Bloomberg · Henry Meyer

La guerra de Rússia a Ucraïna, que el president Vladímir Putin va pensar que conclouria al cap d’unes poques setmanes, ja fa tres anys que va començar, i cap dels dos bàndols no aconsegueix una superioritat decisiva.

Posar fi al conflicte, ja sigui amb una victòria clara d’una de les parts, o amb un compromís destraler o, simplement, amb el cessament d’hostilitats sense cap acord final, pot ser que no depengui tant de les tàctiques al camp de batalla com de quina de les dues parts esgota primer els seus recursos. Però, tenint en compte que Putin va augmentant la producció de defensa de Rússia i que Ucraïna té el suport dels seus aliats nord-americans i europeus, pot ser que això tardi anys. Heus ací com cada una de les parts aborda la guerra, amb algunes opinions d’experts que expliquen cap on es dirigeix tot plegat.

L’estat de la situació

L’assalt de Rússia el febrer del 2022 va tenir com a objectiu les principals ciutats ucraïneses, inclosa la capital, Kíiv. Al cap d’unes poques setmanes, la resistència ferotge dels ucraïnesos i el debilitament de les línies de subministrament van obligar Moscou a retirar les seves forces del nord i concentrar-se a assegurar la regió del Donbass, a l’est d’Ucraïna, i mantenir el territori que havia capturat al sud. L’àrea sota control rus es va reduir més aquell any, quan Ucraïna va recuperar la regió nord-oriental de Khàrkiv i Kherson, al sud.

Putin exigeix que Kíiv retiri les seves forces de les quatre regions ucraïneses que Rússia ocupa parcialment i abandoni l’intent d’ingressar a l’OTAN abans que Moscou accepti un alto-el-foc. Ucraïna diu que cedir qualsevol part del seu territori és inacceptable.

Mentrestant, el conflicte s’ha desenvolupat tant a l’aire com al llarg dels mil quilòmetres de la línia del front, que amb prou feines han canviat aquest darrer any. Ucraïna ha fet servir armes occidentals d’alta tecnologia per a destruir actius russos situats molt més enllà de la línia del front, incloent-hi el vaixell insígnia de la seva flota de la Mar Negra. Ha desplegat petits drons per a destruir tancs, apuntar unitats russes i monitorar els moviments de les tropes russes. Part de la informació recopilada es transmet a llocs de comandament mitjançant el servei d’internet per satèl·lit Starlink, d’Elon Musk.

Rússia té avantatge en termes de poder aeri, i els ucraïnesos han tingut dificultats per a interceptar onades de míssils i drons llançats de posicions russes, que han atacat les ciutats, han paralitzat l’economia i han provat de debilitar la moral dels ucraïnesos.

Tàctiques contrastades en el camp de batalla

L’exèrcit rus depèn en gran part de les línies de trinxeres, els camps minats i més fortificacions temporals per a defensar les seves posicions. Encara es regeix per una estructura de comandament de dalt a baix, de tipus soviètic, en què les unitats sobre el terreny depenen de les ordres del comandament superior. Quan els russos ataquen, onades de tropes avancen ràpidament cap a les posicions ucraïneses en un intent de desbordar-les per tal de ser desallotjades amb artilleria. Aquesta tàctica ha arribat a ser coneguda com a “picadora de carn”, a causa del gran nombre de soldats russos morts o ferits durant aquests assalts, una de les raons per les quals sovint fracassen.

Amb una reserva menor de reclutes potencials, Ucraïna no té tanta tolerància a les pèrdues al camp de batalla. D’ençà d’una contraofensiva fallida a mitjan 2023, ha adoptat un enfocament més selectiu: apunta les línies de subministrament russes amb armes de llarg abast, i llança atacs breus i a menor escala per a provar les defenses russes. L’exèrcit ucraïnès ha rebut formació dels seus aliats de l’OTAN i ha adoptat l’enfocament militar occidental de facultar que els oficials de menor grau prenguin decisions operatives sobre el terreny.

