Els atemptats de l’extrema dreta augmenten de manera significativa a tot Europa

La policia alemanya va identificar Taleb al-Abdulmohsen com a autor de l’atemptat en el mercat de Nadal de Magdeburg. Malgrat que l’extrema dreta de seguida va difondre que era un atac de caràcter islamista, posteriorment es va revelar que era un saudita furibundament antiislam, conegut pel seu activisme contrari a aquesta religió i amb simpaties envers el partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD).

Els atemptats d’extrema dreta són una amenaça com més va més gran a Europa, tot i que sovint, a diferència del gihadisme, se’n prova de llevar el caràcter polític i circumscriure-ho a llops solitaris amb trastorns mentals. Fa un any i mig, el maig de l’any passat, un individu va atacar el centre LGBTI de Tours, a França, amb un artefacte explosiu que contenia àcid i alumini; la gent que hi havia es va poder allunyar a prou distància. I uns quants mesos abans, una altra persona vinculada a l’extrema dreta va disparar contra un centre kurd a París i va matar tres persones.

No són pas casos anecdòtics. En aquesta línia, el cap de l’espionatge interior alemany, Thomas Haldenwang, en una compareixença de premsa aquest mes de juny, va dir que els grups d’extrema dreta eren els més hostils a l’estat de dret. Les xifres que posava sobre la taula eren xocants: a Alemanya hi havia unes 40.600 persones d’ultradreta radicalitzades, i més d’un terç d’aquestes es considerava disposat a exercir la violència.

L’any passat es van registrar 1.270 actes de violència d’extrema dreta a Alemanya, i la gran majoria eren greus, incloent-hi quatre intents d’homicidi. Sobre això, Haldenwang va explicar que hi havia un augment en el nombre de seguidors dels grups d’ultradreta –i més radicals–, que guanyaven partidaris apel·lant a la por dels immigrants i als conflictes internacionals. Així mateix, això es barrejava amb una “nova dreta” que havia penetrat amb força a les xarxes socials amb propaganda racista i revisionista.

Una amenaça d’extrema dreta

En l’àmbit de la Unió Europea, després de les detencions de caràcter gihadista, el següent col·lectiu més nombrós d’extremistes és el de la ultradreta, per davant dels d’esquerra o anarquistes i els grups armats vinculats a conflictes nacionals. Alhora, els partits d’ultradreta van creixent sense aturador electoralment i com més va són més presents a les institucions i influeixen més en el debat polític.

Les temptatives d’atemptat són una constant aquests darrers anys, i l’organització va molt més enllà dels llops solitaris. Aquest mes de juny, va començar a Stuttgart el judici contra el moviment Reichsbürger, un grup d’extrema dreta que nega l’existència de la República Federal d’Alemanya i considera que Alemanya és un estat ocupat per les potències occidentals: els Estats Units, la Gran Bretanya i França.

Vint-i-set persones conspiraven per donar un cop d’estat violent per instal·lar l’aristòcrata Heinrich XIII Prinz Reuss com a màxim dirigent d’Alemanya i imposar la llei marcial. Per aconseguir els seus objectius, els membres no dubtaven a recórrer a la violència i planificaven un assalt al parlament alemany. Però l’organització anava força més enllà dels vint-i-set jutjats, atès que els serveis d’intel·ligència alemanys estimaven que el moviment tenia uns 21.000 membres i que, d’aquests, un 5% eren perillosos.

Solament uns mesos més tard d’aquest judici, aquest novembre, les autoritats alemanyes van detenir vuit membres d’una nova conspiració. Un grup d’orientació neonazi, els Saechsische Separatisten, és a dir, separatistes de Saxònia, planejaven de prendre el control de zones de l’est d’Alemanya i implantar-hi un sistema inspirat en el nazisme. El grup, impulsat per ideologies racistes, antisemites i apocalíptiques, s’havia preparat per a un “Dia X”, que creien que marcaria l’esfondrament de l’Alemanya moderna.

Tot i semblar situacions que no podrien passar a la Unió Europea del segle XXI, s’havien entrenat en la guerra urbana, amb exercicis paramilitars, havien adquirit equipament militar i havien previst de fer una “neteja ètnica” per eliminar grups no desitjats del seu territori. Entre els detinguts, hi havia persones vinculades a l’AfD, com ara Kurt Haettasch, un dirigent de les joventuts del partit que es va enfrontar a la policia amb una arma de foc durant la batuda.

