El Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna compromet un nou paquet de 21.000 milions d’euros d’ajut militar a Kíiv

El Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna –format per cinquanta-un països– ha compromès avui un nou paquet de 21.000 milions d’euros d’ajut militar a Kíiv. Ho ha anunciat de la seu de l’OTAN estant el ministre de Defensa del Regne Unit, John Healey, que ha destacat que la xifra representava una injecció rècord.

En la conferència de premsa posterior a la reunió del grup, el dirigent britànic ha fet valdre la quantitat promesa, i ha dit que aquest era un any “crític” per al desenvolupament del conflicte, amb uns Estats Units encapçalant les negociacions de pau i una Europa treballant per les garanties de seguretat. En aquest sentit, Healey ha demanat als països del grup fer “un pas més” i continuar millorant les capacitats militars ucraïneses.

El paquet anunciat avui inclou, entre més, el compromís d’Alemanya de lliurar 11.000 milions d’euros fins el 2029 per a reforçar els sistemes de defensa aèria de l’exèrcit ucraïnès i el lliurament de nova munició i vehicles de combat. També en forma part la partida de 4.500 milions de lliures (5.235 milions d’euros) que aportarà durant aquest any el Regne Unit, una contribució que el ministre britànic ha descrit com la més alta del país a hores d’ara.

Per Healey, la reunió d’avui “no es podria haver fet en un moment més important”, marcat pels atacs russos sobre Ucraïna malgrat la proposta d’alto el foc subscrita per Kíiv amb el suport dels Estats Units. “Putin deia que volia la pau, però ha rebutjat l’alto-el-foc”, ha lamentat.

És per això que també ha instat la resta de socis a continuar donant suport a Kíiv i, al mateix temps, fer “un pas més” en les seves indústries de defensa i en el reforç dels seus exèrcits. “Junts enviem un missatge a Rússia i li diem que estem al costat d’Ucraïna en el camp de batalla i que hi estarem en temps de pau”, ha manifestat.

Crida a més països

Abans de la conferència de premsa posterior a la reunió del Grup de Contacte, Healey –un dels amfitrions de la reunió, juntament amb el seu homòleg alemany, Boris Pistorius– ha demanat a tots els estats presents a adoptar nous compromisos per situar Kíiv en una posició de força de cara a una futura pau amb Rússia.

“A totes les nacions que avui no adopten nous compromisos, els convido a examinar què més poden fer; tot suport militar que avui arribi a Ucraïna contribuirà a una pau segura i duradora el dia de demà, perquè l’exèrcit ucraïnès ha de ser la força de dissuasió més forta contra futurs atacs russos”, ha indicat el dirigent britànic.

En referència a aquesta qüestió, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha reivindicat les contribucions directes de l’estat espanyol a Ucraïna, sent la més recent l’anunci de mil milions d’euros que va fer el president Pedro Sánchez en el seu últim viatge a Kíiv al febrer. “Espanya fa noves contribucions de forma permanent, fent esforços molt importants no només en termes de material, sinó també facilitant una relació amb les indústries”, ha comentat sobre aquest punt.

Absència dels Estats Units

La reunió d’avui no ha comptat amb la participació presencial del secretari de Defensa, Pete Hegseth, que ha seguit la trobada per via telemàtica. Fins a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, les reunions del grup tenien els Estats Units com a amfitrions, però en aquesta ocasió la batuta l’han portat Alemanya i el Regne Unit.

Preguntat per aquesta qüestió, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha tret importància i ha assegurat que l’absència d’Hegseth no era un tema de prioritats, sinó d’agenda. “També hem tingut altres ministres que no han vingut en la trobada perquè tenien altres obligacions; el més important és que ha participat”, ha dit Pistorius, que alhora ha fet valdre les mostres de suport dels Estats Units cap a Ucraïna.