19.09.2020 - 21:50
|
Actualització: 20.09.2020 - 12:28
El nou film de Mulan, l’adaptació en viu del film animat de 1998, s’ha estrenat ple de turbulències. Primer va ser ajornat sis mesos per la pandèmia de la covid-19, i ara s’ha vist involucrat enmig de les denúncies de repressió de les minories nacionals de la Xina.
Als crèdits finals del film de Disney s’agraeix la col·laboració de vuit agències governamentals de la regió de Xinjiang, territori on diverses organitzacions dels drets humans denuncien que un milió de uigurs són tancats en camps de reeducació. Entre les agències a qui s’agraeix la col·laboració hi ha el departament de propaganda del Partit Comunista a la regió i l’oficina de seguretat pública de la ciutat de Turfan, que s’encarrega del control dels camps. A més, es denomina a la regió de Xinjiang simplement ‘nord-oest de la Xina’.
El boicot s’ha multiplicat arreu del món, tenint en compte, a més, que enguany, advocats dels uigurs a l’exili han presentat una acusació a la Cort Penal Internacional (CPI) contra el president de la Xina, Xi Jinping, i més funcionaris per crims contra la humanitat. El ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, ha dit que els camps de reeducació són només programes de desradicalització islamista ‘com en més estats’.
El film ja es va veure involucrat fa uns mesos en una polèmica semblant, quan l’actriu protagonista del film, Liu Yifei, va expressar el seu suport a la policia d’Hong Kong i va qualificar les protestes de vergonyoses.
De fet, Hong Kong s’ha convertit en el centre del boicot: el film va vendre només un terç de les butaques al cinema Mong Kok Broadway Theatre, un 20% menys que el film local I’m livin’ it, que va debutar a la vegada. I al Festival Grand Cinema va vendre més bitllets el film Tenet de Christopher Nolan que no pas Mulan en la seva estrena.
També va ser polèmic el fet que ha desaparegut un dels personatges més populars del film animat, en Mushu, un drac parlant que de manera còmica aconsella la Mulan en el seu viatge. Com explica el productor, Jason Reed, la decisió d’eliminar-lo es va prendre amb la voluntat d’acontentar l’audiència xinesa més tradicionalista, perquè el drac a la cultura del país és un símbol de respecte, fortalesa i poder, i dotar-lo d’un caràcter graciós i extravagant podia no ser gaire ben vist.
Una adaptació milionària amb un èxit dubtós
El film, amb un cost de cent setanta milions d’euros, s’ha hagut d’estrenar aquest mes de setembre a Disney+, a un cost de vint-i-dos euros, quan en un principi estava programat al març. A la Xina va recaptar vint-i-tres milions de dòlars durant el cap de setmana de l’estrena, unes xifres menors a les esperades.
L’argument del film s’inspira en la llegenda xinesa de Hua Mulan, d’abans del segle VI, i explica la història d’una jove que s’enrola a l’Exèrcit Imperial xinès quan es decreta que s’allisti un home de cada família, fent-se passar per un home. Mulan se sotmet a proves i a un dur entrenament, fins a guanyar-se el respecte de la família i de tota la nació.