Fora d’Alemanya, aquest mes de desembre, l’assassí en massa noruec Anders Behring Breivik, que va matar setanta-set persones l’any 2011 a l’illa d’Utoya durant un campament de la Joventut Laborista, va demanar la llibertat condicional. Breivik va qualificar la seva radicalització de no intencionada, va dir que havia renunciat a la violència i va demanar disculpes. Tanmateix, l’hi van denegar, entre més qüestions, perquè es va presentar a l’audiència amb un eslògan supremacista blanc, fet que va despertar preocupacions sobre les seves veritables intencions.

Un grup violent organitzat al país

Tot i que a Alemanya hi ha hagut activitat, ací hi ha casos semblants. L’octubre de l’any passat, els Mossos d’Esquadra van engegar una operació amb escorcolls i detencions al Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Navarcles (Bages), Lloret de Mar (Selva) i Mollerussa (Pla d’Urgell). En total, setze membres del grup neonazi Combat 18 van ser detinguts, i tot i que encara no tenien un pla concret d’atac, havien fixat com a objectius prioritaris mesquites i la comunitat jueva.

Els Mossos havien detectat que existien a principi del 2022 per les xarxes socials i el van desarticular en una fase inicial. Tanmateix, ja tenia una estructura jeràrquica, mantenia reunions periòdiques, cercava finançament i també provava d’aconseguir armes de foc. “És una organització criminal perquè la raó de la seva existència és cometre delictes contra els objectius comentats, per tant, malgrat que no hagin fet aquestes accions, hi ha prou prova de càrrega per a demostrar que s’havien configurat amb aquest objectiu, i això és un delicte greu”, explicava aleshores l’intendent David Sánchez, sots-cap de la Comissaria General d’Informació.

Combat 18, també coneguda com a C18 i 318, és una organització creada el 1992 al Regne Unit i té vincles amb Blood & Honour, un altre grup neonazi. Combat 18 s’ha estès en més països, com ara el Canadà –on és considerat un grup terrorista–, els Estats Units, Alemanya –on és prohibit– i l’estat espanyol. Alguns dels seus membres han estat involucrats en l’assassinat d’immigrants i de polítics, com ara en el cas de l’alemany Walter Lübcke.

Una activitat en augment

L’informe de l’Europol del 2024 sobre situació i tendències del terrorisme mostra que hi va haver dosatemptatsde la dreta frustrats a França i Luxemburg el 2023 i alerta que han sorgit nous grups extremistes d’ultradreta, organitzats, amb creadors de propaganda, reclutadors, que primer actuaven en línia, però que ara cerquen d’actuar a la vida real.

Del 2011 al 2022, els serveis policíacs a l’estat francès van fer més de setanta detencions relacionades activitats terroristes d’extrema dreta. La major part van ser aquests darrers quatre anys. A Luxemburg, el sospitós va expressar que volia adquirir un rifle d’assalt semiautomàtic i una pistola Glock, suposadament inspirat en la matança de Columbine (Colorado, EUA). També van trobar que els gimnasos centrats en els entrenaments i esports de combat s’havien tornat populars entre els cercles d’ultradreta.

Aquest mes de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París va examinar la sentència contra Alexandre Gilet, que havia estat condemnat a divuit anys de presó per terrorisme. Preparava un atemptat amb la voluntat de “causar tantes víctimes com fos possible”. El judici, contra quatre acusats, s’havia fet el juny de l’any passat. Tots quatre participaven en un fòrum privat en línia anomenat “projecte WaffenKraft”, en què planificaven atemptats sota la direcció de Gilet, el “més radical i més motivat” del grup.

Les discussions van revelar compres d’armes, entre les quals, tres rifles semiautomàtics, una reunió per a practicar el tir i cerques d’informació sobre objectius potencials, com ara mesquites parisenques i centres jueus, i també contra el candidat d’esquerres Jean-Luc Mélenchon. En els escrits de Gilet, aleshores adjunt de gendarme voluntari a la regió de Grenoble, celebrava les accions del “croat Breivik” i van trobar també un document inacabat anomenat “Reconquista Europa – Operació creu”, que semblava anunciar un atemptat per al 13 de novembre de 2018, en algun indret freqüentat per “islamistes i traïdors comunistes marxistes”.

Quan va ser detingut l’any 2018 es va descobrir un laboratori de fabricació d’explosius, i, al manifest, Gilet detallava els seus mètodes d’atac i en concret l’ús d’explosius i de camions. “Aconsello de tenir el carnet de vehicle pesant. D’aquesta manera s’evita cap sospita”, i feia una crida a la guerra racial i demanava la “Gihad blanca”. Davant el Tribunal d’Apel·lació, Gilet ho va justificar perquè deia que aleshores passava “un procés de radicalització arran dels atemptats del 2015”, de caràcter gihadista, que l’havien “pertorbat i traumatitzat”. Tanmateix, li van confirmar la condemna a divuit anys.