Groc

SANT JORDI, 2018

Enguany Sant Jordi
no porta espasa:
No vol violència,
tan sols diàleg
i convivència.
En lloc de l’arma,
branda una flor
groga i xalesta.
És diu ginesta.
La seva flaire
omple tot l’aire
de pau, de festa,
de l’afany noble,
que sent un poble,
d’independència,
de llibertat…
i que s’escampa
per cada via,
per cada plaça,
per cada barri
de la ciutat,
per cada poble
de Catalunya,
per tot el món…

Molts l’anomenen
‘flor Puigdemont’.

Josepmiquel SERVIÀ

El color groc com a metàfora física:

Sabeu que un material és d’un color o un altre?
Doncs perquè absorbeix o deixa passar-ne totes les longituds d’ona excepte la corresponent al dit color en l’espectre que n’és la dominant.

Si això ho traslladem a l’espectre social podem dir que tota la societat absorbeix tota la gamma de tendències socials existents i s’expressa mitjançant eixe dominant que les agombola a totes.

PS: fa anys l’arquitecte em Koolhaas proposà que la bandera europea fóra l’espectre lluminós perquè era un fet universal.

Vaig fer esment de la proposta en aquest article d’un dels meus blocs:

La bandera de la Unió Europea no canviarà?

https://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa/?p=24146

Com cada any la diada de Sant Jordi ha estat una festa excepcional. Sant Jordi és el patró de nombrosos territoris entre els quals a més de Catalunya, hi ha L’Aragó, Portugal, Anglaterra etc. A més te la gràcia particular que sembla un sant força incómode per a l’Esglessia Católica.
Avui ens hem regalat llibres i roses i hem portat el groc arreu amb els llaços i les roses. Catalunya ha sortit al carrer una vegada més a fer festa, a convidar a tothom en el gaudi, a conviure i a tolerar, a somriure i anyorar als que estan segrestats en presons llunyanes. He dit segrestats perquè segons algunes veus escardades que sentim darrerament a Espanya no hi han presos polítics, i amb això ho empitxoren si és possible.
Perquè no ho deixen? Cada pas que donen aquesta gent tan ufana i soberga s’enfanguen més. Lamento molt que vuitanta anys després apareguin els dimonis de sempre en el país vehí. Marxem ja.
Nosaltres hem de continuar el nostre camí; independència, republica, llibertat per poder viure dignament i molts Sant Jordi com aquest.

Curiosament, el groc és el color que millor veiem els humans. Està al bell mig de l’espectre vissible. El proper sant Jordi els haurem guanyat del tot. Perquè una derrota cromàtica com la d’ahir els ha de ser impossible de pair. I les que vindran. Per cert. Si cantàvem el Yellow submarine, prohibirien els Beatles? I el millor de tot és que en aquestes situacions es posen ells sols. Però no podem relaxar-nos
Hem de empènyer fort, encara. Cal arribar a Ítaca
On l’arena de la platja és daurada
Segur.

No és només el color groc, ni el color groc és millor que qualsevol altre. Podria ser un xiulet o una cançó, o bé una moda de vestir o de pentinar-se, però no és cap cosa específica, sinó que ells se saben perdedors i s’agafen a tot allò que els sembla que ens pot perjudicar, enaltint-ho i magnificant-ho, i nosaltres ens sabem vencedors i podem adoptar la simbologia que ens doni la gana, perquè ells sempre la combatran validant-la. Perquè nosaltres som lliures per molts 155 que ens imposin, en canvi ells són esclaus dels drets que s’han atorgat sense l’acceptació de ningú. També saben que són culpables i que mai seran perdonats. L’estupidesa és el seu dret, i el coneixement n’és el nostre, per això nosaltres som lliures i ells, en realitat són els autèntics presos polítics.

GROC+CATALÀ=ENEMIG
Kim Jong-un lider suprem de Corea del Nord acaba de prohibir la ironia, el sarcasme….no fos cas que dins el significat de la paraula s’hi amagui la crítica a la seva persona. Tots els totalitarismes volen ofegar qualsevol símbol que els recordi la causa del seu enemig, en aquest cas d’Espanya el color groc,. Hi ho han fet d’una manera tan matussera i estúpida obligats per l’obstinada necessitat de silenciar el contrari del que passa, que ens han regalat un símbol més universal possible, un color. El groc esclatant de les flors de primavera, del sol eixent i del capvespre minvant, del plec de tardes de tons daurats, de l’oli i de la mel,… de la vida en llibertat que tant odien…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Aquestes paraules, en part, les he dit a un altre article, però aquí també tenen tot el sentit.

Ara es l’hora, no hi ha prou a continuar evidenciant les misèries de la Ñ, cal fets.

