Apofènia: el fenomen de cercar patrons inexistents esclata amb la rifa

Avui es fa el sorteig de la Grossa de Cap d’Any i, com passa sempre que es compra rifa, de segur que algunes persones han volgut guiar la seva sort amb creences irracionals, però ben interioritzades, sobre les xifres estampades en les participacions o sobre els establiments en què s’han comprat. Aquesta mania forma part d’un fenomen anomenat apofènia, i que es fa especialment present quan hi ha sorteigs de la rifa o en altres jocs d’atzar. És un biaix cognitiu que fa que la persona vegi significats ocults en ordenacions aleatòries. Que es vegin patrons o connexions en successos, dades o xifres que en realitat són inconnexos. En definitiva, és el fenomen que atribueix a una causalitat allò que tan sols és una casualitat. Per exemple, l’apofènia pot fer que una persona sobreinterpreti una sèrie de xifres i consideri que tenen un sentit si s’ordenen d’una manera determinada o si es repeteixen seguint certs patrons.

En relació amb la loteria, l’apofènia acostuma a manifestar-se de diverses maneres. Una d’habitual és la creença que diu que, si una vegada, o unes quantes, la Grossa ha tocat en un establiment, tornarà a tocar-hi, cosa que en alguns casos es tradueix en llargues cues en municipis o punts de venda determinats. Sovint pesa la creença que hi ha “establiments afortunats” on tornarà a tocar, sense parar a analitzar el gran nombre de bitllets que s’hi venen o si s’hi venen més bitllets diversos.

L’apofènia també es manifesta amb valoracions subjectives sobre sèries numèriques. Per exemple, els nombres amb massa xifres similars (“88888”) o els que semblen obvis (“12345”) poden ser refusats més fàcilment per les persones amb apofènia, que pensen que no poden ser producte d’un procés aleatori. A vegades també cerquen patrons que tenen a veure amb el fet d’evitar terminacions que ja han tocat anys anteriors o que fa anys que no toquen, o ben al contrari: cercar-les expressament. Tot plegat, com si tinguessin alguna relació amb els nombres de l’any present i se’n pogués detectar un patró. Com si, pel fet d’haver tocat l’any anterior, una terminació no pogués tornar a sortir o, ben al contrari, tingués més possibilitats de sortir. Totes aquestes estratègies són estèrils: tots els nombres, siguin com siguin i s’hagin comprat on s’hagin comprat, tenen les mateixes possibilitats de ser guanyadors. I en cap cas depenen dels resultats anteriors. No hi ha cap patró que es pugui detectar, malgrat que aquest biaix cognitiu ho faci creure.

Patrons per a entendre el món

Malgrat que en un primer moment, el 1959, aquest fenomen es va començar a estudiar amb persones amb esquizofrènia i psicosi, fa més de vint anys que se sap que és un biaix que no va lligat necessàriament a una gran distorsió de la realitat. Encara més, és habitual i normal que aparegui en tota mena de persones, sempre que no es converteixi en una obsessió o formi part de trastorns com el trastorn obsessiu compulsiu (TOC). En alguns tipus de TOC, el pensament màgic és comú, amb creences que també lliguen successos inconnexos, com ara “si toco cinc vegades aquesta paret, no passarà això”.

De fet, l’apofènia és un fenomen absolutament lligat a la naturalesa humana, el cervell ha creat patrons per a comprendre el món i sobreviure-hi des de sempre. Va ser el fet de connectar successos aparentment inconnexos –identificar un determinat soroll desconegut amb un perill, per exemple– que va permetre la supervivència de determinats homínids. De fet, l’evolució va afavorir els qui van detectar correctament la connexió entre diverses menes d’esdeveniments.

En la nostra vida quotidiana, aquest biaix es manifesta molt sovint de maneres ben diverses: veure clarament la forma d’un animal en un núvol, veure sempre la mateixa xifra cada vegada que es mira l’hora… De manera moderada, aquests successos tenen a veure fins i tot amb una creativitat més desenvolupada, però també tenen la seva cara negativa. Per exemple, un estudi del 2017 explicava que les persones que veien patrons clars en llançaments aleatoris de monedes o en pintures abstractes tenien més possibilitats de creure en teories de la conspiració.

Qui més qui menys pot veure’s afectat per aquest fenomen. Qui s’atreviria a no menjar el raïm de Cap d’Any si les coses li haguessin anat malament després d’un Cap d’Any de no haver-ne menjat? Repetir rituals i lligar-los a patrons que realment no existeixen és una cosa que fem habitualment. Aturar-nos a entendre el mecanisme psicològic que hi ha darrere potser ens costa més.