05.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 05.12.2021 - 22:23
L’encaix del nord d’Irlanda va ser un dels principals esculls a les negociacions del Brexit i ara amenaça de trencar els acords als quals han arribat el Regne Unit i la Unió Europea i els fràgils consensos que apuntalen la pau.
La sortida del Regne Unit del mercat interior de la UE i l’establiment de controls de mercaderies, que inclouen els imposts a les importacions, va ser un problema força greu a Irlanda. Totes les parts volien evitar una frontera dins l’illa que contravingués l’Acord de Divendres Sant, i van decidir de mantenir el nord d’Irlanda al mercat europeu.
Tanmateix, això causa que les mercaderies provinents de fora del bloc europeu, inclosa la de Gran Bretanya, estiguin subjectes a un seguit de tràmits i controls, que es fan a la frontera duanera de la mar d’Irlanda. Moltes mercaderies han de ser inspeccionades, i alguns productes, com ara les carns no congelades, necessiten una certificació sanitària d’Europa que en complica la importació.
La nova burocràcia ha fet que algunes empreses britàniques hagin deixat de subministrar a botigues del nord d’Irlanda, tot excusant-se en el fet que no poden gestionar la documentació addicional que ara es necessita. El primer ministre britànic, Boris Johnson, prometia el novembre del 2020: “Res no pot impedir que la gran salsitxa britànica arribi a Belfast.” Els problemes que hi ha ara han enfurismat l’unionisme nord-irlandès, que no vol barreres dins el Regne Unit.
La guerra de les salsitxes i l’article 16
La relació comercial del nord d’Irlanda i la Unió Europea es regula pel protocol sobre Irlanda i el nord d’Irlanda. Fins ara, moltes de les regulacions s’han anat endarrerint per la suspensió de controls, amb anomenats “períodes de gràcia” per als productes carnis, però la situació s’acosta a un cul-de-sac.
Per a solucionar el conflicte, la UE demana al Regne Unit que s’alineï amb la normativa de seguretat alimentària, vegetal i animal, fet que reduiria un 80% la documentació duanera. Per contra, el Regne Unit vol tenir la capacitat de crear una normativa pròpia, i ha demanat de renegociar l’acord d’ara fa dos anys i fer-ne un de nou, que, a més, elimini qualsevol paper del Tribunal de Justícia Europea com a àrbitre en disputes. Una proposta que ja ha estat refusada pels negociadors comunitaris.
En aquest blocatge, el govern britànic fa mesos que amenaça sobre la possibilitat de suspendre part del protocol, tot activant l’article 16, que permet que les parts suspenguin qualsevol part de l’acord que causi “dificultats econòmiques, socials o ambientals”. Brussel·les ha parlat de “greus conseqüències” si les autoritats britàniques es desmarquen unilateralment dels compromisos legalment vinculants que es van assumir amb el protocol, és a dir, si trenquen el tractat, i seria més que previsible una guerra comercial, amb accions legals i la imposició de nous d’aranzels.
Un consens social fràgil
Més enllà del conflicte econòmic entre el Regne Unit i la Unió Europea, la situació ha tensat el nord d’Irlanda com no passava d’ençà de feia anys. Els quatre partits unionistes han fet enguany un front comú inusual i exigeixen de posar fi al protocol actual.
La cap del partit unionista més gran, el DUP, ha amenaçat de col·lapsar el govern nord-irlandès si les regles comercials no es reescriuen, perquè “soscava fonamentalment la integritat econòmica del Regne Unit i la posició que hi té el nord d’Irlanda”. De fet, l’abril hi va haver un repunt de la violència per part de grups paramilitars unionistes, que van anunciar que s’apartaven temporalment de l’Acord de Divendres Sant perquè consideraven que, amb la normativa actual, els nord-irlandesos són exclosos de la resta de l’estat britànic.
En canvi, hi ha hagut un augment sense precedents dels partidaris de la unificació d’Irlanda. Un 55,8% dels nord-irlandesos van votar a favor de romandre a la Unió Europea al referèndum sobre el Brexit i ara, d’ençà de l’octubre del 2020, el Sinn Féin encapçala els sondatges d’unes eleccions que, si no s’avancen, s’han de fer el 5 de maig de 2022. De fet, la crisi i les escissions del DUP han fet que el Sinn Féin sigui per primera vegada el partit més gran de l’assemblea nord-irlandesa.
El Sinn Féin esdevé el partit més gran del parlament del nord d’Irlanda
El partit més votat a les eleccions, arran de la legislació que obliga que hi hagi un govern compost, és el que assumeix la presidència, per tant, aviat podria haver-hi un primer ministre republicà. La demanda d’un referèndum sobre la unificació d’Irlanda és com més va més intensa, i amb fets com aquest es preveu que vagi a més. Ara com ara hi ha vora un 40% de la població que votaria a favor d’una Irlanda unida i, segons els sondatges, la majoria voldria una consulta en un termini de menys de cinc anys.
El govern britànic es troba en una cruïlla entre no canviar gaire cosa i fer enfurismar els unionistes britànics del nord d’Irlanda, un espai que a la legislatura anterior va ser fonamental per a decantar majories al parlament britànic, i actuar i causar una crisi comercial amb la Unió Europea que, a més, reforci, potser de manera irreversible, els partidaris de la unificació d’Irlanda.
