31.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.01.2024 - 13:39
Cesk Freixas, Da Souza, el Diluvi, Smoking Souls, Tardor, The Penguins Band i Xavi Sarrià. El 2024 serà un any de comiats dins el panorama musical català, que vaticina un canvi generacional. Durant el 2023, un degoteig d’artistes i grups musicals han anunciat que es retirarien dels escenaris amb un motiu compartit: parar màquines, agafar aire i tenir una mica més de temps. Així i tot, la major part ha organitzat per a enguany algun concert per poder-se acomiadar com cal: davant un públic lliurat que canti per última vegada les cançons que han marcat tants joves dels Països Catalans.
El periodista Joaquim Vilarnau, especialitzat en cultura i, sobretot, en música feta al país, explica que, tot i que enguany s’ha anunciat el comiat de músics i cantants –la major part, del País Valencià–, encara se n’anunciaran molts més. “Estic segur que durant les setmanes vinents sabrem més grups i cantants que pleguen.” Diu que, principalment, és a causa del relleu generacional. “Obrint Pas i la Gossa Sorda, per exemple, també van plegar amb molt poc temps de diferència. O Sangtraït i Sopa de Cabra a principi dels 2000… És un fenomen que cada cert temps es repeteix, com el que vivim ara.” Un canvi que, a parer seu, no solament és natural sinó també positiu, atès que afavoreix que es renovi l’escena musical del país.
Però també considera que si la indústria musical funcionés d’una altra manera, potser els grups no es retirarien tan aviat. “Si mirem la història, no som un país que hàgim cuidat els grups. La indústria musical tendeix a dificultar la consolidació dels projectes: o ets un grup que ho peta i vas a tots els festivals, o és complicat poder accedir a un públic ampli”, sentencia. Malgrat tot, es mostra optimista amb allò que vindrà: noves propostes i de qualitat. Així i tot, adverteix que calen més discogràfiques referents a l’escena musical dels Països Catalans i alerta que com més va hi ha més la tendència de crear “escenes paral·leles” entre territoris: “La normalitat és que els artistes catalans actuessin arreu. Però ens trobem que hi ha grups que no han tocat mai al País Valencià o a les Illes, per exemple. Estaria bé que tinguéssim una mica més de visió del país en general.”
Fem un repàs dels músics i grups que diran adeu enguany:
Cesk Freixas, dues dècades de música
El 4 de desembre, Cesk Freixas va compartir un comunicat a les xarxes socials en què anunciava que es retirava de la música després de dues dècades dalt els escenaris. “El 4 de gener de 2004 vaig fer el meu primer concert. Va ser a Igualada, al Bar Jimmy Jazz. No tenia gaires cançons, però no va faltar-hi ni un amic. Allà vaig començar a viure un somni”, explicava al comunicat. Després de vint anys, nou discs i milers de concerts, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) aturarà l’activitat musical una vegada acabi la ronda de comiat que té prevista per al 2024 i el 2025.
El 16 de gener publicarà “La meva sort”, el primer avançament del disc de comiat, que s’enregistrarà en directe als concerts d’enguany. És una caçó-resum per a agrair al públic tots aquests anys de trajectòria, elaborada juntament amb Víctor Nin i produïda per Pau Romero. La ronda començarà el 4 de febrer al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat i s’acabarà la primavera del 2025. En aquests concerts, Freixas aprofitarà per repassar els seus èxits i cançons que han esdevingut més populars dels diferents treballs discogràfics.
Al llarg d’aquestes dues dècades, Cesk Freixas també ha estat conegut per ser un dels cantautors catalans més vinculats amb l’activisme polític català, atès que d’ençà del començament ha contribuït a recuperar la cançó d’autor i de protesta al país.
🔴 COMUNICAT 🔴
Cesk Freixas · 2024: 20 anys i un comiat pic.twitter.com/SHa2HOLUgQ
— Cesk Freixas (@ceskfreixas) December 4, 2023
Da Souza, cançons del dia a dia
El quintet Da Souza ha cavalcat durant deu anys entre el Principat i Mallorca, d’on han estès la seva música pop-indie per tot el país. L’any 2013 van publicar un EP titulat Pau mundial i, aquell mateix any, van llançar el primer disc, Flors i violència. Sis discs més tard, la formació musical composta per Lluís Cabot (guitarra i veu), Àngel Garau (bateria), Xavi Hernández (guitarra), Biel Stela (baix) i Guillem Portell (saxo i percussió) abaixa la persiana amb un doble concert de comiat: l’un el van fer divendres al Gremi de Palma, i l’altre el faran el 26 de gener a la Sala Apolo de Barcelona. “Estam molt satisfets i orgullosos del camí fet, però també necessitam passar pàgina”, deien al comunicat que van publicar per anunciar que es retiraven.