El nostre President, foragitat pels colpistes del 155 PP-PSOE-C’S, és en Carles Puigdemont, i cal restablir-lo al seu lloc.
A més si es fa així no caldrà segona volta, car la CUP votarà també a favor i es farà directament per majoria absoluta.

Si en Roger Torrent te por, cosa que respecto, el que no respecto és que ell sigui part dels pals a les rodes, que cedeixi la Presidència a algú disposat a anar temporalment a l’exili.

D’aquesta manera, si arribés el cas, tindríem un President del govern, i un del Parlament, votats per la majoria dels ciutadans catalans i per majoria absoluta del Parlament, amb veu arreu el món denunciant el colpisme, mentider i antidemocràtic, NacionalZocialista d’espanya.

Com diuen altres subscriptors, hem de ser nosaltres els primers a demostrar que volem realment la llibertat, que volem la Independència, abans que ens comencin a reconèixer altres països.
Sempre ha sigut així, els reconeixements han vingut quan el poble que s’independitza demostra que va a totes, cosa que no vàrem fer a l’octubre passat.

Perquè que ningú pensi que existirà una autonomia com la existent fa una any, que ja era descafeïnada i intervinguda.
Més encara si arriben al poder els NacionalZocialistes de C’s, autèntics fanàtics amb desig de poder, alimentats per la oligarquia econòmica financerament i a través dels mitjans de comunicació servils i comprats (ja es penedirà aquesta oligarquia del monstre que estan creant, com es va penedir Alemanya de votar les SA de Hitler).

Creo que mi comentario de hoy va a levantar ampollas entre los unionistas ya que se trata de algo que ha sucedido en los Estados Unidos con respecto a la independencia. Da la casualidad de que el Comité de Exteriores del Congreso de los Estados Unidos ha presentado un documento sobre la independencia de Catalunya… Documento y noticia, evidentemente vetada por los medios de comunicación españoles.. No vaya a ser de que alguien abra los ojos.. Aquí lo tenéis: http://docs.house.gov/meetings/FA/FA14/20160315/104672/HHRG-114-FA14-Wstate-WilliamsP-20160315.pdf Este informe se apoya en varios puntos: 1-. Se trata de un claro caso de autodeterminación. 2-. El Tribunal Internacional de La Haya valida que Catalunya pueda ser independiente y la Constitución española no tiene valor alguno en la decisión de los catalanes. 3-. Los catalanes al crear un nuevo estado seguirían manteniendo la ciudadanía europea. 4-. En caso de no acuerdo, es decir, no entrada de Catalunya en la UE, España y la UE tendrían un grave problema económico. 5-. Los estados de la UE tienen la obligación moral de reconocer a una Catalunya independiente ya que, en los últimos 20 años han reconocido a más de 36 nuevos países. No reconocer a Catalunya sería tachado de antidemocrático por sus gentes y por la comunidad internacional. Además de estos 5 puntos, es importante resaltar que Paul Williams, en su intervención, habló de España como un país muy frágil económicamente ( al límite de su endeudamiento y con un déficit fiscal a recortar). Nos lo tienen que decir desde Estados Unidos…. Cuando hace dos años que he estado hablando de los mismos puntos y en el mismo sentido…. Se le ha acabado a España la acción internacional en contra de la independencia.

JO ACUSO,

els qui semblen daltònics davant la sublim onada groga que reclama llibertat, justícia, dignitat i decència,

els qui per covardia no defensen els assetjats pels agressors,
els qui per falta d’empatia no estan al costat dels que pateixen,
els qui per cinisme es mostren equidistants entre la violència del poder constituït i el coratge del poder constituent,
els qui deshonoren el llegat rebut de la resistència al feixisme,
els qui no comparteixen les lluites per la llibertat,
els qui es desentenen de l’afany de més justícia, tant personal com nacional, dels seus veïns,
els qui des d’una posició suposada d’esquerra progressista especulen amb els rèdits electorals del seu silenci, de la seva “conllevancia”,
els que saben quina és la veritat del nostre país, i dissimulen,
els qui no s’atreveixen a mirar a la cara dels familiars dels presos polítics,
els mesells amb el cul llogat i la panxa contenta,
els historiadors que no saben o no volen saber les lliçons evidents de la història,
els nostres representants que no ens representen amb dignitat,
els qui no s’atreveixen a dir davant els micròfons d’Antena 3, Tele5, TVE, que la majoria dels tertulians d’aquestes televisions menteixen, i molts inciten a la catalanofòbia,

jo espero que en el pecat (de la seva indiferència davant la injustícia) tinguin la penitència (de la indiferència electorial davant el seu autisme),

Jo critico la indecència moral, la falta d’ètica política, el dèficit i d’empatia social de molts dels representants del PSC i de les confluències a l’entorn dels Comuns.

Inici de cànitc en el temple
(Salvador Espriu 1965)

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.