Quins són els grupuscles espanyolistes que volen marginar el català a les aules valencianes?

La consulta sobre la llengua base a les escoles valencianes ha atiat els fantasmes espanyolistes que s’oposen a l’ensenyament en català. Organitzacions amb vincles extremistes, com ara Escuela de Todos i Hablamos Español, encapçalen les campanyes –fem ús del plural perquè les relacions entre elles no són especialment bones– per a imposar el castellà a les aules. Curiosament, cap de les dues entitats preocupades pel futur educatiu dels alumnes valencians és del País Valencià.

Escuela de Todos, que és un paraigua que engloba vint grupuscles espanyolistes –S’ha Acabat, Societat Civil Catalana, Impulso Ciudadano, Segadors del Maresme, entre més–, va néixer al Principat amb la intenció de rebentar el sistema d’immersió lingüística. De fet, la cara visible és Ana Losada Fernández, que és la presidenta d’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB). Es podria dir que Escuela de Todos i l’AEB són la mateixa cosa perquè, tal com es veu a la web, comparteixen el compte bancari per als donatius.

Escuela de Todos diu ser una plataforma transversal, però l’únic objectiu és convertir les aules en trinxeres de l’espanyol. El primer punt del manifest fundacional ho deixa ben clar: “Salvaguardar i protegir el caràcter de llengua oficial i comú de l’espanyol o castellà a tota Espanya.” L’entitat es va presentar en societat el setembre del 2022 en una manifestació a l’Arc de Triomf de Barcelona. “Espanyol, llengua vehicular”, n’era el lema.

La convocatòria, que va ser un autèntic fracàs, va rebre el suport de la flor i nata de l’espanyolisme polític: Santiago Abascal, Ignacio Garriga, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa, Cuca Gamarra, Alejandro Fernández, Josep Bou, Eva Parera, entre més. L’organització va afirmar que hi havien assistit 200.000 persones, mentre que la Guàrdia Urbana ho va deixar en 2.800.

Uns mesos més tard, el febrer del 2023, Escuela de Todos va anunciar des de Madrid que feia el salt fora de Catalunya i es convertia en “una plataforma nacional”. Ara, la realitat és que va integrar més grupuscles espanyolistes per perseguir el basc a Navarra, però principalment el català al País Valencià (Idiomas y Educación i Plataforma de Docentes por la Libertad Lingüística) i a les Illes (Plis Educación i Sociedad Civil Balear).

Al País Valencià, Escuela de Todos s’ha reunit amb el secretari d’Educació, Daniel McEvoy, i el director de Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, per influir en el redactat de l’anomenada llei de “llibertat educativa”, que segrega i arracona el català a les aules. “És una bona llei perquè ens treu d’una situació conflictiva i ens posa en una situació en la qual les famílies tenen el poder de decisió que farà que la llengua principal sigui la que els pares han triat i, per tant, estem en una nova etapa positiva”, ha declarat recentment Ana Losada.

Ara, més enllà de les pressions als despatxos, Escuela de Todos també s’ha dedicat a assenyalar i denunciar els centres educatius de tot del País Valencià on s’han vist pancartes a favor de l’ensenyament en català o es fan xerrades de figures i entitats que defensen la llengua, com ara Famílies pel Valencià.

CEIP L'ermita de Villajoyosa en Alicante
Pancarta situada en el interior del edificio

Mientras, en el interior se imparten charlas a los padres para animarles a votar por el valenciano

Se unirá hoy a los otros centros denunciados por @_escueladetodos pic.twitter.com/sdgI9jDBFk

— Escuela de Todos (@_escueladetodos) February 19, 2025

En un comunicat, Escuela de Todos ha exigit al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que garanteixi la neutralitat de tots els centres davant el que consideren una guerra bruta del catalanisme. “El nacionalisme lingüístic està intoxicant amb fal·làcies les famílies i convertint el procés d’elecció en una guerra de llengües. Sense arguments pedagògics s’espanten les famílies”, afegeixen.

Una neutralitat que no s’aplica en els actes d’Escuela de Todos, com ara el que es va fer el 7 de febrer a Alacant –”Llengua i aprenentatge, el futur del teu fill el decideixes tu”–, en què va participar el secretari d’Educació, Daniel McEvoy.

Mcevoy, secretari autònomic, va participar divendres passat en un acte organitzat per aquesta gent en favor del castellà.

Eixa és la “neutralitat” que demanen i prediquen: aniquilar el valencià.

La cara folrada de vaqueta.https://t.co/puygPtLYT4 https://t.co/TAXNL5gsxa pic.twitter.com/7XM5cWnM5Z

— Ricard Chulià Peris (@RicardChulia) February 10, 2025

Qui és Ana Losada?

