Un terrabastall d’acusacions de corrupció assetja Pedro Sánchez, president del govern espanyol, i persones que li són molt afins. No tots els casos tenen la mateixa magnitud. El PP, Vox i bona part de la premsa madrilenya repeteixen noms, delictes i casos com un mecanisme de pressió, tot sovint barrejant-hi naps i cols. Sánchez, que mira d’espolsar-se la sospita, ha batejat aquesta maniobra com “la maquinària del fang”. Ara, no tot és fang, ni de bon tros: entre la cridòria i el bescanvi de retrets, hi ha indicis i proves que permeten de tenir dubtes raonables sobre aquesta corrupció. Per a distingir els fets objectius que hi ha damunt la taula de la instrumentalització política, us oferim a continuació un esquema útil dels casos principals.

Cas Koldo o cas Ábalos

D’on prové la denúncia? El març del 2022, el Partit Popular de la Comunitat de Madrid va denunciar l’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, que havia signat sis contractes amb administracions públiques durant la pandèmia per vendre’ls material sanitari. La fiscalia va acceptar la denúncia i va començar la investigació.

Jutge: Ismael Moreno, quan ho investigava l’Audiència espanyola, però la instrucció ha passat a mans de Leopoldo Puente perquè l’ha assumida el Tribunal Suprem.

Investigació. El febrer proppassat, Koldo García, assessor de l’ex-ministre de Transports José Luis Ábalos, fou detingut per haver cobrat presumptament comissions il·legals en els contractes per a obtenir màscares sanitàries durant la pandèmia. García havia recomanat l’empresa Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, beneficiària de sis contractes d’un total de més de cinquanta milions d’euros. Segons la Guàrdia Civil, García controlava l’empresa i cobrava comissions d’aquests contractes, que van signar els ministeris d’Interior i Transports i els governs de les Illes Balears i de les Illes Canàries.

L’ex-ministre, que era la mà dreta de Sánchez al govern fins al juliol de 2021, sempre ha negat de tenir res a veure amb la trama de Koldo García. Tanmateix, els agents encarregats d’investigar el cas creuen que Ábalos tenia un paper determinant en la història. El Tribunal Suprem ha assumit la causa perquè és aforat i finalment ha decidit d’investigar-lo, també, per delictes de tràfic d’influències, suborn, malversació i organització criminal, perquè sospita que se’n va beneficiar. La policia espanyola creu que Ábalos va rebre un xalet i diners per a pagar un lloguer en canvi dels favors.

Una vintena de persones, que també van ser detingudes aquell mateix dia, formaven part de l’operació. Un era l’empresari Víctor de Aldama, que és una peça clau en més d’un cas. Se sospita que Aldama feia de mitjancer.

Personatges rellevants: José Luis Ábalos, ex-ministre, ex-secretari d’organització del PSOE i antiga mà dreta de Sánchez; Koldo García, assessor seu; Víctor de Aldama, empresari i presumpte comissionista; la presidenta Francina Armengol, que pilotava el govern de les Illes en el moment del contracte i ha negat les acusacions; el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que era president de les Illes Canàries.

Més detalls. Del cas, la policia espanyola en diu operació Delorme.

Cas Delcy Rodríguez

D’on prové la denúncia? S’origina en informacions periodístiques que van destapar la reunió de José Luis Ábalos amb la vice-presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, a l’aeroport de Madrid.

Investigació. El cas, una mica enrevessat, té dues fases.

• En la primera fase, la polèmica es va centrar en el fet que Rodríguez tenia prohibit de trepitjar l’espai Schengen arran de les sancions que la Unió Europea aplica contra el govern de Nicolás Maduro, però Ábalos s’hi va reunir igualment. L’ex-ministre havia negat d’entrada la reunió i després va dir que era a l’aeroport perquè havia anat a recollir un amic. Al cap d’un temps, la Guàrdia Civil va dir que havia constatat que la reunió havia estat preparada amb antelació. Un jutge madrileny va acabar arxivant el cas perquè, segons la llei, la zona de trànsit internacional d’un aeroport “no és territori nacional”. El novembre del mateix 2020, el Tribunal Suprem espanyol també arxivà la investigació sobre Ábalos per la reunió.
• En la segona fase, el cas ha tornat a agafar volada quan ha esclatat el cas Koldo. L’empresari Víctor de Aldama, aliat de l’assessor d’Ábalos, tenia negocis i una sucosa xarxa en uns quants països americans, com ara Veneçuela. Segons la Guàrdia Civil, Rodríguez duia a la maleta 104 lingots d’or que va lliurar a Aldama. En una declaració davant del jutge –en la qual podia mentir–, Aldama ha negat l’existència d’aquests lingots, però ha explicat que va intercedir per facilitar la reunió de Rodríguez amb Ábalos i, a més a més, que hi havia un sopar organitzat amb Sánchez i uns quants ministres, entre els quals el president català actual, Salvador Illa, però diu que no es va acabar fent.

