02.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.05.2023 - 21:41
Després de més d’un any sense comunicació directa, el president xinès, Xi Jinping, i l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, van tenir una conversa telefònica el 26 d’abril proppassat. Segons la Xina, “les dues parts van intercanviar punts de vista sobre les relacions Xina-Ucraïna i la crisi ucraïnesa”, però internacionalment es va veure com un intent de Pequín d’intervenir-hi com a pacificador.
Mentrestant, Zelenski va piular que havia tingut “una llarga i significativa trucada telefònica” amb Xi Jinping, i més tard va ampliar la informació en el seu canal de Telegram: “S’ha prestat especial atenció a les vies de possible cooperació per a establir una pau justa i sostenible per a Ucraïna.”
El resultat més concret de la trucada és la confirmació per part del president xinès que el seu país nomenarà un representant especial per a afers euroasiàtics a Ucraïna. L’objectiu és “mantenir una comunicació intensa amb totes les parts sobre la resolució política de la crisi ucraïnesa”. Si més no, això indica que la Xina es pren seriosament els seus esforços de mediació i considera que és el moment adequat, sobretot a causa de les creixents tensions en l’aliança occidental i dels dubtes sobre l’èxit d’una contraofensiva ucraïnesa.
El moviment de la Xina és un altre indici d’un ordre internacional canviant que Pequín està disposat a modelar, i cada vegada és més capaç de fer-ho. Per a la Xina, hi ha en joc la seva relació amb la UE. Per als estats membres de la UE, la guerra d’Ucraïna, inclosa una possible nova escalada, és un problema de seguretat molt més greu que no per a la Xina. Els responsables europeus han instat repetidament Pequín a servir-se de la seva influència sobre Moscou per “fer entrar en raó” Rússia, com va dir el president francès Emmanuel Macron en una visita recent a la Xina.
Alguns alts càrrecs de la UE –de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al president del Consell Europeu, Charles Michel, i l’alt representant de la UE per a Afers Estrangers, Josep Borrell– també han deixat ben clar que la posició de la Xina en la guerra d’Ucraïna marcarà el futur de les relacions UE-Xina. Atesa la importància econòmica recíproca de la UE i la Xina, totes dues parts tenen interès a mantenir una relació estable i constructiva.
Les relacions entre la Xina i la UE formen part, és clar, d’un panorama més ampli de relacions entre la Xina i Occident. Tanmateix, fins i tot en aquest àmbit hi ha indicis d’una possible obertura. La secretària del Tresor nord-americana, Jane Yellen, va reconèixer que “negociar els contorns del compromís entre grans potències és difícil”, però també va assenyalar que Pequín i Washington “poden trobar un camí a seguir si la Xina també està disposada a exercir el seu paper”.
La trucada telefònica de Xi Jinping i Zelenski s’inscriu en una acurada i fràgil coreografia de moviments que podrien menar gradualment a una gestió més eficaç de la guerra d’Ucraïna. L’objectiu seria, al principi, d’evitar que s’intensifiqués i, finalment, d’aplanar el camí cap a un acord. Tot i que no resoldria totes les qüestions polèmiques en les relacions entre la Xina i Occident, eliminaria una de les preocupacions immediates més problemàtiques.
Alhora, la Xina necessita Rússia com a palanca en la seva competició de grans potències amb Occident, i és poc probable que Xi Jinping abandoni l’associació amb Putin. Però la Xina també necessita una Rússia més controlable, i això significa que vol que s’acabi la guerra d’Ucraïna, que encara es podria agreujar. Dominant Rússia sobre Ucraïna, Xi Jinping pot afermar la Xina com a garant indispensable d’una seguretat i estabilitat sostenibles a Europa.
Riscs per a Occident
Si la iniciativa xinesa rep el benefici del dubte a Brussel·les i Washington i guanya adeptes a Kíev i Moscou, Pequín tindrà una gran oportunitat de començar a donar forma a un nou ordre de seguretat euroasiàtic. Encara que Occident pugui i vulgui contenir militarment el Kremlin i aïllar econòmicament Rússia, Xi Jinping tindrà un paper important en la gestió política de Putin. Dit d’una altra manera, el càlcul de Pequín pot ser que perquè Europa recuperi una certa estabilitat i seguretat, la cooperació de la Xina hagi de ser essencial. Això no restaria importància a la relació de seguretat transatlàntica encarnada per l’OTAN, però significaria reconèixer que la dinàmica de l’ordre europeu ha canviat i que la Xina hi té un paper molt més crític.
La fi negociada de la guerra d’Ucraïna pot demanar temps i alguna cosa més que la mediació de Pequín. Però fins i tot la fi dels combats a Ucraïna, amb un alto-el-foc estable, podria beneficiar la Xina. Un resultat intermedi d’aquesta mena faria més probable, per exemple, que l’acord de la mar Negra, que permet a Ucraïna d’exportar el gra, es tornés a prorrogar, cosa que alleujaria la crisi alimentària mundial. Això consolidaria la influència i el lideratge de la Xina en el món en desenvolupament i refermaria encara més la seva condició d’agent de poder en el nou ordre bipolar esbossat en un llibre blanc del 2019: La Xina i el món en la nova era.
Construir un nou ordre internacional
La participació més oberta de la Xina en els esforços de mediació per a posar fi a la guerra a Ucraïna podria fer avançar significativament la visió de Pequín d’un nou ordre internacional. Tanmateix, aquest paper també té riscs per a Xi Jinping. Com va assenyalar Zelenski en la seva trucada amb el president xinès, “la integritat territorial d’Ucraïna s’ha de restaurar dins les fronteres del 1991”. La reacció –que era previsible– de Rússia, mitjançant la portaveu del Ministeri d’Afers exteriors, Maria Zakhàrova, va ser acusar Ucraïna de vincular la seva voluntat de negociar “amb ultimàtums que contenen exigències poc realistes”.
En última instància, la qüestió per a Pequín, que ha afirmat sistemàticament el seu suport a les normes internacionals de sobirania i integritat territorial, és si pot trobar la manera de quadrar el cercle entre la insistència de Moscou, aïllada internacionalment, que es reconegui la seva guerra il·legal i la seva apropiació de terres a Ucraïna, amb la legítima exigència de Kíev que les seves fronteres no es modifiquin per força.
És una qüestió fonamental per a l’ordre europeu i mundial. Des de l’Acta Final d’Hèlsinki del 1975, la inviolabilitat de les fronteres era el principi fundacional de la seguretat europea. Sigui com sigui, els esforços de mediació en la guerra seran una important prova de l’habilitat i la influència de què disposen els diplomàtics xinesos i un indici de la manera com la Xina vol exercir el seu futur paper en una Euràsia reimaginada.
Stefan Wolff és catedràtic de seguretat internacional a la Universitat de Birmingham, a Anglaterra. Tetiana Maliarenko és catedràtica de relacions internacionals Jean Monnet i catedràtica de seguretat europea a la Universitat Nacional d’Odessa, a Ucraïna. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
