10.12.2022 - 21:40
La connexió ferroviària entre Barcelona i Perpinyà empitjora a partir d’avui, arran del trencament de la societat conjunta Renfe-SNCF en Cooperació, que operava aquest recorregut d’ençà de l’any 2013. Així, a partir d’ara, l’operadora francesa SNCF tota sola oferirà dues freqüències d’alta velocitat entre Barcelona i París, una al matí i una a la tarda, la meitat que no hi havia fins ara.
Sobre això, com a proposta a curt termini, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic ha demanat d’allargar els serveis del TGV espanyol i Avant fins a Perpinyà, i per la seva banda, que els TGV francesos acabin el trajecte a Figueres, fet que permetria de fer transbords amb més facilitat. Una proposta que ara com ara no ha reeixit.
El mes de febrer, SNCF va comunicar a l’operadora espanyola Renfe la decisió unilateral de no renovar la relació societària. En canvi, Renfe va dir que no compartia el parer d’SNCF. El trencament de la col·laboració entre totes dues companyies s’emmarca en la liberalització del transport ferroviari d’alta velocitat a la Unió Europea, i la voluntat de totes dues operadores d’ampliar el servei a tots dos estats ha desembocat en una competició directa pels mateixos trajectes i passatgers.
A partir del 13 de desembre de 2020 qualsevol operador podia demanar l’autorització per a fer circular trens amb les mateixes condicions que les de l’operadora que monopolitzava els trajectes fins aleshores. Així, trobem que Ouigo –filial espanyola d’SNCF– ja competeix directament contra Renfe i fa d’ençà del maig del 2021 el trajecte entre Barcelona-Madrid i d’ençà de fa dos mesos el de València-Madrid. Per la seva part, Renfe ha sol·licitat els permisos per a oferir els trajectes a l’estat francès, però resta pendent d’autorització.
Renfe no se’n surt a l’estat francès
L’intent de l’operadora espanyola de competir a l’estat francès és, ara com ara, un fracàs. El consell d’administració de Renfe va aprovar la tardor del 2021 d’obrir una delegació a París i començar a competir amb la seva antiga aliada. No obstant això, mentre que Adif, l’administrador d’infrastructures ferroviàries espanyoles, va habilitar els trens d’SNCF, les autoritats franceses únicament han permès que els trens de Renfe arribin a Marsella i Lió, però no pas a París, amb l’argument que no tenen els sistemes tècnics necessaris per a operar aquest tram, atès que els deu trens que Renfe té homologats causarien interferències amb els sistemes de comunicació de la xarxa francesa.
Sobre això, cal remarcar que SNCF tan sols opera la línia transfronterera de París-Barcelona perquè considera que és l’únic recorregut transfronterer rendible. En canvi, Renfe troba que són entrebancs burocràtics tot i el procés de liberalització europeu.
L’afer ha creat una crisi diplomàtica entre l’estat espanyol i el francès. La ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, ha enviat almenys dues cartes als seus homòlegs francesos, i una altra a la comissària de Transports europea, Adina Vălean, en què lamenta com s’ha desenvolupat el procés d’autorització i denuncia la “manca d’implicació de certes administracions ferroviàries d’uns altres estats membres” en el projecte europeu de creació d’un espai ferroviari comú.