La subtrama d’Air Europa. En aquesta segona fase del cas Delcy Rodríguez, s’ha tingut coneixement d’un missatge d’Ábalos a Sánchez filtrat per la Guàrdia Civil, en què l’ex-ministre explicava al president que les gestions que havia fet fins aleshores amb el govern veneçolà havien permès a unes quantes empreses espanyoles de recuperar uns deutes que hi tenia el govern de Nicolás Maduro. Per exemple, l’aerolínia Air Europa o Duro Felguera. De Aldama, fent de mitjancer, va ordir una reunió entre la vice-presidenta Nadia Calviño i, en nom d’Air Europa, Javier Hidalgo. Al cap de pocs mesos, el govern espanyol va aprovar un rescat multimilionari d’unes quantes aerolínies, entre les quals Air Europa –cosa que, en aquella època, havia passat en uns quants estats europeus.

Cas Begoña Gómez

D’on prové la denúncia? De l’entitat d’extrema dreta Manos Limpias, que després va admetre que podia ser basada en notícies falses obtingudes d’internet.

Jutge: Juan Carlos Peinado.

Tribunal: jutjat d’instrucció número 4 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid.

Investigació. L’abril proppassat, el jutge va obrir una investigació contra l’esposa de Sánchez, Begoña Gómez. L’acusava de tràfic d’influències i de corrupció privada per haver signat una carta de recomanació en favor de l’empresari Juan Carlos Barrabés perquè la pogués presentar quan les seves empreses optessin a concursos públics. Aquesta carta, certament, anava acompanyada de trenta-dues cartes més. Dues empreses propietat de Barrabés van rebre contractes d’uns quants ministeris per un valor total de més de quinze milions d’euros. A diferència del cas Ábalos, tanmateix, en aquest cas la Guàrdia Civil ha emès dos informes en què diu que els contractes es van fer amb normalitat. Segons l’àudio de la declaració de Barrabés davant el jutge, filtrat a El Mundo i a més mitjans espanyols, l’empresari va dir que s’havia reunit a la Moncloa dues vegades amb Sánchez i Begoña Gómez, cosa que tots dos neguen.

Sánchez i Gómez es van querellar contra el jutge del cas, Juan Carlos Peinado, per prevaricació, atès que consideren que té intencionalitat política. Quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va refusar totes dues querelles, Peinado va encausar Gómez per dos delictes més, apropiació indeguda i intrusisme. Aquesta vegada, l’acusa d’haver fet servir per a fins privats el programari del màster de la càtedra universitària que codirigia.

El lligam amb la subtrama d’Air Europa. Durant les converses del govern espanyol amb Air Europa per a decidir-ne el rescat, Begoña Gómez es va reunir amb Javier Hidalgo, el representant de l’aerolínia amb qui s’havia reunit també Calviño. El govern espanyol diu que la reunió no tenia res a veure amb el rescat, sinó amb la relació que Globalia, el conglomerat del qual forma part Air Europa, tenia amb una fundació que dirigia Gómez. La companyia també diu que les reunions no van tenir res a veure amb el rescat.

Cas García Ortiz

Origen del cas: una investigació de la Hisenda espanyola a la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso

El cas. El Tribunal Suprem espanyol ha encausat el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, per un possible delicte de revelació de secrets. És la primera vegada en la història moderna de l’estat espanyol que encausen un fiscal general. L’acusen d’haver filtrat un correu en què l’advocat d’Alberto González Amador, parella de Díaz Ayuso, reconeixia davant la fiscalia que havia comès frau fiscal i li demanava un acord. García Ortiz ho nega, i addueix que el correu fou enviat a una direcció genèrica de la secció de delictes econòmics on tenen accés més de dotze fiscals i quatre funcionaris.

És el més marcadament polític de tots els casos esmentats. La investigació de García Ortiz, contra el qual el Suprem ha ordenat un escorcoll, aprofundeix la guerra oberta del sector conservador de la magistratura espanyola contra Sánchez i contra el fiscal general mateix, que consideren un aleró del president. El Suprem investiga també si el govern espanyol va coordinar la filtració. El qui fins ara era secretari general del PSOE madrileny, Juan Lobato, a qui Sánchez ha deixat caure, ha lliurat el seu telèfon mòbil i l’acta notarial que va registrar amb uns missatges que va bescanviar amb una assessora de la Moncloa, Pilar Sánchez Acera.

Segons els documents que Lobato ha lliurat al Suprem, als quals va tenir accés l’Agència Catalana de Notícies, Sánchez Acera va comunicar a Lobato que es publicaria la informació als mitjans al cap d’una estona. Una hora més tard li va enviar un enllaç de la notícia a El Plural acompanyada del text: “Ja està”.

Tribunal. Del cas contra García Ortiz se n’encarrega la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, de la qual formen part els jutges Manuel Marchena i Carmen Lamela.

Més detalls: García Ortiz ha estat objecte de més controvèrsies. Segons una sentència del Suprem, va ascendir a fiscal de sala la seva antecessora, Dolores Delgado –ex-ministra socialista–, per afavorir-la, sense atendre raons de mèrit i, per tant, va cometre una “desviació de poder”. Després, encara, Sánchez li va renovar el càrrec i el Consell General del Poder Judicial –llavors amb el mandat caducat– es va negar, en una decisió sense precedents, a avalar el nomenament.

El cas del germà

Un jutge ha citat a declarar David Sánchez, germà del president espanyol, investigat perquè el 2017 la Diputació de Badajoz el va contractar de manera presumptament irregular. També hi haurà d’anar Miguel Ángel Gallardo, secretari general del PSOE a Extremadura, que és qui –com a president de la diputació– li va crear suposadament aquests llocs de feina ad hoc. Fins el 9 de gener no se’n sabran més detalls.