Da Souza s’afegeix a la llista de grups amb noms de persones que han marcat la vida d’alguns dels seus components. En aquest cas és Agustí Simó Da Souza, d’arrels mallorquines i brasileres, amic de Cabot quan va ser estudiant a Barcelona. Simó va regalar a Cabot un quadern amb poemes que havia escrit i va demanar-li que els usessin per fer-ne un disc. D’aquí va néixer, anys més tard, Futbol d’avantguarda, somni i viatge d’Agustí Simó Da Souza (2018), el tercer àlbum del grup.
La popularitat de Da Souza aquests darrers anys ha estat molt notable, fet que els va portar a ser taloners del retorn d’Antònia Font l’octubre del 2022 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les seves cançons, que sovint parlen sobre la quotidianitat del dia a dia, han estat molt aclamades per la crítica.
Tschüss (Hola i Adeu) 🥲👋
Moltes gràcies de tot cor!💓 pic.twitter.com/aivLgHPAy7
— da souza (@dasouzajazz) May 17, 2023
El Diluvi, un grup molt estimat
La formació de l’Alcoià es va introduir al món de la música amb un EP en què feien versions d’Ovidi Montllor, però no va ser fins més tard que es van donar a conèixer. Però, d’aleshores ençà, han estat un dels grups referents de música en català. El 2013 van publicar disc, Motius. El van seguir Ànima (2017), Junteu-vos (2019) i Present (2022). El 2023 han publicat El primer ball, que recull sis cançons presentades durant l’any i que serveix com a comiat del grup. Tot i l’evolució en la sonoritat del primer disc al darrer, el públic del Diluvi ha estat fidel a la banda.
David Payà (veu i violí), Andreu Ferre (baix), Flora Sempere (veu i bandúrria), Lluc Llorens (acordió), Txus Rodríguez (guitarra) i Dani Garcia (bateria) van fer un dels darrers concerts ahir al Festivern.
💥Tenim cosetes per a contar-vos…
💿Aquest pròxim 13 de novembre llancem nou disc, ‘El Primer Ball’, l’últim abans de l’aturada que farem a 2024.
Després de 12 anys acompanyant-nos, volem continuar regalant-vos la nostra música. Us estimem🧡
Pre-save: https://t.co/8jib5lNzNX pic.twitter.com/VquAAXhaUw
— el Diluvi (@el_Diluvi) November 10, 2023
Smoking Souls, reivindicació feta música
Smoking Souls, la creació musical de Pego (Marina Alta), també va posar ahir punt final a la seva trajectòria al Festivern. El grup es va crear el 2010 amb Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Àlvarez (baix) al capdavant, amb una gran influència de la Gossa Sorda, també de Pego. El 2011 van treure el primer EP, homònim, un treball autoeditat i amb què ben aviat es van donar a conèixer per tot el país. Dos anys més tard, el 2013, van llançar L’espenta, el primer disc íntegrament en català.
Les seves cançons –que beuen del rock, però que amb els anys han incorporat sonoritats noves, com ara els sintetitzadors i la música urbana–, han estat sempre caracteritzades per tenir un caràcter reivindicatiu. A més, el 2017 i el 2020 van guanyar el premi Ovidi Montllor per Translúcid i Cendra i Or, respectivament.
Així i tot, quan van anunciar la retirada aquest any passat, van dir que no era un adeu, sinó “un fins prompte”, però que sentien la necessitat d’allunyar-se dels escenaris durant un temps “per agafar aire, noves vivències i perspectiva per poder tornar amb noves cançons en un futur”. Alhora, van afegir que encara tenien moltes coses a dir.
Tardor, un grup referent del pop valencià
Després de dotze anys, Tardor, procedents de València, ha estat un dels darrers grups que han anunciat que es retiren enguany. Ho van dir a Instagram després d’un dels darrers concerts que van fer, on van agrair al públic les seves mostres d’estima durant l’actuació: “Podia ser un bon inici, però no podia haver-hi un altre final.”
Tardor es va formar el 2011 amb una maqueta homònima de quatre cançons amb què van ser nominats com a grup revelació als premis Ovidi Montllor. Mesos després, aquestes quatre cançons es van afegir a la resta que componien el seu primer disc, Revolució de l’estat latent. El 2014 van publicar Una ciutat invisible, amb què van estar nominats en tres categories dels premis Ovidi Montllor 2015: millor disc de rock, millor videoclip i millor disseny. Aquell mateix any van guanyar el premi a millor cançó en valencià que atorga la Diputació de València per “Ontàrio”.
