Qui guanyarà les eleccions a les principals ciutats segons els sondatges?

La campanya electoral de les eleccions municipals, i als parlaments de les Illes i el País Valencià, comença aquesta setmana amb unes majories encara incertes a les grans ciutats. En moltes localitats el pròxim govern es decidirà per un sol regidor –en més d’un cas amb alternatives totalment contraposades–, que pot portar a quatre anys de continuïtat, nous avenços o reculades temudes.

Un dels consistoris més cobejats és sense dubte el de Barcelona. Els sondatges no es posen d’acord en quina serà la llista més votada. La batllessa Ada Colau, el primer tinent de batlle fins ara fa tres mesos, Jaume Collboni, i l’ex-batlle Xavier Trias es troben frec a frec al capdavant, amb una estimació d’uns deu regidors, i l’ex-conseller Ernest Maragall, candidat més votat les eleccions passades, els trepitja els talons amb un interval entre set regidors i nou.

En les municipals, ser la força més votada és especialment important, perquè si no hi ha una majoria absoluta en la investidura, el partit més votat és qui assumeix la batllia. En la situació actual, per a investir un altre candidat caldria almenys el suport de tres partits, allunyats ideològicament, tal com va passar ara fa quatre anys quan els comuns, el PSC i Manuel Valls van votar plegats Colau. De manera que enguany ser el candidat més votat pot ser més important que mai.

En la configuració de majories també serà important de comprovar quines formacions són capaces d’aconseguir representació, atès que n’hi ha moltes al llindar de sobrepassar la barrera electoral del 5%. El fet d’haver d’arribar a un percentatge tan alt per entrar fa que els partits que ho aconsegueixen tinguin almenys dos representants i, per tant, que la CUP, Vox o Ciutadans entrin, o no, pot ser decisiu.

Entre el pacte d’esquerres i el de PP i Vox

A València, la victòria de Joan Ribó i Compromís l’any 2015 va representar un canvi de model i un trencament amb els vint-i-quatre anys de govern del PP a la ciutat. La situació, segons els sondatges, ara com ara és totalment oberta, amb un torcebraç entre l’aliança de Compromís i el PSPV i el bloc que configuren el PP i Vox.

Aquestes darreres dues eleccions municipals a València es van decidir per un sol regidor. L’any 2015, Compromís, el PSPV i València en Comú van obtenir solament un regidor més que el PP i Ciutadans i, quatre anys més tard, el fet que Podem restés fora del consistori, amb un 4,17% dels vots, va causar una situació idèntica en el suport entre blocs, atès que Compromís i el PSPV van tenir un regidor més que el PP, Ciutadans i Vox.

Enguany no hi ha una previsió gaire diferent. El gran canvi entre partits és que el PP de María José Catalá es beneficia de l’enfonsament de Ciutadans, però entre grans blocs ideològics no hi ha cap tendència clara i la situació és força estable.

No hi ha cap sondatge que pronostiqui l’entrada d’Unides Podem, que podria fer decantar les majories, i tot dependrà de si Compromís o el PSPV mantenen el resultat, i poden repetir govern, o un dels dos perd un regidor. Això sembla que decidirà el pròxim govern de València.

Palma, un seient que decidirà el govern municipal

El mes passat es van fer dos sondatges, un de Mallorca Diario i un d’Última Hora, amb exactament el mateix repartiment de regidors tant entre blocs com entre partits. Després d’haver estat a un sol escó de la majoria, el PP i Vox aconseguirien el control del consistori perquè Ciutadans, que va tenir quatre regidors ara fa quatre anys, desapareixeria del ple i, en canvi, el PP en guanyaria tres i Vox, dos. De manera que Jaime Martínez, del PP, té moltes possibilitats de ser el nou batlle.

Més per Mallorca i Podem mantindrien la mateixa representació, i, en canvi, el PSIB passaria de nou a vuit, un regidor que seria crucial.

El PP aspira a la majoria absoluta a Fraga

Un sondatge de l’Heraldo de Aragón publicat el 23 d’abril detecta una majoria encara més àmplia del PP, que, tot i mantenir un percentatge de vot semblant al del 2019, passaria de 8 regidors dels 17 a 9 o 10, és a dir, aconseguiria la majoria absoluta, arran de la desaparició de Ciutadans (2,5%) i el Partit Aragonès (PAR) (3,76%).

Uns quants partits són a punt de superar la barrera electoral del 5%. Podem, que fa quatre anys va entrar amb un regidor, ara n’obtindria un 4,1%, Cambiar Fraga IU en tindria un 4,33% i Vox estimen que té un 4,85% del vot, és a dir, que pot restar fora del ple o entrar-hi per un grapat de vots. Tot plegat fa que una part molt important dels votants pugui acabar sense representació al consistori.

