28.02.2024 - 09:00
|
Actualització: 28.02.2024 - 11:44
El Grup de Defensa del Ter (GDT) es reunirà amb alguns grups parlamentaris per exposar-los la situació que es viu a l’Esquirol (Osona) amb la presumpta contaminació de la riera de Sant Martí per part de l’escorxador Patel, propietat del grup Vall Companys. El cas es troba en un procés judicial, arran de la querella interposada per la fiscalia l’any 2022 per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi, motivada per una denúncia del GDT. Sergi Solà denuncia que Patel va matant la riera i “impedeix que es pugui recuperar. L’entitat ha encarregat un informe que aportarà a la causa —s’han personat com acusació popular— i amb què volen demostrar que el riu està “totalment contaminat”.
El 9 d’octubre de 2023 el gerent de l’escorxador Patel de l’Esquirol va declarar als jutjats de Vic. Els fets investigats es remunten a l’any 2019 quan unes analítiques van revelar la presència de quantitats d’amoníac per sobre els límits permesos a la riera de Sant Martí de l’Esquirol. Segons ha detallat el GDT, el jutge ja ha tancat la instrucció del cas, però s’està a l’espera de resoldre un recurs interposat per l’empresa per poder obrir el judici oral.
Ara, el Grup de Defensa del Ter vol donar a conèixer el cas arreu i informar-ne de primera mà a tots els grups amb representació al parlament. Per això, avui es reuneixen amb els portaveus de diferents grups. Concretament amb ERC, Junts, PSC, CUP i Comuns. De fet, no només els volen exposar el cas de l’Esquirol sinó també alertar dels “greus impactes” del model agroalimentari industrial en un context de sequera i canvi climàtic. “Volem que els partits tinguin coneixement del cas i que comencin a assenyalar els grans consumidors d’aigua de Catalunya com són les càrnies”, exposa Solà. Des de l’entitat alerten que “en un context de sequera i emergència en què està en risc l’aprovisionament d’aigua de la ciutadania, l’agroindústria segueix a la seva consumint grans volums d’aigua”.
Pel GDT el cas de Patel és “paradigmàtic” en tots els anys que porten de lluita al territori contra la indústria porcina. “No volem anar contra el petit pagès, volem atacar l’arrel del problema que és l’agroindústria que precisament està matant els petits pagesos de l’entorn i, a més, contamina i posa en risc les rieres i l’aprovisionament d’aigua”, conclou Solà.
Un informe per a demostrar la contaminació
El GDT s’ha personat com a acusació popular en la causa contra l’escorxador Patel i això li permet “vetllar i estar al corrent de l’evolució del cas” i “poder presentar proves durant el procediment judicial”, segons detalla Solà. De fet, l’entitat ha encarregat un informe al catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat que aportaran a la causa judicial.
Prat denuncia que la riera de Sant Martí està “totalment contaminada”. “Des del punt de vista paisatgístic, biològic, de l’eutrofització de l’embassament i també des d’un punt de vista geològic”, apunta. “Té un impacte quàdruple que només es pot solucionar amb una bona depuració. Això suposaria multiplicar per tres, per quatre o per cinc el cost”, avisa. De fet, per ell, el principal problema és que la depuració de l’aigua no es fa ben feta i això acaba repercutint en l’aigua que arriba al pantà de Sau. “El riu ja no porta aigua, i per això, l’aigua que hi aboquen no es pot diluir. Tot i que està una mica neta, està contaminada i conté nitrogen i fòsfor, té de tot”, denuncia.
Una de les imatges més impactants, segons l’expert, és la que ofereix el salt del Cabrit, per on passa l’aigua de la riera en el seu camí cap al pantà de Sau. “Continua sent una aigua molt contaminada que taca de color negre el salt del Cabrit i destrossa totes les plantes que hi ha”, denuncia el catedràtic, que afegeix que l’aigua porta molt de nitrogen i fòsfor a l’embassament de Sau i “l’eutrofitza”. Prat explica que la idea és demostrar que això passa d’aquesta manera “i que s’hi ha de fer alguna cosa”. “Aquesta gent haurien de depurar molt millor l’aigua o bé segurament són en un lloc on no haurien de ser”, afegeix.
El nitrogen i el fòsfor que arriben a l’embassament de Sau provoquen que hi hagi més matèria orgànica i, per tant, la proliferació de més algues. Això, a la vegada, provoca que l’aigua es quedi sense oxigen i es podreixi, lamenta el catedràtic. D’aquesta manera, l’aigua que surt de Sau cap a Susqueda “té una qualitat molt més dolenta de la que podria tenir”. Aquesta aigua abans d’arribar a l’àrea metropolitana pel consum humà ha de passar per la potabilitzadora i això, segons Prat, “surt molt més car perquè hi ha un senyor que per matar porcs està tirant contaminants a l’aigua”.
