27.03.2018 - 05:00
Als infants massa xerraires, els pares poc refinats els deien: «Tu, a parlar quan les gallines pixin.» És a dir: mai. En efecte, les gallines, i els ocells en general, no orinen. Més ben dit: ho fan encriptadament alhora que defequen. Els seus conductes urinari i fecal no tenen orificis de sortida separats: desemboquen ambdós al mateix conducte cloacal. En realitat, l’excepció són els mamífers placentaris, com nosaltres, perquè els amfibis, els rèptils i els peixos condrictis, així com els mamífers marsupials i els mamífers monotremes, també presenten cloaca compartida. A la cloaca dels monotremes també hi conflueix el sistema reproductor (ponen ous), i d’aquí els ve el nom: μονός (monos, que vol dir “únic”) i τρzμα (trema, que significa “forat”). Els singulars, doncs, som nosaltres, que tenim els sistemes digestiu, urinari i reproductor (en les femelles) amb sortides separades a l’exterior.
Les deposicions dels ocells són tricolors. Presenten una part negrosa que correspon a la femta (és a dir, als residus del procés digestiu), una part blanquinosa que és l’urat, bàsicament àcid úric, amoni i àcid fosfòric (o sigui, el subproducte metabòlic resultant de la degradació de les proteïnes i altres components nitrogenats) i una part transparent que és orina sense àcid úric (aigua metabòlica amb diverses substàncies dissoltes). L’orina s’evapora, la femta es degrada i l’urat resta. Per això, als llocs amb grans concentracions d’ocells també es produeixen grans concentracions d’urat. És l’anomenat guano.
Llig l’article sencer a la web de Mètode
Ramon Folch