El 2018, per a celebrar el centenari del València CF, van compondre “És això el que ens fa grans”.
View this post on Instagram
The Penguins Band, l’ska del Llobregat
“El passat mes de juny els germans Polls (Francesc i Eduard), dues de les ànimes històriques de The Penguins, ens van comunicar la seva intenció de deixar la banda per tal de dedicar-se a uns altres projectes vitals no musicals. Després d’un període de reflexió conjunta, hem convingut que el més coherent és finalitzar aquest viatge un cop marxen els darrers fundadors que hi quedaven.” The Penguins van anunciar que es dissolien ara fa poques setmanes, el 13 de desembre.
Tot i la seva llarga trajectòria, que va començar el 2006, The Penguins ha mantingut l’essència de la banda d’ençà del començament. Durant divuit anys, han escampat pertot la música jamaicana i n’han compartit la passió amb el públic. En total, han passat per la banda vint-i-set músics diferents. En destaquen la periodista de RAC1 i cantant de Rombo Clara Molins –en va ser cantant del 2006 al 2007–, el cantant Nil Moliner –bateria del 2006 al 2007– i Ramon Mirabet –veu del 2011 al 2013.
El 2011 van crear Reggae per Xics, una nova proposta dirigida a públic familiar, amb què van treure el disc homònim per recuperar música popular catalana. Amb aquest mateix projecte van publicar quatre discs més: Pugem al tren (2014), Reggae per xics: 5 anys (2016), Ballant damunt la lluna (2018) i Quadern de bitàcola (2021). Amb The Penguins, han tret dos discs –Shuffle, Cut & Deal (2014) i Herois de cartró (2018)– i un EP, 4 notes d’amor(t) (2022). Francesc i Eduard Polls també deixen Reggae per Xics, però el grup continuarà fent música per al públic familiar.
La cançó de The Penguins “Boires i retrets” va ser elegida com a cançó oficial de la Volta Ciclista a Catalunya 2022. El 15 i el 16 de desembre van fer dos dels últims concerts a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, en què també van actuar les Testarudes i Dr. Calypso. Així i tot, el comiat final el faran a casa seva, Sant Feliu de Llobregat, en un concert que encara no té data.
View this post on Instagram
Xavi Sarrià, icona musical indiscutible del país
L’incombustible Xavi Sarrià va arrencar la carrera tot sol després de la separació d’Obrint Pas, grup referent del país per la denúncia social, la defensa de la independència dels Països Catalans i la promoció de la llengua, la cultura i la tradició catalanes. De fet, Joaquim Vilarnau diu: “Obrint Pas fa honor al seu nom. Van ser un grup que va obrir pas a molts altres i va fer moltíssima feina. Una feina que Xavi Sarrià ha continuat fent en solitari.”
El 2017, Sarrià va publicar el primer disc tot sol, Amb l’esperança entre les dents, amb col·laboracions de Miquel Gironès, Xabi Arakama, Sara Hebe, Key Day, Gorka Urbizu, de Berri Txarrak, Rafa Arnal, Núria Pons i Marina Bolea. Dos anys més tard, va publicar “Alliberar-nos”, cançó amb la qual va guanyar el premi Ovidi Montllor a millor cançó de l’any.
L’any 2020 va col·laborar en la banda sonora de la pel·lícula Guillem, que explica l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló amb la cançó “No s’apaguen les estreles”, en què també van participar Pep Gimeno “Botifarra” i l’escoleta del Cor de l’Eliana.
El 2022 va presentar el segon disc tot sol, Causa. El disc va guanyar el premi Ovidi Montllor a millor disc de mestissatge i dos premis Carles Santos.
Per acomiadar-se, Sarrià ha organitzat una ronda i dos concerts especials: primer, passarà per festivals com ara l’Iruña Rock al març, el Viñarock al maig i el Rabolajartija Festival de Villena a l’agost. Després, farà dos concerts per dir adeu definitivament: un serà al Palau de les Arts de València el 18 de maig i, l’altre, a la Sala Razzmatazz de Barcelona, el 14 de desembre.
“Ara entenc que les cançons creen el relat de les nostres vides, de les nostres lluites i esperances. Quan les cante amb vosaltres se m’eriça la pell”, deia Sarrià al vídeo que va piular per acomiadar-se.
Set anys, dos discos, un documental, centenars de concerts i cançons que m'han fet descobrir arrels, memòria i lluites silenciades.
Però ara arriba l'hora d'una aturada per agafar forces.
Gràcies per fer-me sentir que la vida és això: música, ràbia i amor.
Vos estime.❤️ pic.twitter.com/soaomBYk2q
— Xavi Sarrià (@xavisarria) December 12, 2023
