10.07.2019 - 21:50
Una desena d’agrupacions empresarials del Principat van demanar divendres per carta al president de la Comissió del Mercat de la Competència espanyola (CNMC), José Maria Marín Quemada, que s’acabés la discriminació tarifària de les empreses connectades a la xarxa elèctrica de menys de 25 kV. Segons que explica a VilaWeb David Garrofé, secretari general de Cecot, aquesta situació ‘profundament injusta’ afecta 3.200 empreses i implica un sobrecost de tres-cents milions d’euros anuals per a Catalunya.
És una reclamació de fa anys que té les arrels en la implantació desigual de la xarxa elèctrica a l’estat espanyol, al començament del segle XX. La instal·lació a les principals zones industrials no es va fer sota un mateix criteri i a Catalunya, on FECSA va desplegar la xarxa, la major part de la mitjana tensió es va fer de 25 kV. En canvi, al País Basc la xarxa es va fer de 30 kV. Més tard, el País Valencià i les Illes es van electrificar a 36kV, una diferència que els ha salvat dels problemes del Principat.
Les xarxes elèctriques de l’estat espanyol es classifiquen en tres categories, segons la capacitat de transmissió d’electricitat. La primera categoria és de més de 72,5 kV; la segona, entre 24 kV i 72,5 kV; i la tercera d’1 kV fins a 24 kV. Partint d’aquestes categories hi havia també tarifes socials diferents, però el 2014 el ministre espanyol Luis de Guindos va desdoblar el primer esglaó tarifari. Això va ser després d’haver-se quedat la competència que ho regula i que fins llavors era a les mans de la CNMC.
A partir d’aquell moment els grups tarifaris van passar a ser els següents: el primer, d’1 a 30 kV (tarifa 6.1 A) i de 30 a 36 kV (tarifa 6.1 B); el segon, de 36 a 72,5 kV (tarifa 6.2); el tercer, de 72,5 a 145 kV (tarifa 6.3); i el quart, de més de 145 kV (tarifa 6.4). Això ja significava un greuge per a territoris com ara Catalunya, el País Basc, Navarra i Astúries, on els consumidors no tenen accés a les tensions de la tarifa 6.2, molt més bé de preu que no la 6.1. El 2016, per exemple, el preu mitjà de la tarifa 6.1A va ser de 32,30 euros el megawatt per hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh.
Això va canviar el 2017, quan el PNB va arrencar al govern del PP un canvi en el sistema tarifari dins el paquet de condicions per a aprovar-li el pressupost estatal. L’acord implicava la suspensió de la tarifa 6.1B –la que afectava el País Basc, Navarra, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries–, de manera que els clients passaven a la tarifa 6.2. Amb això, el greuge que ja denunciaven els territoris amb xarxes de 25 kV com Catalunya es va accentuar encara més.
David Garrofé denuncia que no hi hagi cap criteri tècnic que avali la distinció tarifària en cas de tensions d’1 kV a 30 kV ni de les que van de 30 kV a 36 kV. ‘El manteniment de la xarxa és igual, però el peatge no’, diu. Per això critica que, per una decisió política, es beneficiï les empreses connectades amb tensions de 30 kV a 36 kV per sobre de les de 25 kV o menys.
La CNMC pot equilibrar ara l’escenari
A començament d’any el govern espanyol va tornar a la CNMC les competències sobre les tarifes elèctriques perquè Brussel·les va obrir un procediment d’infracció contra Espanya per haver incomplert les directives europees de regulació energètica. És per això que entitats empresarials com ara Cecot, la Confederació Catalana de la Fusta, Retailcat, la Unió Empresarial Metal·lúrgica i l’Institut Industrial de Terrassa demanen al president de l’òrgan de ‘reconduir la situació’.
‘Ells tenen constància que el model actual no és just, però hi ha lobbies molt potents que miraran d’evitar el canvi’, diu Garrofé. Tanmateix, el secretari general de Cecot és optimista sobre el desenllaç de la situació i diu que el canvi es podria aprovar el 9 de novembre. ‘Els agrada molt parlar d’unitat de mercat, però a l’hora de veritat no el veiem. De vegades ja ens agradaria que ho fos’, lamenta.
