden portar ampolles de vidre i recomana d’anar en grups petits. També recorda que cal anar ben equipat: cal portar calçat tapat i còmode, protegir-se els braços amb roba de màniga llarga, cobrir-se el cap amb un barret i portar un mocador per a protegir-se del foc i del fum.
Enguany, la Patum també implementarà diverses mesures per a donar visibilitat a les violències masclistes durant la festa i combatre-les. Per això, s’habilitarà un punt de referència on s’oferirà un servei professional d’informació i acompanyament per a la prevenció i detecció de situacions de violència sexista. És el Punt Lila-Vull la Nit, que s’ubicarà a la plaça de Viladomat les nits de dimecres a diumenge.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
