La guerra de recusacions de magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC) per l’amnistia és un embolic més en l’aplicació plena de la llei, que va entrar en vigor l’11 de juny proppassat. El ple del TC té desenes de recusacions sobre la taula que porten les signatures del PP –grups parlamentaris i governs autonòmics–, la fiscalia general de l’estat espanyol, l’advocacia de l’estat i aviat d’algunes defenses de represaliats. En el punt de mira hi ha tres magistrats afins al PSOE, Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez, i un d’afí al PP, José María Macías. De fet, fonts del TC han filtrat a la premsa espanyola que la guerra de recusacions amenaçava de fer-lo col·lapsar.

Les recusacions de Conde-Pumpido, Campo i Díez, les abandera el PP, que en destaca els vincles amb els governs socialistes de Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, l’ex-ministre Campo –va escriure als informes dels indults que l’amnistia era inconstitucional– s’ha apartat voluntàriament de totes les deliberacions, fet que el ple del TC ha acceptat. En canvi, Conde-Pumpido i Díez no han fet cap gest per abstenir-se, però els magistrats afins al PSOE poden imposar la seva majoria al ple del TC i refusar les recusacions del PP sense tramitar-les.

Ara, el resultat del cas de Macías, que tampoc no es vol apartar voluntàriament, pot ser força diferent. El magistrat ha estat recusat per haver impulsat i signat “dos texts de valor institucional” del CGPJ contra l’amnistia, però també per haver fet tota mena d’escarafalls, declaracions i articles en contra de la llei, els acords d’investidura de Pedro Sánchez i l’independentisme.

Per exemple, en un article al digital El Español, va dir que el procés català implicaria morts. “Qui serà el primer mort útil: un jutge o un fiscal que tinguin una mala ensopegada amb un eixelebrat? Un manifestant o vianant que es trobi amb els amos al carrer? O un ‘soldat’ de la nova pàtria que es deixi convèncer pels irresponsables que l’animen?”, va escriure.

Aquests posicionaments tan durs poden fer que la majoria dels magistrats afins al PSOE permetin la tramitació de les recusacions contra Macías, si més no la de la fiscalia general de l’estat espanyol, que és la menys bel·ligerant. Això implicaria l’obertura d’un procediment i el nomenament d’un magistrat instructor, que hauria d’escoltar els arguments de Macías i de la resta de parts. La decisió final d’apartar-lo dependria del ple, però tot el procés es podria allargar fins a cinc mesos.

Fonts del TC, citades per la premsa espanyola, donaven per fet que el tribunal podia tardar un any a emetre la primera sentència sobre l’amnistia. Ara, si el procés de recusació de Macías tira endavant, el termini es pot allargar fins a l’any i mig. Dit això, el primer pronunciament serà segur sobre la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem.

Posteriorment, vindran la resta de recursos, com ara els de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, que continuen a l’exili arran de la decisió del jutge Pablo Llarena de denegar-los l’amnistia pel delicte de malversació. La decisió final del TC sobre aquest afer es podria fer esperar dos anys, és a dir, no abans del 2026. Això condiciona l’activitat de Puigdemont i Puig com a diputats, però també el futur de Comín com a eurodiputat després del revés del TJUE.

Uns altres afectats per aquesta lentitud del TC són els condemnats pel procés –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa– que continuen inhabilitats perquè la sala penal del Suprem els va denegar l’amnistia. Junqueras i Turull continuen a la primera fila política, però la inhabilitació els impedeix de ser candidats.