El cost humà

Avaluar el cost del conflicte és difícil, si no impossible, perquè ni Moscou ni Kíiv publiquen xifres oficials de soldats morts i ferits.

Rússia

Quan el Kremlin va convocar 300.000 reservistes el setembre del 2022, va ocasionar una onada d’ansietat entre els russos per la guerra, i un milió de persones van fugir a l’estranger per escapar del servei militar, que és obligatori durant un any per als homes russos. D’ençà d’aleshores, Putin ha canviat de tàctica, i ofereix pagues i primes molt superiors als salaris típics russos per persuadir els homes d’inscriure’s com a soldats contractats.

El govern oferia una prima fixa d’inscripció de 195.000 rubles (2.220 dòlars) més pagaments complementaris que variaven segons la regió. Al juny, van oferir als reclutes 1,3 milions de rubles a Sant Petersburg, l’equivalent a un salari mitjà anual per als residents de la segona ciutat més gran de Rússia.

Sembla que l’esforç va funcionar. El comandant suprem aliat de l’OTAN per a Europa, el general de l’exèrcit dels EUA Christopher Cavoli, va dir a l’abril que Rússia havia aconseguit de reconstruir la seva força de camp de batalla amb 470.000 soldats, mentre que en el moment de la invasió en tenia uns 350.000. No obstant això, segons mitjans com la BBC i The Moscow Times, molts d’aquests nous soldats rebien tan sols una setmana d’entrenament abans de ser enviats al front.

Les pèrdues russes al camp de batalla han estat importants. Durant una reunió amb mitjans estrangers el mes passat, Putin va donar entenent que, cada mes, hi havia hagut 10.000 soldats russos o ferits. Una xifra molt per sota de les estimacions occidentals. La xifra mensual és gairebé 1,5 vegades superior, segons un recompte dels EUA de 315.000 baixes militars russes el desembre del 2023. Aquest total s’acosta al 90% del nombre de la força d’invasió original de Rússia, que comprenia molts dels soldats més experimentats i professionals de l’exèrcit.

Latest Defence Intelligence update on the situation in Ukraine – 31 May 2024.

Find out more about Defence Intelligence's use of language: https://t.co/YKHA9tWEzu #StandWithUkraine 🇺🇦 pic.twitter.com/3dR2JmVWsL

— Ministry of Defence 🇬🇧 (@DefenceHQ) May 31, 2024

El mes de maig, quan les forces russes van fer un intent fallit per a capturar una zona coixí a la regió de Khàrkiv, la intel·ligència militar britànica va informar d’un rècord de baixes russes, amb una mitjana de més de 1.200 soldats morts o ferits cada dia. Moscou encara podia reemplaçar-ne la majoria, perquè reclutava entre 25.000 i 30.000 nous soldats cada mes, segons autoritats dels EUA citades per The New York Times.

Ucraïna

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir al febrer que 31.000 soldats ucraïnesos havien mort a la guerra, una xifra que va ser rebuda amb escepticisme pels seus aliats occidentals. Kíiv s’ha esforçat a reemplaçar els soldats morts i ferits i permetre la rotació de forces per donar descans als soldats de primera línia. Al maig, va entrar en vigor una llei de mobilització amb l’objectiu de reposar les files amb centenars de milers de reclutes, incloent-hi la reducció de l’edat de reclutament de 27 anys a 25. Ucraïna també ha seguit Rússia en el reclutament de criminals condemnats disposats a lluitar a primera línia. Tot i que Ucraïna encara sofreix una escassetat de personal, Zelenski va dir en una entrevista a Bloomberg la setmana passada que la situació havia millorat els darrers tres mesos i que el problema més gran ara era la manca de munició.

La carrera armamentística

Com que cap dels dos bàndols no pot aconseguir un avantatge en el terreny, tots dos proven de tenir un avantatge en armament. Ucraïna necessita armes de precisió de llarg abast capaces de localitzar i destruir els aeròdroms dins les fronteres de Rússia, emprats per llançar avions que disparen míssils dirigits a ciutats i objectius militars ucraïnesos. Rússia se centra a augmentar el seu arsenal aeri fins al punt que Ucraïna no pugui interceptar els eixams de míssils balístics, drons i bombes planadores.

