Grups ultra: quan la política crida més que el futbol

Esport i política; política i esport. Dos conceptes que, per molt que s’intentin separar, han anat units des de sempre. L’esport no és aliè a la realitat social, que també s’expressa a través seu. De fet, en el moment que s’entren banderes a les grades, es creen seleccions nacionals i es canten himnes, es fa política. Encara que es vulgui negar, els estadis són escenaris idonis des d’on difondre ideologies. Aquesta simbiosi ha desencadenat també manifestacions radicals. I és que les mostres més clares d’ideals en l’esport són per part dels grups ultres que fan d’aquesta disciplina una lluita política.

Ultres polítics

Quan es parla de hooliganisme o moviment ultra s’associa a equips de primer nivell. Al futbol anglès o italià hi abunda. No obstant, la realitat és una altra i el hooliganisme és més a prop del que pensem i són presents en clubs de qualsevol categoria. De fet, a Catalunya són molts els equips amateurs que compten amb un grup d’animació ultra que, a banda d’animar el seu club, volen deixar molt clara la seva ideologia política. Com ells diuen, “fan política amb l’esport”. No es tracta d’una ideologia moderada, sinó que són pensaments radicals que, sovint, passen per sobre l’esport.

Encara que alguns grups ultres es posicionin com apolítics, difícilment poden desvincular-se d’uns ideals. En el món dels ultres, la ideologia no es negocia. És per això que molts prefereixen deixar clar el seu pensament polític des d’un principi. Ho fan per evitar confusions, però també perquè tothom sàpiga qui és qui. Generalment, els grups o són d’ultradreta o d’ultraesquerra. Ideologies antagòniques que, evidentment, generen confrontacions. Entre ells, existeix una mena de guerra que es desenvolupa tant a dins com a fora els estadis. Al cap i a la fi, una guerra política on l’esport no hi té massa a veure.

Antifeixisme a Sant Andreu

Sant Andreu, barri de Barcelona, compta amb un dels grups ultres més reconeguts a Catalunya. Són Desperdicis, fundat el 2007 i amb una clara ideologia antifeixista i contrària al futbol modern. Mireia Martínez, membre del grup, creu que “el futbol és un espai d’oci des d’on volem difondre els nostres valors polítics”. De la mateixa manera que les festes populars s’han polititzat per evitar actituds racistes, sexistes i homòfobes, Martínez pensa que “el mateix passa en el futbol; un esport popular on fàcilment es troben comportaments feixistes”.

Un dels fundadors, G.D.F. que prefereix no identificar-se, defensa “la definició ultra del grup, perquè ens polititzem i no ens n’amaguem, en fem bandera”. Dins Desperdicis conflueixen diferents pensaments: independentistes, comunistes, socialistes o anarquistes. Alguns dels membres militen a organitzacions independentistes com Arran o Plataforma Antifeixista de Barcelona. Alex Coello, antropòleg, relaciona aquests grups amb les tribus urbanes. “Tots ells tenen uns elements comuns, una identitat per formar part d’un col·lectiu”.

Martínez ens parla del paper de la dona. “En un esport tan masculinitzat com el futbol, les noies són minoritàries”. Ella confirma que són poques i moltes s’uneixen al grup com a “nòvies de”. Cada cop més, i seguint els valors feministes de l’antifeixisme, les noies del grup s’organitzen per tenir més iniciativa dins Desperdicis i augmentar la seva implicació. De totes maneres, Martínez creu “que encara queda molt per fer en aquest sentit per acabar amb el sexisme als estadis de futbol”.

Des de l’Unió Esportiva Sant Andreu valoren “molt positivament la presència de Desperdicis a l’estadi per l’ambient i caliu que donen”, tal i com afirma Jordi Royo, gerent del club. El responsable de marketing del club, David Carmona, pensa que “els valors defensats per Desperdicis s’adeqüen totalment a l’ADN del Sant Andreu”.

Feixisme i futbol

No sempre és així. La visió andreuenca xoca amb la situació que va viure el Club Esportiu Sabadell amb el grup radical feixista Hooligans Vallés. El 2014 es van detenir dos membres del grup, i el 2011 Hooligans Vallés va posar punt i final com a organització després de 18 anys al ser expulsats de l’estadi pel club.

De totes maneres, ex membres de Hooligans Vallés segueixen assistint a la Nova Creu Alta a títol personal. Aquest col·lectiu va néixer el 1993 com a grup d’animació del Sabadell. Poc a poc es van anar constituint com a ultres feixistes i qui no compartia la ideologia va abandonar el grup per animar a una altra part de l’estadi. Parlem amb un ex membre del grup que prefereix no identificar-se. Reconeix que són feixistes però que mostren “la ideologia nazi al cos i no en banderes”. Tatuatges d’esvàstiques, creus gamades i tot tipus de simbologia feixista els identifica, ell mateix porta les SS tatuades al dit. A més, el col·lectiu mantenia relació amb els centres feixistes Hogar Social Madrid i Casal Tramuntana de Barcelona.

Defensar la seva ideologia no és fàcil i els problemes amb el club i la policia van anar augmentant. “Quan el Sabadell va pujar a Segona Divisió A i l’independentisme va créixer, vam ser expulsats com a gossos”, explica l’ex membre. Com ell descriu, han rebut molta repressió per part de la policia i els escorcolls duraven fins la mitja part. “Dos membres de Hooligans Vallés són a la presó, per motius relacionats amb el grup i per ideologia”.

Un estil de vida

En el món hooligan, molts cops, la ideologia passa per damunt de les persones. Entrar a un grup ultra significa radicalitzar-se i anar a animar el seu equip es converteix en un estil de vida. “Ens acabem convertint en una família” diu G.D.F, de Desperdicis, que afegeix que “l’estadi de la U.E.Sant Andreu és casa nostra”. Molts cops, les persones que hi entren ho fan perquè tenen els mateixos ideals, i l’esport queda en segon lloc.

L’ex membre de Hooligans Vallés explica que el principal motiu pel qual va entrar al grup va ser “la ideologia feixista”. Tots ells, a banda de defensar uns valors comuns, troben en el grup un col·lectiu amb qui se senten identificats i s’entenen. El sociòleg Salvador Cardús creu que busquen “un reconeixement social o una cohesió que no han aconseguit per vies convencionals”.

Cap a un futur complicat

Els radicals, però, independentment de la seva ideologia reben una forta repressió per part de la policia arran de les diferents modificacions de la Llei Antiviolència de l’Esport de 2007. Els clubs han d’inscriure els seus penyistes i no poden registrar grups denominats ultres, que seran perseguits. En conseqüència, aquests no poden entrar pancartes ni tifos que identifiquin el grup ultra o amb consignes polítiques. L’esdevenir dels radicals s’endevina complicat i els seus membres han d’anar amb peus de plom per la persecució policial i del Consell Superior de l’Esport. Mentrestant, tenen molt clar que volen seguir a les grades.

Ultres a l’hoquei. Els grups ultres polititzats no només es troben al futbol. A Blanes tenen una grada antifeixista des de fa tres anys. La Grada Antifa Kombatent (GAK) té una història peculiar i des de la humilitat combinen animació a l’hoquei amb implicació política. Parlant amb un dels seus membres, Marc Fàbregas,  hem pogut elaborar l’infogràfic que descriu el grup.