A més del PP, al consistori hi hauria dos regidors del partit local Compromiso x Fraga i, per la seva banda, el PSOE passaria de quatre regidors a cinc, una millora que no li serviria, segons els sondatges, per a evitar la majoria absoluta del PP d’Ignacio Gramún a la capital del Baix Cinca.

Els feus del PSC a l’àrea metropolitana no trontollen

El PSC pot mantenir els grans feus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els darrers sondatges estimen que no hi haurà canvis en les majories absolutes que ara com ara ostenta a l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet.

A l’Hospitalet, els socialistes poden aconseguir fins i tot un regidor més, i reforçar la majoria, després d’haver aconseguit una ajustadíssima majoria absoluta el 2019, amb 14 regidors de 27. A Cornellà, la majoria és més còmoda, i tot apunta que ho continuarà essent, atès que Antonio Balmón pot aconseguir un escó més, mentre que a Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon sí que sembla que recularà, de 17 regidors a 15 de 27. Tanmateix, encara serà lluny de veure perillar la majoria.

Per la seva banda, ERC es consolidaria com el principal partit de l’oposició en aquestes grans ciutats de l’AMB. Enguany, han presentat candidats coneguts, com ara Gabriel Rufián a Santa Coloma, l’ex-socialista Jaume Graells a l’Hospitalet i Raquel Albiol, portaveu del partit a Cornellà. Més enllà de la consolidació a l’àrea metropolitana, pot reforçar el partit en institucions com ara la Diputació de Barcelona.

El següent partit amb més suport són els comuns, i, en canvi, hi ha una patacada colossal de Ciutadans, que ara fa quatre anys va aconseguir molt bons resultats a Cornellà (3), l’Hospitalet (4) i Santa Coloma (4) i ara patirà per mantenir la representació.

Igualtat màxima a Elx

A Elx, sembla que hi haurà una situació molt ajustada i la majoria, tal com passa en gran part de les ciutats més poblades del País Valencià, pot dependre d’un sol regidor. Un sondatge del Diari d’Alacant estima un empat entre el PSPV de l’actual batlle Carlos González i el PP, amb onze regidors cadascun, mentre que la composició es decantaria pel bloc de la dreta pel fet que Vox, amb un 9% dels vots, aconseguiria un regidor més que Compromís (6%).

Podem, que va restar fora amb un 4,6% dels vots ara fa quatre anys, no es pronostica que hagi d’entrar al consistori, ni tampoc Ciutadans, que l’any 2019 va aconseguir dos regidors.

Entre la consolidació i el retorn dels socialistes a Lleida

L’any 2019, Miquel Pueyo va arrabassar la vara de batlle als socialistes, que havien governat gairebé ininterrompudament d’ençà del 1979. ERC va aconseguir solament 82 vots més que el PSC i el pacte amb Junts i el Comú de Lleida els va permetre d’aconseguir una majoria alternativa. No obstant això, l’any 2021 es va trencar l’acord amb els comuns i ara governen Junts i ERC en minoria, amb 13 regidors de 27.

El sondatge del Segre d’ara fa poc estima que ERC pot millorar el resultat i fins i tot obtenir la majoria de bracet de Junts. Tot i això, Junts, amb Toni Postius de candidat, ha marcat distància amb la gestió de Pueyo i provarà de ser la força més votada i encapçalar el govern municipal.

Si no tenen majoria, caldrà refer aliances amb els comuns o la CUP, si cap dels dos no aconsegueix representació, atès que tenen una estimació de vora el 5% dels vots. Per la seva banda, el PSC manté el resultat i, o bé ells o bé el PP, haurien de treure més bon resultat que no l’esperat per poder recuperar la batllia.

L’any 2019 hi va haver una situació semblant a Tarragona. Pau Ricomà va aconseguir la batllia amb un acord amb Junts i la CUP. Tot i no que no hi ha hagut sondatges aquestes darreres setmanes, les alternatives sembla que tornaran a ser entre mantenir el govern independentista o el retorn dels socialistes.

Un nou partit que pot decidir el govern de Castelló

A Castelló de la Plana tampoc no és gens clar qui encapçalarà el govern a partir del 28 de maig. Ara com ara, els sondatges troben que el bloc del PP i Vox aconseguiria onze regidors, el de Podem, Compromís i PSPV, dotze, i el partit que decidiria el color polític de la batllia seria la formació local Som Castelló.

Javier Más, cap de llista de Som Castelló, ara com ara manté un discurs ambigu; diu que volen gestionar la ciutat i no volen ser la crossa de cap partit. Es defineixen com un partit “liberal i progressista” i posen l’accent que no tenen “cap mena de complex ni dependència de Madrid o València”. Hi ha moltes possibilitats que aquest partit local acabi decidint el futur govern.