28.10.2022 - 14:15
|
Actualització: 28.10.2022 - 14:19
El Grup d’Estudis de Política Criminal ha proposat d’eliminar el delicte de sedició del Codi Penal espanyol i modificar la rebel·lió amb una reformulació que es podria aplicar als fets del 2017 pels quals van ser condemnats pel Tribunal Suprem espanyol els dirigents independentistes. En el plantejament, les conductes considerades sedició a la sentència de l’1-O podrien ser el que anomenen “rebel·lió en petit”. A parer de l’associació, tindria un nou tipus penal centrat en els atacs greus a l’ordre constitucional democràtic, que implicaria penes de presó de sis a deu anys si s’exerceix amb violència i de vuit a deu anys si, a més, ho comet una autoritat.
La violència no seria necessària per a considerar uns fets com a tal i, sense aquest element, les penes serien més baixes –entre quatre i sis anys de presó– si no hi hagués violència ni intimidació. El catedràtic de Dret Penal de Castella-la Manxa Nicolás García Rivas ha opinat que aquest nou tipus penal seria aplicable amb la interpretació del Suprem espanyol.
En conferència de premsa, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Màlaga José Luis Díez Ripollés ha defensat que la sedició és un delicte obsolet, per aquest motiu considera que és necessari d’eliminar-lo. Ripollés ha argumentat que ja existeixen els tipus penals de desobediència o desordres públics per a penalitzar les alteracions de l’ordre públic. En el cas que les conductes cerquin la subversió de l’ordre constitucional, s’inclourien en la rebel·lió.
Ripollés ha argumentat que el Codi Penal espanyol té penes més altes que els d’altres països europeus en el conjunt de tipus penals i, per això, ha defensat que cal avançar cap a una rebaixa de les penes, no només en els delictes comesos per polítics, sinó en general. D’aquí que consideri errat el plantejament del PP d’incrementar les penes de sedició.
