20.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.03.2023 - 22:07
La decisió del govern francès de donar via lliure a la polèmica reforma de les pensions amb l’article 49.3 de la constitució francesa, que permet d’aprovar una llei sense l’aval del parlament, ha sacsejat la situació política. Les protestes que hi ha d’ençà de fa mesos ara s’han intensificat i alhora els partits polítics de l’oposició han provat d’aturar una mesura que qualifiquen d’antidemocràtica.
L’única manera d’aturar la reforma era una moció de censura vint-i-quatre hores després de l’activació d’aquest procediment. Tanmateix, el fet que els principals grups de l’oposició fossin la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) –que aplega els partits d’esquerra– i el partit d’extrema dreta Rassemblement National feia gairebé impossible una iniciativa unitària i de consens. Ha estat llavors que ha entrat en escena el grup parlamentari Llibertats, Independents, Ultramar i Territoris (LIOT), que n’ha presentat una de capaç d’unir l’oposició i que solament li han faltat nou vots per a reeixir.
La iniciativa de LIOT s’ha centrat en la manca de legitimitat democràtica que té la reforma de les pensions després d’haver eludit el debat i el vot de l’Assemblea francesa. Els impulsors de la moció indiquen que el pas següent serà de presentar un recurs al Consell Constitucional francès.
Què és el grup LIOT?
L’octubre del 2018 es va crear Llibertats i Territoris, un grup parlamentari que aplegava nacionalistes corsos i bretons, radicals, membres de la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) –que s’organitza sobre una base federal– i més diputats sense grup. El mínim necessari per a crear un grup a l’Assemblea francesa són quinze diputats, i en el moment que es va crear en tenia setze. Formar part d’un grup parlamentari permet de guanyar mitjans tècnics, temps de paraula en els debats i recursos i presència en la campanya electoral.
Malgrat la divergència ideològica i l’autonomia que tenen els membres del grup, amb llibertat d’expressió i de vot, comparteixen uns quants punts. En la declaració política defensen una descentralització real de l’estat francès, la defensa de les llengües i cultures regionals –també en l’ensenyament– i un consens en favor de la plena autonomia política i legislativa de Còrsega.
També es remarca la necessitat de prestar més atenció als territoris insulars i d’ultramar, una transició ecològica respectuosa amb el territori i el suport al teixit econòmic, com ara empresaris, industrials, artesans, comerciants i pagesos.
La unió dels diputats amb sensibilitat envers la descentralització i les minories nacionals, com ara el bretó Paul Molac i l’occità Jean Lassalle en l’anterior legislatura, va assolir fites importants, per exemple, l’aprovació de la llei Molac de promoció de les llengües minoritzades.
Un grup encapçalat pel sobiranisme
Llibertats i Territoris va canviar de nom l’any passat i es va passar a dir Llibertats, Independents, Ultramar i Territoris, amb la voluntat d’incloure-hi parlamentaris de fora del continent que havien aconseguit l’acta de diputat amb uns resultats històrics.
Deu diputats dels vint que formen part del grup parlamentari són adherits a Regions i Pobles Solidaris (R&PS), una federació de partits sobiranistes de l’estat francès que inclou Sí al País Català, Unitat Catalana i Partit Occità. Sobre això, cal remarcar el pas endavant que han fet els moviments nacionals. De fet, fins a la victòria del sobiranisme cors en les eleccions del 2017 la presència que tenien a l’Assemblea francesa era gairebé inexistent. I molt menys organitzada que no pas ara.
Entre els deu diputats adherits a R&PS hi ha tres nacionalistes corsos, Jean-Félix Acquaviva, Michel Castellani i Paul-André Colombani, que formen part de l’espai polític de Gilles Simeoni, el president del govern cors que encapçala la taula de negociació amb l’estat francès sobre l’autogovern de l’illa. L’objectiu d’aquests diputats és reforçar el projecte i les demandes d’autonomia.
També hi ha el bretó Paul Molac, que va ser capaç de guanyar les eleccions contra els grans partits francesos amb una candidatura bretona. I hi ha adscrits Jean Louis Bricout i Benjamin Saint-Huile, socialistes del departament Nord, on es parla flamenc i picard; a més de Bertrand Pancher, radical del departament de Mosa.
Finalment, a R&PS hi ha adscrits de fora del continent: Olivier Serva i Max Mathiasin, de Guadalupe, que denuncien el desinterès de l’estat francès envers el territori; i Stephane Lenormand, de Saint-Pierre i Miquelon, que s’ha erigit en la veu de l’arxipèlag amb la denúncia, per exemple, de l’augment del cost del transport marítim o del fueloil per a la calefacció.
En el grup també hi ha uns quants diputats de l’UDI, del Partit Radical d’Esquerra, a més de Nathalie Bassire, de Reunió Lliure, i Estelle Youssouffa, de Mayotte.
El fet d’estar organitzats va permetre a la federació de partits sobiranistes de tenir més presència en les eleccions del 2022. A més, per primera vegada en la història, van poder emetre vídeos de campanya a la televisió. Tot plegat ha fet que els moviments sobiranistes tinguessin una visibilitat sense precedents en la política estatal, els ha permès d’encapçalar iniciatives com la llei Molac i la moció de censura i, fins i tot, han esdevingut un aixopluc per a representants díscols dels grans partits favorables a la descentralització i les minories nacionals.
