Grup 62 anuncia que el nou llibre de Sergi Pàmies es publicarà en un dels seus segells, Empúries

El Grup 62 acaba d’anunciar: ‘Sergi Pàmies, un dels autors de referència de la literatura catalana actual i un dels narradors amb més projecció internacional, torna tres anys després de la seva darrera publicació amb el seu llibre més personal, “Confessions d’un culer defectuós” (Empúries).’ L’editor d’Empúries, Josep Lluch, ha explicat a VilaWeb: ‘Aquest llibre és un projecte que fa temps que se li va proposar, que Pàmies, sempre molt exigent, ha tardat a donar per bo, perquè en volia estar segur. I ho anunciem ara perquè acaba de donar-hi el consentiment.’ Amb tot, Lluch assegura que no hi ha res més: ni cap acord que vagi més enllà ni cap clàusula oculta.

Sergi Pàmies és un dels autors importants de la literatura catalana actual (per obra, lectors i projecció internacional), que no s’havia situat encara en l’òrbita del Grup 62, és a dir, del Grup Planeta. Autor de referència de l’editorial Quaderns Crema, juntament amb Quim Monzó, tota la seva carrera literària l’ha fet en aquest segell, al costat de l’editor Jaume Vallcorba. Tanmateix, fa un any que Vallcorba es va morir i avui el segell publica molt pocs títols l’any.

Segons Josep Lluch, ‘Confessions d’un culer defectuós’, arribarà a les llibreries el 6 d’abril, just per a la campanya de Sant Jordi. Va ser una proposta que Grup 62 va fer a l’escriptor: ‘El projecte va començar arran d’una conversa entre Sergi Pàmies i Emili Rosales, director editorial del Grup 62, sobre el punt de vista singular que Pàmies adoptava en les seves columnes setmanals a La Vanguardia parlant del Barça. I la idea era articular un relat al voltant del fet de ser culer, amb volada literària, fent un costumisme agut. No ens va dir que sí fins que no ha tingut la certesa i la garantia que quedaria tal com ell volia. Se n’ha sortit molt bé.’

La nota de premsa del Grup 62 diu: ‘És, sobretot, la història d’una conversió sentimental. Alternant reflexions i records, Sergi Pàmies analitza els orígens atzarosos del seu barcelonisme com un pretext per desplegar un punt de vista particular i original. És possible ser culer sense ser antimadridista? Existeix una manera genuïnament barcelonista d’animar l’equip? Ha de vendre’s el club l’ànima als patrocinadors per mantenir-se a l’elit?’

I Josep Lluch afina: ‘Explica com es va fer fan del Cruyff quan encara era de l’Ajax, que va tornar a viure a Barcelona i aleshores en Cruyff va fitxar pel Barcelona. I hi ha alguns moments d’anècdotes personals que es llegeixen com si fossin un dels seus contes. La majoria són capítols breus, tot i que el tema del Cruyff és molt més llarg, repartit en tres capítols que fan una sèrie.’