Ucraïna

Després de mesos rebent com més anava menys armes i municions, enmig de disputes polítiques entre els seus donants dels Estats Units i Europa, Ucraïna torna a rebre noves remeses d’armes. Ha començat a utilitzar míssils sofisticats europeus, com l’Storm Shadow i els sistemes de míssils tàctics de l’exèrcit dels EUA (ATACMS), per a atacar posicions russes, aeròdroms i dipòsits d’armes. També podria provar d’obrir escletxes en les defenses aèries de Rússia, que l’aviació ucraïnesa vol aprofitar quan els seus pilots hagin estat entrenats per a volar amb els avions de combat F-16 que li han donat els aliats occidentals. Els països de l’OTAN s’han compromès a subministrar vuitanta-cinc d’aquests avions de combat. Les autoritats ucraïneses diuen que en necessiten prop de cent vint, pel cap baix, per a donar un impuls en la capacitat aèria del país.

Rússia

La indústria de defensa de Rússia es troba a la màxima capacitat, tot desafiant les sancions occidentals, i les fàbriques treballen sense descans per augmentar la producció d’armes. Com a resultat, la producció de míssils de llarg abast de Rússia ha crescut de quaranta el mes a cent, segons una estimació de la intel·ligència de l’OTAN citada pel Grup Internacional de Crisi el mes de maig. La capacitat de producció de granades d’artilleria és d’uns 3 milions a l’any, en comparació amb els 1,2 milions dels Estats Units i Europa combinats, segons que va dir el Consell de Relacions Exteriors a l’abril. El mes de març, la CNN va informar que Rússia disparava uns 10.000 projectils cada dia, cosa que equival a 3,65 milions l’any.

Moscou ha demanat ajuda a socis estratègics. Corea del Nord ha subministrat a Moscou cinc milions de granades d’artilleria, segons Corea del Sud. Hom també creu que Pyongyang ha enviat a Rússia míssils balístics per a fer-los servir contra Ucraïna. L’Iran ha estat enviant drons d’atac i subministrant tecnologia per a una instal·lació que en produirà més a partir del 2025. Els Estats Units han acusat la Xina de subministrar a Rússia béns electrònics que necessita per a substituir components occidentals sancionats en el seu arsenal militar.

La despesa de defensa de Rússia com a percentatge de la producció econòmica nacional es troba a prop dels nivells assolits en el punt àlgid de la Guerra Freda, a la dècada de 1980, sota la Unió Soviètica, cosa que posa a prova la seva capacitat per a continuar incrementant la producció militar. El govern encara ha de cobrir algunes necessitats d’armament, incloent-hi vehicles blindats, tot tornant a equipar les reserves, i podria esgotar aquesta font d’armaments els dos anys vinents, segons Dara Massicot, investigadora principal de la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional.

Què diuen els experts

Ruslan Pukhov, cap del Centre d’Anàlisi d’Estratègies i Tecnologies amb seu a Moscou:

“L’estratègia de Rússia de ‘infligir mil talls’ a l’enemic és dissenyada per erosionar les forces armades ucraïneses. Però això és molt costós, en termes de pèrdues humanes i equipament, i podria conduir a un esgotament excessiu de la capacitat militar russa.”

Pavel Luzin, expert militar rus i investigador principal de la Jamestown Foundation:

“Rússia es va esgotant, tant en termes de personal, especialment si parlem de soldats, sergents i oficials subalterns entrenats, com en termes d’armament.”

Ben Barry, investigador principal de guerra terrestre a l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics amb seu a Londres:

“Un element clau podria ser una disputa entre les tàctiques d’erosió russes i els esforços d’Ucraïna per obtenir un avantatge asimètric mitjançant tecnologia occidental avançada, sempre que arribi a temps i en prou quantitat. Si això passa, l’estat de la guerra podria tornar a canviar, tot beneficiant Kíiv. Per ara, la guerra terrestre sembla sagnant i beneficia Moscou.”

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb