02.10.2024 - 20:27
|
Actualització: 02.10.2024 - 20:36
Enguany el comportament del mercat laboral català al setembre no ha estat cap excepció. Habitualment, al setembre hi ha un nou augment de la contractació. I, en aquest cas, hi ha hagut un alça important en la de caràcter indefinit. Respecte de l’agost, la contractació global creix d’un 36,5%, impulsada per la contracció d’indefinits (+58,2%) i, en grau més baix, pels temporals (+21,6%).
De fet, això coincideix amb la situació de cada any, perquè, normalment, en l’evolució intermensual, de l’agost al setembre hi ha una desacceleració en la contractació temporal i un augment en la indefinida, fenomen molt vinculat al creixement del sector de l’educació al començament de curs. En realitat, aquest patró, de més creixement dels contractes indefinits respecte dels temporals, s’ha repetit cada setembre de la sèrie històrica disponible (d’ençà del 1998), segons l’Observatori de Treball de la Generalitat.
Potser la dada més interessant és que de contractes indefinits de fixos discontinus, al setembre se n’han signats 27.610, un 4,2% menys que el mateix mes del 2023, per bé que la resta dels contractes indefinits han augmentat lleugerament (+0,6%). D’aquesta manera, el pes dels fixos discontinus en el total de la contractació indefinida ha baixat de 4,8 punts, i ara és del 26,8%. Com més baixi aquesta participació, fruit de la darrera reforma, la xifra de desocupació registrada més s’acostarà a l’efectiva.
I si he començat parlant de la contractació és perquè crec que és el fet més destacable d’un setembre en què el comportament de les afiliacions i de la xifra de desocupats ha presentat moviments molt minsos. Ara, agafant una mica de perspectiva, l’evolució dels desocupats em continua preocupant. Per això no dono gaire importància al fet que sigui la segona comunitat, després de les Canàries, on ha baixat més durant el setembre (-4.060 persones), sinó al fet que en un any la baixada hagi estat de 3.500 persones, cosa que en termes relatius representa un -1,04%, cinc vegades inferior al ritme de baixada de l’estat espanyol (-5,41%).
Alguna cosa no acaba de funcionar si, per edat, en la reducció anual es destaquen els de 25 anys i més (-1,3%) i, en canvi, entre els menors de 25 anys es registra un augment de la desocupació del 2,7%. No podem parlar de bon any si la desocupació juvenil ha augmentat. I costa d’acceptar el relat de la nota de la Generalitat que diu: “Com és habitual en aquest mes, l’atur juvenil (menors de vint-i-cinc anys) augmenta significativament (+8,2%).” Em preocupen totes dues coses. Que passi això i que es digui que és habitual, si la resta de mesos no compensa aquesta “habitualitat”. I no passo per alt que el volum global del mes indica que el nombre de treballadors sense feina és de 331.930, la xifra més baixa en un mes de setembre d’ençà del 2007.
Sens dubte, per amorosir una mica el comentari de la nota sobre l’augment de la desocupació juvenil, el secretari de Treball, Paco Ramos, ha dit en una conferència de premsa que se centrarà en les accions per a provar de millorar la situació d’ocupabilitat dels joves. I ha afegit: “L’única dada que grinyola avui, un dia de bones notícies d’atur i ocupació, és l’augment de 1.605 menors de vint-i-cinc anys en atur.” Ha afegit que el govern prestaria tota l’atenció a la situació dels joves i ha explicat, a tall d’exemple, que en l’estratègia d’ocupació juvenil revisarien les mesures que s’hi recullen per millorar l’entrada i la permanència del jovent en el món laboral.
També el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, en relació amb la desocupació, ha recordat que empreses de diversos sectors fa temps que tenen vacants per cobrir. Per això considera que cal fer urgentment reformes estructurals del mercat de treball en conjunt (de flexibilitat, legals, a les polítiques d’ocupació…). “Malauradament –ha dit–, les bones dades d’afiliació i l’esforç de les empreses per a crear llocs de treball no són suficients.” També ha indicat que les bones previsions de creixement de la nostra economia “només es faran realitat si som capaços d’incorporar més persones i més ràpidament al mercat de treball per cobrir les oportunitats que tenen i ofereixen les empreses.”
Quant a l’ocupació creada, segons els registres de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes de setembre ha estat de 3.787.191, cosa que la converteix en la xifra més alta per a un mes de setembre d’ençà que va començar la sèrie històrica disponible, l’any 2004. En comparació amb l’agost, la mitjana d’afiliacions ha augmentat d’un 0,4% (15.468 afiliacions més), una variació lleugerament superior a la registrada l’any 2023. Tot amb tot, les diferències per demarcacions són molt importants, perquè l’afiliació tan sols creix a Barcelona (+1,5%), i disminueix a Girona (-3,4%), Lleida (-2,6%) i Tarragona (-1,8%), pel turisme i el sector agrari. També hi ha diferències entre comunitats dins l’estat espanyol. L’afiliació va disminuir en onze comunitats autònomes; els descensos més importants foren a les Balears (-14.375) i Andalusia (-12.623). Per contra, Madrid (33.741), Catalunya (15.468) i el País Basc (10.538) encapçalen les comunitats amb més creixement de l’ocupació.
En comparació amb el setembre del 2023, la mitjana d’afiliacions a Catalunya ha augmentat d’un 2,3%, el mateix percentatge que s’observa a la mitjana espanyola. L’evolució, doncs, és molt diferent que la de la desocupació i cal qualificar-la de positiva, sobretot, en veient què passa a la resta d’Europa. Segons que recorda avui el Ministeri de Seguretat Social espanyol, la creació d’ocupació a l’estat (+9,5%) supera la dels grans països europeus (estat francès, +5,1%; Itàlia, +4,1%; Alemanya, +1,7%) en comparació amb el nivell anterior a la pandèmia. També el dinamisme és més gran que en aquests estats des que començà la guerra d’Ucraïna. A l’estat espanyol, ha crescut d’un 7,5%, a Itàlia d’un 5,1%, a l’estat francès d’un 2,2% i a Alemanya d’un 1,9%.
Si fem el càlcul per a Catalunya, els percentatges són molt semblants, cosa que és positiva, però no eximeix les administracions de donar un cop de mà a les empreses, sobretot, les més petites.
