Guerra interna al TC per la sentència contra el primer estat d’alarma

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el primer estat d’alarma ha fracturat completament l’organisme. La decisió de considerar inconstitucional la mesura, a petició d’un recurs de Vox, es va aprovar per sis vots a favor i cinc en contra. La diferència la va marcar el vot de la vice-presidenta del tribunal Encarnación Roca. La sentència, que encara no s’ha publicat, és previsible que compti amb els vots particulars de Cándido Conde-Pumpido, María Luis Balaguer, Juan Antonio Xiol, Juan José González Rivas i Andrés Ollero.

En aquest sentit, Eldiario.es ha avançat part del vot discrepant del magistrat Conde-Pumpido, en el qual acusa la majoria del TC de “crear un greu problema polític, ja que desarma a l’estat contra les pandèmies, privant-lo de l’instrument que la llei determina expressament per fer front a crisis sanitàries, l’estat d’alarma”.

Segons el document, que encara és un esborrany, tot i que el magistrat ja l’ha facilitat els seus companys de tribunal, també lamenta que la sentència no respon a criteris estrictament jurídics, sinó que “utilitza una mera drecera argumental (qualificar de suspensió una restricció intensa d’un dret fonamental amb una argumentació molt pobre) per estimar que la inconstitucionalitat d’una mesura sanitària sol·licitada per un partit polític.”

Una sentència per l’estat d’excepció

El dimecres, una majoria escassa del TC va validar la ponència del magistrat conservador Pedro González-Trevijano, que considera que el govern espanyol hauria d’haver declarat l’estat d’excepció per justificar el confinament domiciliari del març i abril de 2020. Segons el magistrat, aquesta mesura no va ser una limitació, sinó una suspensió de diversos drets dels ciutadans.

Així mateix, la sentència, que s’està filtrant per fesicles als mitjans espanyols, indica que la Moncloa, arran de la “limitació extrema de drets”, necessitava l’autorització expressa del congrés espanyol per imposar restriccions com el confinament. En canvi, la declaració incial de l’estat d’alarma no requeria de l’aval de la cambra, només les seves successives pròrrogues.

“Quan la gravetat i l’extensió de l’epidèmia impossibiliten un normal exercici dels drets, impedeixen el funcionament normal de les institucions democràtiques; saturen els serveis sanitaris (fins a fer témer per la seva capacitat per afrontar la crisi) i no permeten de mantenir amb normalitat ni les activitats educatives ni les de gairebé qualsevol altra naturalesa, és difícil esgrimir que l’ordre públic constitucional no es veu afectat; i la seva greu alteració podria legitimar la declaració de l’estat d’excepció. Una altra cosa implicaria acceptar el fracàs de l’estat de dret, emmordassat i incapaç de trobar una resposta davant de situacions de tal gravetat”, diu la sentència.

Atacs al govern espanyol

Ahir el govern espanyol, en boca de diversos ministres, va expressar el seu malestar per la decisió del TC. En aquest sentit, tant la ministra de Justícia, Pilar Llop, com la de Defensa, Margarita Robles, van assegurar que l’executiu respecta la decisió, però van incidir en el fet que es va aprovar amb el ple del tribunal completament fracturat.

Aquestes paraules no han agradat gens a l’ala conservadora del TC, que avui ha filtrat a La Razón la seva indignació: “Que els ministres del PSOE no guardin cortesia constitucional és sorprenent […] Sorprèn que un ministre del PSOE, un partit que defensa la constitució de 1978, actuï com si fos un antisistema.”

Així mateix, el diari espanyolista cita fonts del Tribunal Suprem espanyol que consideren que les declaracions del govern “fan un mal servei” a la separació de poders i lamenten que poden degenerar en una “destrossa institucional”.