06.03.2024 - 15:08
|
Actualització: 06.03.2024 - 18:50
El Grup Impulsor de Mesures per a la Millora Educativa proposa d’elaborar un estudi sobre la recuperació de la sisena hora als centres públics, per tal de determinar si l’equiparació horària pot ser un factor d’equitat del sistema. També proposen més docents, potenciar-ne la formació, més personal d’atenció a l’alumnat, més estabilitat d’equips, normativa i econòmica; i més suport als més vulnerables.
Aquestes són algunes de les mesures que inclou el document que aquest grup, que es va crear arran dels mals resultats de l’informe PISA del 2022, ha lliurat avui a la consellera d’Educació, Anna Simó. També demanen d’arribar al 6% del PIB en educació abans del 2029.
El grup va començar a treballar al gener. Ha estat format per divuit experts de la comunitat educativa, entre els quals hi ha docents i representants de les direccions dels centres, les famílies, l’àmbit acadèmic i el món local. El document final s’estructura en sis línies d’actuació i més d’un centenar de propostes. Tot i això, n’hi ha divuit que marquen com a prioritàries i que s’haurien d’aplicar el curs vinent.
Entre aquestes, hi ha la promoció d’un pacte nacional per a la inclusió i l’equitat, identificar i definir els aprenentatges bàsics per a cada cicle, incrementar el personal de suport no docent segons les necessitats de l’alumnat i augmentar les aules d’acollida, tot revisant-ne el model.
També plantegen la necessitat de millorar la comunicació entre centres i famílies, prevenir l’abandonament prematur des del primer cicle d’ESO, elaborar un estudi del model de formació dels docents que s’incorporen al sistema, determinar un percentatge màxim de renovació de plantilla per centre amb l’objectiu d’estabilitzar equips docents i crear un sistema d’incentius per a aquesta estabilització en centres d’alta i màxima complexitat.
Sis línies d’actuació
Més enllà d’aquestes mesures més urgents, hi ha sis línies d’actuació. La primera se centra en la necessitat d’avançar en l’equitat i la inclusió, amb mesures com revisar el model de les aules d’acollida i incrementar-ne la dotació i accelerar el pacte contra la segregació escolar.
El coordinador del grup, Jesús Vinyes, ha destacat que si una cosa queda clara dels resultats de PISA és que els més afectats són els més vulnerables i els de centres amb més complexitat. Per això, el treball inclou un seguit de mesures per donar més atenció a aquest sector i revertir la situació.
La segona línia es focalitza en els aprenentatges fonamentals i essencials de cada etapa, i dóna orientacions als centres per a determinar clarament quins són els aprenentatges fonamentals, i també proposen d’implementar un pla de millora de les competències lingüístiques i matemàtiques, a més de reforçar les tutories.
La tercera línia cerca d’assegurar el benestar de tots els membres de la comunitat educativa i la quarta actualitzar i millorar la formació dels docents, amb per exemple un programa de formació i avaluació. La cinquena línia proposa mesures per avançar cap a l’estabilitat dels equips, incrementar els recursos i redefinir els criteris de repartiment de recursos en funció de les necessitats dels alumnes. Aquesta estabilitat ha d’arribar també per la part normativa, i és que Vinyes ha lamentat que en els darrers anys hi ha hagut molta normativa nova. “Els centres necessiten una mica d’assossegament”, ha dit. Precisament això és el que recull la sisena i darrera línia d’actuació, que reclama més estabilitat econòmica.
Simó es compromet a quantificar i planificar mesures
La consellera s’ha compromès a estudiar el document a fons i a determinar quines mesures es poden aplicar, quin pressupost hi destinarà i en quin calendari. Ha recordat que el pressupost incorpora una partida de cinquanta milions per aplicar les mesures que sortissin del grup i ha garantit que es concretaran aquestes accions en les setmanes vinents.
Vinyes ha explicat que les mesures que han plantejat són aquelles en què hi havia consens entre tots els membres del grup, que ha reconegut que partien de postures diferents en alguns temes. Sobre aquelles mesures sobre les quals no hi havia evidències, el grup ha demanat d’estudiar-les. Entre aquestes hi ha, per exemple, la petició de l’estudi dels diferents horaris lectius de l’entorn i dins del sistema educatiu, per tal de determinar si les diferències entre la concertada i la pública per la sisena hora poden tenir efectes en els resultats.