El rostre visible i “portaveu nacional” d’Escuela de Todos, Ana Losada Fernández, té un llarg historial de militància en les files espanyolistes a Catalunya. El 2011 va ser la número vuit de les llistes del PP a l’Hospitalet de Llobregat, però no va entrar al consistori perquè la formació tan sols va aconseguir sis regidors.

Més enllà de presidir l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, també és vocal d’Impulso Ciudadano –l’entitat que va presentar la denúncia que va desembocar en la condemna i inhabilitació del president Quim Torra– i va participar en la fundació de Societat Civil Catalana (SCC).

El motor valencià d’Escuela de Todos

Dins Escuela de Todos hi ha dues organitzacions espanyolistes d’arrel valenciana. L’alacantina Idiomas y Educación va néixer el 2016 per a fer front al decret de plurilingüisme del Botànic. Tot i que reivindica l’organització de protestes amb “gran èxit de participació”, és una entitat residual i obsessionada amb Compromís i amb l’independentisme. A les xarxes socials ha compartit propaganda del PP, però sobretot de Vox.

L’actor principal en el binomi valencià és la Plataforma de Docentes por la Libertad Lingüística, que el va fundar el 2019 un grup d’una cinquantena de professors. L’acte fundacional es va fer a Almoradí (Baix Segura). Un dels rostres principals és Miguel Ángel Robles, un professor d’educació física que ha fet política a Oriola com a regidor del PP –en va ser expulsat–, però també amb unes altres sigles, com ara Centre Liberal i Alternativa per Oriola.

“La primera vegada que vaig sentir el valencià va ser amb dotze anys, quan algú va cridar fill de puta“, explicava en una entrevista a El Mundo, en la qual es queixava que el requisit lingüístic del Botànic convertia els castellanoparlants en ciutadans de segona. “Jo he seguit la tradició familiar en veure com, a poc a poc, el valencià s’ha anat imposant. Si no el parles, et tracten com si fossis una aldea d’Astèrix”, afegia.

Un altre rostre important de l’entitat és José Tomàs Pastor, que, malgrat no tenir el bagatge polític de Robles, és vice-president d’Escuela de Todos. També és professor i treballa al Centre de Formació de Persones Adultes Mercè Rodoreda d’Elx.

El proceso de elección de lengua en la C. Valenciana no puede ni debe convertirse en una guerra de lenguas

Aquí José Tomas Pastor de @_escueladetodos te lo cuenta pic.twitter.com/lTCOQcCSD2

— Escuela de Todos (@_escueladetodos) February 7, 2025

Hablamos Español, ultres dins els ultres

L’altre gran actor de la croada contra el català a les aules valencianes és Hablamos Español, que va néixer el 2017 en ple auge del procés independentista. “És una associació apartidista sense ànim de lucre, que hem creat persones de diferents llocs d’Espanya per a defensar els drets lingüístics dels hispanoparlants”, es defineix a la web.

Ara, malgrat ser “apartidista”, té una gran sintonia amb les postures més a ultres de Vox. La seva presidenta, la gallega Gloria Lago –també encapçala Galícia Bilingüe–, s’ha deixat veure en actes de la formació d’extrema dreta. La primavera passada va defensar a les corts una iniciativa legislativa popular (ILP) per a marginar el català. De fet, va acusar el PP d’estafar els votants amb l’anomenada llei de “llibertat educativa”, que va qualificar de “semibunyol”.

“Fa mesos que estan al capdavant d’Educació i no han aconseguit ni la lliure elecció per als exàmens”, va criticar. La ILP, que titllava “d’aberració pedagògica” la immersió en català, només va rebre el suport dels tretze diputats de Vox, fins i tot el PP hi va votar en contra. El diputat Eudardo Dolón va dir que el vot negatiu era per matisos, tot i admetre que la ILP ultra atemptava contra l’estatut.

Tal com fa Escuela de Todos, Hablamos Español també assenyala i denuncia els centres educatius que defensen l’ensenyament en català. Dit això, l’entitat ha fet un pas més i ha amenaçat d’impugnar als jutjats el resultat de la consulta sobre la llengua base si, a parer seu, no es respecta la normativa i la neutralitat.

Colegio Joaquín Sorolla, de Alicante. Otro centro con pancarta a favor de votar valenciano. Estamos hartos de denunciar y la Consejería de brazos caídos. #HablamosEspañol pic.twitter.com/pGnXNh3m2J

— Hablamos Español (@HablamosE) February 18, 2025