14.09.2018 - 22:00
Josep Ramoneda, president del consell d’administració del Grup 62, i Emili Rosales, director editorial, van presentar ahir les novetats més destacades del darrer trimestre de l’any. Tot i que s’havia anunciat que Ramoneda faria balanç del 2018, la intenció era fer un cop d’efecte i fer públic el nom del llibre més ambiciós que el Grup 62 publicarà enguany: la Història mundial de Catalunya, un volum dirigit per l’historiador Martí de Riquer, en què han col·laborat noranta-nou especialistes i que aplegarà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país, d’una manera singular. El volum arribarà a les llibreries el 14 de novembre.
No és pas un volum convencional sobre la història de Catalunya, sinó que aplega 124 moments determinants de Catalunya en la història mundial (pel paper que han tingut al món o per la manera com les circumstàncies d’abast mundial els han afectats): de la prehistòria fins a l’època actual. Aquests moments s’ordenen de manera cronològica. El format parteix de la Histoire mondial de la France dirigida per Patrick Boucheron, publicada l’any passat i que ja ha venut més de 150.000 exemplars. Edicions 62, d’entrada, en farà un tiratge de 15.000. És una proposta prou important per a l’edició en llengua catalana.
Borja de Riquer ha avançat algunes de les entrades que s’hi podran llegir. Per exemple, recull la primera representació d’un acte de violència entre homes que s’ha trobat a Europa; són unes pintures prehistòriques descobertes recentment en unes coves del Priorat. Hi ha una altra entrada on s’explica que el 1928 la companyia de cotxes Hispano Suiza va guanyar a Indianapolis la cursa mundial de resistència i va esdevenir el cotxe més potent del món. També es parla de l’espionatge industrial de catalans per Europa. Descobrirem el primer ambaixador català a la Xina, després de la guerra de l’opi, al segle XIX. I també podrem llegir l’èxit del vi tarraconense a tot l’imperi Romà, on era considerat un dels millors. Així mateix hi trobem el Bulli, com a millor restaurant del món, i el començament de l’era Cruyff. I l’aportació de la Fura dels Baus als Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Borja de Riquer també va explicar que els articles no són llargs, que ocupen un màxim de cinc planes i sense notes a peu de pàgina. Són de divulgació, no pas erudits, i pretenen oferir una lectura fàcil, amb la voluntat de fomentar la curiositat intel·lectual dels lectors. El llibre acaba amb la proclamació d’independència del 27 d’octubre de l’any passat, entrada que ha escrit Josep M. Muñoz, historiador i director de l’Avenç.
Riquer va fer públics alguns altres autors dels articles: Sergi Pàmies, Jordi Coca, Manuel Forcano… El volum també contindrà els últims articles que van escriure els historiadors Eva Serra i Josep Fontana, que van morir fa poc.
Maria Barbal, Màrius Sampere, Montserrat Roig, Baudelaire, Sebastià Portell…
Emili Rosales va explicar algunes altres novetats que apareixeran aquest octubre i novembre, abans de Nadal. S’hi destaquen els diaris de Baudelaire, El meu cor despullat, traduïts pel poeta i escriptor Pere Rovira, i la reedició dels poemes de Sylvia Plath que va traduir Montserrat Abelló. Es continuaran recuperant les obres de Montserrat Roig, ara amb el volum que conté els articles que va escriure en la darrera etapa, Un pensament de sal, un pessic de pebre. El llibre sortirà d’aquí a dues setmanes, amb un pròleg nou de Najat el Hachmi. A l’octubre es reeditarà Borja Papa, la novel·la tan celebrada de Joan Francesc Mira, que ja fa vint-i-dos anys que es va publicar. I al novembre apareixerà un volum de poesia de Màrius Sampere, Descodificacions, que ell mateix va deixar enllestit abans de morir-se. Poesia nuclear, en va dir. També al novembre es publicarà el dietari inèdit de Joan Ferraté, Del desig, on reflexiona sobre el desig i l’amor.
Per als primers mesos del 2019, els responsables del Grup 62 han anunciat que el jove Sebastià Portell, autor d’El dia que va morir David Bowie, publicarà una nova novel·la a Empúries. Però el títol més esperat serà segurament la nova novel·la de Maria Barbal: fa quaranta anys de Pedra de tartera, la seva obra més destacada, llegida i estimada, i Barbal situa l’acció, l’ambient i l’època d’aquesta nova novel·la (de la qual no sabem el títol) en el mateix context.