13.09.2017 - 12:48
BILBAO, 13 (EUROPA PRESS)
El conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, ha afirmat, en relació a una hipotètica sortida de Catalunya de l’Estat i el seu efecte en el sector financer i empresarial, que s’està assistint a la preparació de “plans de contingència” però no percep que s’estiguin produint “moviments de forma efectiva”.
El directiu, que ha participat aquest dimecres a Bilbao en el Fòrum Lideratge Empresarial, ha dit comprendre que la situació actual a Catalunya “provoca nervis i molta preocupació” i, per aquest motiu, els agents econòmics potser “puguin preparar-se per a aquesta situació” però, “com encara no sabem què passarà, costa veure que hi hagi encara una presa de decisions”.
Per a Guardiola, en cas que en el referèndum de l’1-O guanyi el ‘sí’ a la independència, des del seu punt de vista, “al final s’està parlant de canvis de domicili”.
Guardiola s’ha pronunciat d’aquesta manera, al final de la seva intervenció i a preguntes dels convidats, entre els quals hi havia representants de l’àmbit institucional, polític, econòmic i empresarial.
El conseller delegat del Banc Sabadell ha considerat que “bàsicament, es tractaria d’això”, ha afirmat, encara que una altra qüestió és que “aquests canvis de domicili serien només “nominals” i no suposarien “moure la gent perquè, al final, hi ha unes inversions fetes i un entorn que ha propiciat que s’hagin fet aquestes inversions”, ha puntualitzat.
En relació amb els efectes i conseqüències que podria implicar a les entitats financeres catalanes una hipotètica sortida, el directiu del Sabadell ha recordat que “estan dins el sistema tan regulades com qualsevol i no existeix en aquest sentit cap element diferencial”.
Tampoc no creu, ha prosseguit, que “el mercat estigui fent una diferenciació entre entitats catalanes i no catalanes perquè aquesta diferenciació no existeix. Ni des del punt de vista regulatori ni des del punt de vista jurídic, no hi ha cap element per pensar que es puguin diferenciar”, ha remarcat.
Preguntat per com afectaria els bancs que operen en la comunitat autònoma, una vegada fora d’Espanya, el deute del 110% del PIB que té la comunitat autònoma catalana, ha afirmat que resulta “absurd fer aquest tipus d’hipòtesi perquè qualsevol negoci s’adaptaria a qualsevol situació que es produís. Entre el deute d’una comunitat autònoma i qualsevol agent econòmic és molt difícil establir una correlació” ha finalitzat.
